Sobren municipis al Ripollès?

Al Ripollès hi ha 13 municipis de menys de 500 habitants. És sostenible a llarg termini? Foto: Adrià Costa

En el penúltima dia de campanya electoral el president de la patronal catalana i presidenciable de l'espanyola, Joan Rosell, va posar els municipis al punt de mira. Rosell va dir que al conjunt de l'Estat espanyol caldria reduir entre el 20 i el 50% el nombre d'ajuntaments. Més enllà de les seves declaracions, altres països que han patit severament els efectes de la crisi com Grècia han iniciat dràstics plans per eliminar administracions. I a casa nostra? I en una comarca com el Ripollès? És viable mantenir el mapa de 19 municipis dels quals 13 tenen menys de 500 habitants?

Per respondre aquestes preguntes però sobretot per reflexionar sobre l'arquitectura administrativa hem demanat l'opinió a Carles Bassaganya, Enric Pérez i Josep Coma. A banda de tenir responsabilitats en els tres principals partits del país i de la comarca, desenvolupen càrrecs al capdavant de tres administracions molt relacionades amb la gestió i la cooperació local. Bassaganya és director general d'Administració Local del Departament de Governació, Pérez president del Consell Comarcal ripollès i Coma president de la Mancomunitat.

Els tres polítics coincideixen en lamentar la forma de les declaracions de Rosell. Per Bassaganya el fet que parli de reduir del 20 al 50% demostra que no han estudiat bé la qüestió, Pérez ho atribueix a una “mostra de testosterona” en la seva cursa per presidir la patronal espanyola mentre que Coma les considera “poc encertades i menys fonamentades”. En canvi, més enllà de les formes del cap dels empresaris catalans, les diverses opinions consultades per aquest mitjà mostren que el debat –que pràcticament no ha aparegut en la campanya que deixem enrere- tard o d'hora s'ha d'abordar.

El director general d'Administració Local aposta per una “revisió global”. Sense por a ser considerat políticament incorrecte considera que cal plantejar la retirada d'algunes competències municipals cap als àmbits de govern intermunicipal (diputació/vegueria o consell comarcal). Ho argumenta per dues qüestions, per la impossibilitat que municipis molt petits puguin oferir amb garanties certs serveis –per exemple l'abastament d'aigua- i per la situació d'inseguretat jurídica dels electes per la manca de recursos per finançar els secretaris-interventors. Per Bassaganya, no fer aquest replantejament, suposa deixar els municipis en una situació complicada que podria acabar comportant mesures dràstiques.

Enric Pérez, que comanda un consell comarcal, no veu una “bestiesa” replantejar el número de municipis però tenint en compte que caldria garantir l'atenció i la representativitat de tots els nuclis de població així com els “sentiments” dels seus habitants. Menys clar ho veu Josep Coma, que a banda de presidir la Mancomunitat és regidor de Molló, que recorda que suprimir municipis vol dir allunyar el poder de decisió de la ciutadania. En aquest sentit assenyala exemples de municipis del Pirineu –per exemple la Terreta- que ara reclamen la independència ja que tenen el seu cap de municipi (Tremp) molt lluny. El mollonenc considera que el Ripollès ha de mantenir els 19 municipis excepte que hi hagin fusions voluntàries o que es demostri que un consistori no pot oferir els serveis. Bassaganya, al seu torn, adverteix que els processos voluntaris són molt rars. I és que la darrera que es va produir a Catalunya va ser precisament al Ripollès –Palmerola es va annexionar a les Llosses- l'any 1991.

Cap dels tres polítics consultats aposten per eliminar els consells comarcals com suggeria el president de la patronal catalana. Per Carles Bassaganya el replanteig de les competències dels municipis ha d'anar lligada a aquest nivell administratiu supralocal “per tal que siguin més eficient”. Enric Pérez, per la seva banda, considera que en comarques com la nostra –a diferència d'àmbits més metropolitans- tenen molt sentit ja que precisament serveixen per oferir serveis que els ajuntaments petits no tenen capacitat. En la mateixa línia s'expressa Josep Coma que considera que “si no existissin ens els hauríem d'inventar per a poder prestar determinats serveis a la població”.