Les dues cares del rovelló

La febre boletaire és un dels principals atractius turístics de la tardor però la regulació d'accés al bosc sembla cada vegada més necessària

per Arnau Urgell , 3 de novembre de 2010 a les 07:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de novembre de 2010 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El rovelló, com la lluna, té dues cares. Foto: ElRipollès.info

A la vida, no hi ha res ni blanc ni negre. I en el cas dels bolets no n'és una excepció. La caça de rovellons, ceps, camagrocs... esdevé un dels principals atractius turístics del Ripollès a la tardor. Fora de la temporada alta estival i de la neu, la febre boletaire –alimentada pels mitjans de comunicació- porta visitants d'arreu als boscos, als restaurants i a les fires i festes que un gran nombre de municipis organitzen per canalitzar l'afició. "És un benefici pels nostres municipis però cal més educació i responsabilitat dels practicants" explica Josep Coma, president de la Mancomunitat de la Vall de Camprodon.


Josep Sagués, tresorer de l'ADF Catllar-Montgrony i propietari forestal de les Llosses, es pregunta fins a quin punt es beneficiós pel sector turístic. “Ho és molt pels restaurants però no tant per les cases de turisme rural i hostals” explica. Com a propietari considera el fet de deixar oberts els passos de fauna un dels elements crítics de la freqüentació dels boscos –“passem hores per recuperar caps de bestiar que van a parar a altres finques” explica- mentre que la presència de residus creu que “ha anat a menys” però que per pocs que n'hi hagin ja és un problema.

Precisament la presència d'escombraries als boscos és un dels elements que més preocupa a Manel Palau, alcalde de Campelles i president de l'Associació d'Entitats Locals Propietàries Forestals a Catalunya. “Després de cada temporada hem de destinar recursos a netejar els punts més freqüentats” assenyala però recorda que “el bosc no es regenera amb diners”.


Josep Sagués: “Com a propietari forestal perds una oportunitat de rendibilitzar la finca”


Tant Palau com Sagués reivindiquen el fet que la gent vagi al bosc. “Considerem que no hi ha cap perill sempre que es respecti el dret de pas” explica el responsable de l'ADF. Ara bé, també coincideixen en criticar aquelles persones que fan de la caça de bolets el seu negoci. “Com a propietari forestal estàs perdent una oportunitat de rendibilitzar una finca en un moment en què la fusta no té sortida” explica Sagués. L'alcalde de Campelles, tot i que insisteix que ho afirma a títol personal, és més dur i ho titlla “d'estafa”. “S'emporten un patrimoni que té uns amos i fan negoci sense pagar impostos al costat de la carretera” afegeix. El president de la Mancomunitat de la Vall de Camprodon considera que hi ha "massa permisivitat" amb aquest negoci. "Els Agents Rurals haurien d'actuar contra les persones que es lucren sense pagar impostos" afirma.


De fet, el Consorci Forestal de Catalunya –l'organisme que agrupa els propietaris privats- alerta de la massificació dels boscos per tal d'aprofitar-se dels denominats productes no fustaners. Al Ripollès l'atracció són els bolets però en altres comarques són les pinyes, els espàrrecs o les castanyes. “És necessari revertir els beneficis econòmics per a la gestió, conservació i millora dels boscos” afirmen. Només en el cas dels rovellons, un estudi del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya considera que anualment la producció al Prepirineu suposa un valor de 6,9 milions d'euros. L'associació que agrupa els propietaris forestals privats no dubta en qualificar “d'abús” les pèrdues ocasionades.

I com regular-ho?

La febre boletaire té dues cares. I tampoc té res a veure la família que cull un cistell pel dinar de diumenge amb els “professionals” que aconsegueixen carretades de quilos per vendre a can Villaura  o a la N-260 a la recta de Soler i Palau.

Josep Sagués apunta la possibilitat de crear societats de caçadors de boletaires. “Uns cacen animals i altres bolets” explica. En aquest sentit considera que aquestes agrupacions podrien utilitzar una part o la totalitat d'una finca a canvi d'un lloguer. Ells mateixos se'n cuidarien del seu manteniment i de denunciar els possibles furtius. En canvi, es mostra contrari a una llicència. “Serien barates i donarien accés universal” adverteix el propietari forestal.

L'alcalde de Campelles es mostra partidari d'una taxa a les pistes forestals per pagar part del cost de manteniment


L'alcalde de Campelles, per la seva banda, considera que un dels punts crítics és les despeses que han d'assumir els ajuntaments per mantenir les pistes d'accés al medi natural. En aquest sentit, i per recuperar part del cost, considera que seria interessant aplicar una taxa pels que la fessin servir. “En cap cas es vol fer negoci però cada any sent un municipi molt petit i hem de destinar partides importants” rebla Palau.

Finalment Josep Coma es mostra contrari a les taxes ja que considera que ja es paga per masses coses. Ara bé, adverteix que si finalment la Generalitat ho tirés endavant s'hauria de comptar amb propietaris i municipis. "Els diners haurien de servir per reinvertir-los en la gestió de les forests i en els camins d'accesos" afirma.

 

Participació