El Ripollès torna a liderar els rescats de boletaires

Simulacre de rescat d'un boletaire al Ripollès. Foto: ACN

Amb la temporada de bolets finalitzada el Ripollès s'ha tornat a erigir com la comarca on s'han produït més rescats. Concretament ha calgut localitzar 15 dels 71 boletaires extraviats, una xifra que no té en compte aquelles operacions que no cal acabar ja que el boletaire retroba el camí. Al Ripollès, a més, cal tenir en compte que entre l'agost i el setembre van morir quatre persones que caçaven bolets. Tots els succesos es van produir a la Vall de Camprodon, concretament a Tregurà, Espinavell, Llanars i Font-rubí.

El perfil del boletaire perdut no té ni sexe ni edat concrets, però acostuma a ser de ciutat, sense experiència a la muntanya, va equipat amb roba de gran superfície comercial i inicia la cacera dins un grup liderat per un guia –que resulta ser tan inexpert com ell- i sense conèixer el nom de cap municipi dels que el rodegen. Cada hora que els bombers passen buscant boletaries costa uns 3.000 euros a la Generalitat. 



Del 13 fins al 31 d'octubre, època de més bolets, la xifra de rescats arreu del país es va disparar amb 28 de les 71 operacions de la temporada. El Ripollès ha concentrat el triple de rescats que la segona comarca, el Berguedà amb 5, mentre que a la Selva van ser cinc i a l'Alt Urgell quatre. 



 “He esmorzat en aquest restaurant, però no sé on sóc ara”



Les converses telefòniques que mantenen rescatadors i rescatats sovint freguen límits surrealistes. Un cas molt freqüent el protagonitzen persones que han anat a buscar bolets de la mà d'amics que els fan de guia. Els porten a esmorzar i després fins a la muntanya, però en cap moment no els diuen on són exactament quan comença la cacera. “Ens truquen i ni tan sols saben dir-nos un municipi que els quedi a prop”, subratlla Sebastià Massagué, cap dels grups d'actuacions especials (GRAE) dels Bombers de la Generalitat.



L'abaratiment de la roba de muntanya i les millores en tecnologia de dispositius mòbils ha ajudat a la majoria de persones de ciutat a perdre la por a la muntanya. Les males llengües inclús bategen els més inexperts muntanyencs amb el nom d'una marca blanca d'una gran superfície comercial dedicada als esports. Van raonablement ben equipats “però els veus caminar i t'adones que són de ciutat”, diu Carles Bosch, bomber dels GRAE. “A més fan preguntes que et fan veure que no s'adonen què és la muntanya i els seus perills que la rodegen”. 



Els mòbils, lògicament, han fet que creixin els rescats, ara “poden avisar, sense telèfon mòbil abans només podien intentar trobar el camí de tornada pels seus propis mitjans”, raona Massagué.