«No» a la fusió de municipis

El Govern descarta simplificar el mapa municipal però aposta per mancomunar serveis

Arnau Urgell
09 de juny del 2011
Ajuntament de Pardines
Ajuntament de Pardines | Adrià Costa
El Govern rebutjar eliminar municipis petits. Foto: Adrià Costa

El Govern rebutja fusionar municipis i apujar impostos locals per millorar el finançament dels ajuntaments, tal i com aconsella el II Informe sobre Federalisme Fiscal a Espanya. En aquest sentit la vicepresidenta Joana Ortega va deixar clar que el Govern no creu que ara sigui moment d'apujar impostos, però sí de fer el que calgui perquè els ens locals tinguin el finançament que els correspon.



Per la seva part, el portaveu del Govern, Francesc Homs, també va insistir en què ara no s'han d'apujar impostos, i va considerar que "la qüestió és com es gasta" a nivell municipal. En aquest punt, va apuntar que hi ha molts municipis molt sanejats i d'altres que estan molt endeutats. Pel que fa a la fusió de municipis, va ser molt clar. "Simplificar estructures administratives sí, eliminar pobles no". Segons Homs, la identitat i els "campanars" també tenen un valor.


Informe de catedràtics i experts



L'informe recull diverses propostes per millorar el finançament local. El catedràtic d'Història Pública de la Universitat d'Oviedo, Javier Suárez-Pandiello, considera que els ajuntaments han d'elevar la pressió fiscal per sortir d'una situació que qualifica d'"insostenible". En concret, aposta per reinventar un nou impost sobre activitats i veu un greu error la pràctica eliminació de l'Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) de la fiscalitat local per a molts municipis. També aposta per estudiar el cobrament d'una taxa a l'usuari per a determinats serveis i incrementar els espais fiscals locals per la via dels tributs compartits. Al seu parer, certa capacitat normativa en l'àmbit de l'IRPF podria dotar els governs locals d'un instrument de personalització dels ingressos tributaris que milloraria la situació actual.

Un debat que reapareix habitualment

La conveniència o no de reduir el nombre de municipis és una qüestió que reapareix en el debat de manera recurrent especialment des de l'esclat de la crisi. A finals de novembre passat va obrir la caixa dels trons el president de la patronal catalana (i actualment de l'espanyola) Joan Rosell. El líder dels empresaris va afirmar que al conjunt de l'Estat espanyol caldria reduir entre el 20 i el 50% el nombre d'ajuntaments.

Aleshores vam analitzar la qüestió amb l'aleshores director general d'Administració Local, Carles Bassaganya i els actuals presidents en funcions del Consell Comarcal del Ripollès i de la Mancomunitat de la Vall de Camprodon, Enric Pérez i Pep Coma respectivament. Es dóna la circumstància que la nostra comarca és la darrera que va viure la pèrdua d'un municipi amb l'annexió voluntària de Palmerola a les Llosses ara just fa 20 anys.

Reportatge: Sobren municipis al Ripollès?