Les consultes, un any després

El 13-D de 2009 el Ripollès va celebrar les sis primeres consultes sobre la independència. En quatre onades van mobilitzar 6.253 persones que van apostar en un 95% pel “sí”

Arnau Urgell
13 de desembre del 2010
Consulta a Ripoll
Consulta a Ripoll | Eudald Rota
La consulta de Ripoll va mobilitzar el 24,8% del padró. Foto: Eudald Rota

El 13 de desembre de 2009 el Ripollès va fer història. Per primera vegada, els ciutadans van poder opinar sobre si el futur del Principat havia d'anar o no lligat a Espanya. Es van organitzar consultes sobre la independència en sis municipis –entre els quals Ripoll i Ribes de Freser- que després es van repetir en successives onades fins arribar a 18 dels 19 pobles de la comarca.

L'onada del 13-D es va saldar amb un 27,5% de participació, clavant la mitjana catalana. A Vallfogona es va superar el 51% mentre que Ripoll es va quedar amb un 24,8%. Globalment, entre totes les consultes es van mobilitzar 6.612 ripollesos que van apostar pel “sí” amb un 95,1%. La participació va acabar amb un 28,9% mentre que a les valls de Ribes i de Camprodon es va enfilar fins al 36,2 i un 31,5% respectivament.

“Cada pas és important”

Un any després de la consulta el president de Ripoll Decideix, Jofre Domènech, considera que “des de fa 300 anys cada pas és important”. En aquest sentit apunta que l'independentisme és “igual de fort que abans de les consultes” però que “ara té més cares”. “No sé si això ens perjudica o ens beneficia” es pregunta. Respecte els resultats de participació, Domènech considera que potser hauria estat millor concentrar totes les onades en una i preparar-la millor. La plataforma organitzadora de la consulta va decidir aturar l'activitat fins després de les eleccions al Parlament i les municipals i després replantejar el seu futur.

Per la seva banda les JERC de Ripoll han aprofitat l'aniversari per agrair a totes les persones que van participar a la consulta a “ajudar al país a fer un pas endavant cap a la llibertat”. Tot i que admeten que l'independentisme ha perdut pes electoral consideren que les consultes o el debat sobre l'Estatut han mostrat “l'esgotament de qualsevol via d'encaix amb Espanya”.