19
de febrer
del
2011
Revisar el Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) de Sant Joan de les Abadesses, a fi d’evitar la construcció de grans blocs d’habitatges a les planes agrícoles que caracteritzen paisatgísticament les entrades del municipi vila és el compromís que, com alcaldable, he pres als últims dies i és la fita primordial que ens hem marcat si Esquerra Republicana de Catalunya té un paper decisiu a la propera legislatura. No es tracta d’anar a desfer el que han fet els altres i, per aquest fet, cal tenir present que el nou POUM també inclou elements positius que s’han d’aprofitar. Només volem millorar-lo i racionalitzar-lo a la realitat social, econòmica i geogràfica de Sant Joan.
Aquesta contundent afirmació no és un brindis al sol llençat en època electoral. És la culminació de diversos intents fallits, per part del nostre grup municipal que, des dels inicis del debat sobre el document urbanístic –al juliol del 2009- ens hem mostrat contraris a l’edificació de les planes agrícoles, especialment en allò referent a la plana de la Torre, atenent a la importància ecològica d’aquest espai, alhora que conté la visual més imponent i característica de Sant Joan. I, en tot moment, ens hem mostrat partidaris de l’ocupació, en primera instància, d’aquells espais que encara resten per edificar al centre de la vila, com és el cas de la Coromina del Bac –que encara no ha arribat ni al 50% de la seva edificació-, la Vila Vella o l’antiga fàbrica Espona. Espai urbà dispers que permet la construcció, conjuntament amb altres plans parcials, d’aproximadament 136 habitatges nous al centre de la vila en els pròxims 20 anys. Tanmateix, en el cas que s’esgotés aquest espai, encara queda l’àrea de la Cotolla, que permet la construcció de 117 habitatges. D’aquesta manera, per desenvolupar un model urbanístic més sostenible, queda demostrat que no cal malmetre el territori i és innecessari ocupar el nostre entorn a fi de construir grans urbanitzacions econòmicament insostenibles que generen importants despeses d’enllumenat, neteja, jardineria, etc…
Crec que hem de potenciar especialment la nostra Vila Vella. Fins ara s’hi ha donat un gran impuls a través de la Llei de barris, permetent l’esponjament d’espais molts dignes, com el Parc de la Muralla, que n’augmenta la qualitat de vida i en potencia el seu atractiu, així com l’arranjament de carrers i façanes. Ara, cal promoure que la gent hi visqui i minvar l’elevat nombre d’habitatges buits que encara resten per ocupar.
El debat sobre el POUM ha estat pres de forma unilateral per part de l’equip de govern del Partit del Socialistes. Preveient la construcció oscil·lant de 117 fins a 250 habitatges –quedant-se ara amb 164- a la plana de la Torre i 240 habitatges a la plana del Coll. A cada votació, amb respecte i coherència vers l’entorn, ens hem negat a la hipoteca paisatgística que aquest fet implica. No se’ns ha escoltat. També hem defensat, una vegada rere l’altre, que no era –ni és- coherent la dispersió d’equipaments esportius i docents als extrems del municipi, dispersió que implicarà la mort social i comercial del centre neuràlgic de la vila.
Segurament tots hem de fer una part d’autocrítica però un dels errors del nou POUM respon al poc consens amb el qual s’ha formulat el document, tant per part de les tres forces polítiques existents al consistori com amb els mateixos vilatans. L'única reunió que hem dut a terme en quatre anys amb el PSC –referent al POUM- es va fer per petició del nostre grup municipal, només una!. Tenint en compte que és un dels projectes més importants dels propers anys és un error la seva aprovació unilateral per part d’un sol partit polític.
Vull creure que de tot se n’aprèn, i aquests anys de regidor a l’oposició m’han servit per copsar la importància de consensuar els grans projectes, tant amb la resta de grups municipals com amb els veïns. Les majories absolutes ens allunyen d’aquest consens i condueixen a tirar pel dret. La propera legislatura és una oportunitat per capgirar aquesta situació. Sóc partidari de no tirar enrere tot el que s’ha fet, tant sols només millorar allò que no s’ha fet bé, entre altres coses una part important i cabdal del POUM, aquest és el meu primer compromís. Tots i totes hem de madurar cap a una cultura de consens, independentment dels partits polítics que ens hàgim presentat a les eleccions. Ara espero i esperem que la pròxima legislatura sigui una oportunitat en aquest sentit i tots ens veiem obligats a aprendre a entendre’ns, Sant Joan hi sortirà guanyant!
Aquesta contundent afirmació no és un brindis al sol llençat en època electoral. És la culminació de diversos intents fallits, per part del nostre grup municipal que, des dels inicis del debat sobre el document urbanístic –al juliol del 2009- ens hem mostrat contraris a l’edificació de les planes agrícoles, especialment en allò referent a la plana de la Torre, atenent a la importància ecològica d’aquest espai, alhora que conté la visual més imponent i característica de Sant Joan. I, en tot moment, ens hem mostrat partidaris de l’ocupació, en primera instància, d’aquells espais que encara resten per edificar al centre de la vila, com és el cas de la Coromina del Bac –que encara no ha arribat ni al 50% de la seva edificació-, la Vila Vella o l’antiga fàbrica Espona. Espai urbà dispers que permet la construcció, conjuntament amb altres plans parcials, d’aproximadament 136 habitatges nous al centre de la vila en els pròxims 20 anys. Tanmateix, en el cas que s’esgotés aquest espai, encara queda l’àrea de la Cotolla, que permet la construcció de 117 habitatges. D’aquesta manera, per desenvolupar un model urbanístic més sostenible, queda demostrat que no cal malmetre el territori i és innecessari ocupar el nostre entorn a fi de construir grans urbanitzacions econòmicament insostenibles que generen importants despeses d’enllumenat, neteja, jardineria, etc…
Crec que hem de potenciar especialment la nostra Vila Vella. Fins ara s’hi ha donat un gran impuls a través de la Llei de barris, permetent l’esponjament d’espais molts dignes, com el Parc de la Muralla, que n’augmenta la qualitat de vida i en potencia el seu atractiu, així com l’arranjament de carrers i façanes. Ara, cal promoure que la gent hi visqui i minvar l’elevat nombre d’habitatges buits que encara resten per ocupar.
El debat sobre el POUM ha estat pres de forma unilateral per part de l’equip de govern del Partit del Socialistes. Preveient la construcció oscil·lant de 117 fins a 250 habitatges –quedant-se ara amb 164- a la plana de la Torre i 240 habitatges a la plana del Coll. A cada votació, amb respecte i coherència vers l’entorn, ens hem negat a la hipoteca paisatgística que aquest fet implica. No se’ns ha escoltat. També hem defensat, una vegada rere l’altre, que no era –ni és- coherent la dispersió d’equipaments esportius i docents als extrems del municipi, dispersió que implicarà la mort social i comercial del centre neuràlgic de la vila.
Segurament tots hem de fer una part d’autocrítica però un dels errors del nou POUM respon al poc consens amb el qual s’ha formulat el document, tant per part de les tres forces polítiques existents al consistori com amb els mateixos vilatans. L'única reunió que hem dut a terme en quatre anys amb el PSC –referent al POUM- es va fer per petició del nostre grup municipal, només una!. Tenint en compte que és un dels projectes més importants dels propers anys és un error la seva aprovació unilateral per part d’un sol partit polític.
Vull creure que de tot se n’aprèn, i aquests anys de regidor a l’oposició m’han servit per copsar la importància de consensuar els grans projectes, tant amb la resta de grups municipals com amb els veïns. Les majories absolutes ens allunyen d’aquest consens i condueixen a tirar pel dret. La propera legislatura és una oportunitat per capgirar aquesta situació. Sóc partidari de no tirar enrere tot el que s’ha fet, tant sols només millorar allò que no s’ha fet bé, entre altres coses una part important i cabdal del POUM, aquest és el meu primer compromís. Tots i totes hem de madurar cap a una cultura de consens, independentment dels partits polítics que ens hàgim presentat a les eleccions. Ara espero i esperem que la pròxima legislatura sigui una oportunitat en aquest sentit i tots ens veiem obligats a aprendre a entendre’ns, Sant Joan hi sortirà guanyant!