La campanya en 140 caràcters

Els partits també fan campanya electoral a les xarxes socials. Foto: Joan Vila Tuneu

És possible guanyar un vot amb un missatge de 140 caràcters? Els equips de campanya dels principals partits parlamentaris coincideixen que no, però en canvi, aposten fort per les xarxes socials per mobilitzar els “seus” a la campanya electoral més digital de la història.

Les eleccions del 28-N seran les primeres des de l'explosió de les xarxes socials, especialment el Facebook i el Twitter. Això ha fet que els partits hi “apostin en força”. Tanmateix els responsables de campanya són conscients de les limitacions: l'escletxa digital encara existent, la por dels polítics a universos desconeguts, les “relliscades” a les xarxes... A la banda positiva els responsables 2.0 de CiU, PSC, ERC i ICV també coincideixen que pot esdevenir un element per mitigar la tant temuda desafecció especialment entre els joves -els més abstencionistes al mateix temps que ja són nadius a la xarxa-.

Amb 140 caràcter no es pot guanyar un vot però es pot mobilitzar la pròpia militància i involucrar-la en la campanya

Ara bé, amb els 140 caràcters d'un missatge a Twitter o l'actualització d'un estat al Facebook es pot guanyar un vot? La resposta negativa és bastant clara. “La gent que és a la xarxa ja té el vot decidit” explica Jordina Freixenet (PSC) mentre que Edgar Rovira (CiU) recorda que els usuaris de les eines 2.0 ja acostumen a estar informats i mobilitzar of line.

Aleshores, quin sentit té destinar hores i esforç a la campanya digital? Més enllà del fet que l'altre (el partit rival) hi és, les xarxes socials esdevenen un element fonamental per la mobilització de les bases. “Permet il·lusionar-los per tal que convencin el seu entorn” explica Eva Marín d'ICV; “és la manera que els simpatitzants es facin seva la campanya i també és una eina fàcil per donar els argumentaris del dia” admet Mireia Martí d'ERC. Pels republicans i el PSC també ha facilitat que la militància hagi donat les idees de lemes, espots i cartells. El membre de l'equip de campanya de CiU ho resumeix en una paraula clau, eficiència, a l'hora de justificar l'aposta 2.0.

En parlar de xarxes socials i eleccions és inevitable recórrer al (mitificat) cas Obama. “A les presidencials nord-americanes el missatge sorgia del partit -no del candidat- i es distribuïa als simpatitzants a través de la xarxa” explica el responsable de la campanya de CiU. Posteriorment era aquesta militància de base la que reproduïen el missatge analògicament -en reunions, porta a porta, per correu electrònic...-. Un model mixt -digital i analògic- certament llunyà de la realitat catalana.

El Ripollès no es queda enrere

Malgrat que el Ripollès és una de les comarques més susceptible de patir la denominada fractura digital –la mitjana de llars connectades a Internet està entre sis i set punts per sota de les comarques gironines i del conjunt del Principat- les eines 2.0 han arrelat amb força entre els polítics locals.

Al Ripollès les denominades eines 2.0 han arrelat amb força entre els polítics locals

En destaca especialment la petita “explosió” del Twitter com a element de debat, difusió... i crítica política. Hores d'ara a la comarca ja hi ha un centenar d'usuaris d'aquesta xarxa social. Una xifra que pot semblar molt petita però que contrasta amb el fet que el juliol de 2009 pràcticament no en tenia cap.

El pioner de l'ús del microblogging –com fer anotacions en un bloc però amb la limitació dels 140 caràcters- és, si més no en l'àmbit polític, Carles Bassaganya. El president comarcal d'Esquerra i director general d'Administració Local ho troba “una manera d'interactuar fàcil i de compartir informació”. “És la meva pròpia agència de notícies” explica. Bassaganya insisteix en la utilitat de la xarxa com a “eina personal” i en aquest sentit des de la secció comarcal no s'ha fet una aposta expressa. “Hi ha membres de l'executiva comarcal que en tenen però, de moment, no veiem la utilitat de tenir un perfil del partit”. Entre els tuitaires o piuladors republicans destaca l'alcaldable de Sant Joan, Sergi Albrich; el conseller comarcal de Noves Tecnologies, Roger Peñarroya, o el president de les JERC, Adrià Roca.

Els partits que corporativament han apostat més pel Twitter són CiU i el PSC. Ambdós disposen de perfils comarcals i en el cas dels socialistes fins i tot han fet una jornada de formació adreçada a la militància i als simpatitzants. Destaca el cas de la coordinadora comarcal del PSC, Núria López, que és l'única alcaldessa activa tant al Twitter com al Facebook i amb un bloc “que voldria actualitzar més sovint”.

Per López una obligació dels polítics és atendre les demandes de la població i aquestes eines poden facilitar la comunicació amb un sector, especialment els joves. Malgrat que admet que “el Twitter enganxa” considera que és un element que pot ajudar a la gestió del dia a dia tant per rebre les notícies de primera mà, conèixer una incidència o transmetre el missatge polític sense intermediaris. Entre els socialistes els més actius a les xarxes són -a banda de Núria López- el president del Consell Comarcal, Enric Pérez, i el portaveu de les JSC, Rodrigo Trinidad.

Entre els convergents l'activitat ha augmentat a mesura que s'acosta el 28-N. D'aquesta manera, s'han sumat als més veterans en l'art de piular -el president comarcal del partit, Xavier Cima, i el diputat Eudald Casadesús-, una fracció juvenil formada pel president de la JNC, Eudald Grima, el president de la secció local de Ripoll, Xevi Ardite, el regidor campdevanolenc, Joan Manso o el president de la Mancomunitat de la Vall de Camprodon, Josep Coma. Els socis de Convergència, en la figura del president comarcal d'Unió Miquel Rovira, també tenen el seu lloc a la comunitat Twitter del Ripollès.