L'exdirector de Comforsa publica una carta oberta dirigida a Antoni Soy

A "Comforsa i visió de futur", Josep Julià respon a les crítiques del director general d'Indústria

Redacció
01 de desembre del 2010
Josep Julià
Josep Julià | Arnau Urgell
Josep Julià, en una imatge d'arxiu Foto: Arnau Urgell

Josep Julià, exdirector general de Comforsa, publica a ElRipollès.info una carta oberta adreça al director general d'Indústria en funcions, Antoni Soy. En la carta Julià denúncia la situació que va viure en ser destituït i respon indirectament les crítiques de Soy que van qualificar l'anterior direcció de "personalista, poc professionalitzada, arbitrària i amb vicis” .

Comforsa i visió de futur

Senyor Soy,

En el fons ja sento poques ganes de dir res més però ha de saber que el dia que vaig deixar la meva estimada Comforsa, només vaig respondre que estava segur d’haver donat a l’empresa el que necessitava en aquest temps i que, tal vegada, podia admetre que ara es pretengués donar-hi una visió complementària i que li podria ser bo per molt greu que em sabés. També vaig afegir que hi havia projectes claus, a mig desenvolupar, que caldria traspassar al nou equip. Val a dir que s’hi va estar d’acord i es reconeixia.

És evident que ja no va lligar amb que no se’m deixés estar present al consell que començava tot seguit i que se’m prohibís tornar al meu despatx a recollir els meus objectes ni acomiadar-me dels meus amics i que, als pocs dies comencés una tasca de descrèdit, ple de mentides, jugades brutes i desmuntatge d’anys de feina ben feta, i el que és més greu abandonament total del model que havia dut Comforsa a una situació privilegiada i capdavantera, però incapaç de ser compresa per una colla de buròcrates sense perfil emprenedor i amb una idea nul·la del que és una empresa de estratègia basada en la tecnologia.

Ara es veu clar, tothom ho sap, el desenvolupament suposa risc i, tanmateix, valor per assumir-lo doncs, mentre té lloc es pot donar, es dóna de fet, frenades de resultat. Així doncs s’ha preferit no corre cap risc i sentenciar el futur, però mentre tant, a viure que són quatre dies. Un exemple: el dur, i criticat, llançament de Volvo, però en que es sustentaria avui la recuperació si no s’hagués fet? S’hagués fet sota la direcció actual?

El joc ha estat repugnant i maliciós i vostè només ha sabut el que li han dit. Deu saber, per la meva carta adreçada als consellers que els projectes s’han amagat negligentment sota la catifa, amb resultats perillosos que em varen portar a demanar-ne la dimissió per motius higiènics (carta al consell de 21/07/2010). I per altres articles meus evidències telegràfiques de gestió nefasta, un més a tall d’exemple la victoriosa reducció, que vostè menciona, del 7% en la estructura quan el pla dissenyat era del 28%. La diferència empassada per contractacions d’un gran nombre de nous directius sense cap criteri de professionalitat ni de necessitat.

Entenc que vostè defensa la posició oficial, però ha de saber que s’ha mentit, de la direcció al consell i del consell a vostè. No afegiré res més, si vol consultar punts denunciats per mi en altres articles, quan encara estava enfadat, podrà comprovar-ne la veracitat. Jo ja he fet i dit el que tenia que fer i dir. Em quedo tranquil i allà vostès.