Sant Joan recorda la figura de Raimon Casellas

Una làpida i un carrer, homenatge de la població que va veure morir l'autor de la primera novel·la modernista

Arnau Urgell

25 d'octubre del 2010

L'alcalde Ramon Roqué posa un ram de flors a la tomba de Raimon Casellas. Foto: Arnau Urgell

Raimon Casellas. Nasqué a Barcelona i morí tràgicament a Sant Joan de les Abadesses”. Des d'aquest cap de setmana aquest text recorda l'escriptor i crític d'art a la seva tomba del cementiri de Sant Joan. I és que durant cent anys l'autor de la primera novel·la modernista, Els sots feréstecs , ha estat enterrat amb una làpida “muda” sense cap indicació.

Aquest dissabte el consistori va organitzar un acte de record de la figura de Casellas. Va morir ara fa quasi cent anys tirant-se al tren a Sant Joan. “La relació amb Sant Joan és casual” admet la regidora de Cultura, Montserrat Tallant, però no es descarta que triés la població pel símil que suposa el final de via amb el final de la vida. “És una possibilitat però no s'ha pogut confirmar” afegeix.

A banda de la inauguració de la làpida -cal recordar que l'any 1994 es va arribar a exhumar el cadàver ja es dubtava que Casellas fos enterrat al cementiri de Sant Joan per la manca d'identificació externa- des de fa vuit mesos un carrer porta el nom de l'escriptor i crític d'art. Ubicat al costat de la llar d'infants l'alcalde santjoaní considera que, entre els carrers nous, era el que s'adeia més per la tranquil·litat que s'hi respira.

En l'acte de dissabte -que va acabar amb una remembrança de Raimon Casellas i la inauguració d'una exposició- hi van assistir a banda de membres del consistori i veïns dues dels principals estudiosos de l'obra de Casellas, Jordi Castellanos -autor de la tesi sobre l'escriptor- i Jordi Mascarella -que fa uns mesos va fer el guiatge literari pels paisatges d' Els sots feréstecs -. També hi va ser l'escriptor gironí Antoni Puigverd.

Per Tallant Casellas va ser molt influent com a crític literari mentre que la seva fama no va trascendir tant com a escriptor ja que només va fer quatre novel·les. Tanmateix, només amb Els sots feréstecs , ja va fer història per ser la primera del moviment modernista.