Racons del Ripollès: Sant Pere i Santa Maria de Montgrony

Nova proposta per redescobrir el patrimoni de la comarca del Ripollès

| 09/10/2010 a les 10:00h
Arxivat a: Territori i medi ambient, romànic, Racons del Ripollès, patrimoni
Aquesta notícia es va publicar originalment el 09/10/2010 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Església de Sant Pere de Montrony Foto: Marta Añaños

La Marta i el Roger, aprofitant un dia que havien estat a Gombrèn buscant bolets es van arribar fins el Santuari de Montgrony, i aquí ens fan una ressenya d’allò que van “viure”.

El nom del lloc l’han trobat escrit també com Mogrony. Algunes fonts ho fan derivar del llatí “montecronos”, muntanya del temps, consagrada al deu Saturn (Cronos). L’ Antonio Mora Vergés, seguint aquí la tradició s’afirma en la procedència del mot “mugró”, mamelló, punta; que la veneració d’una advocació de la Mare de Déu de Llet reforçà i confirma.

El Santuari de la Mare de Déu de Montgrony es pot visualitzar de forma majestuosa des de la mateixa població de Gombrèn, enfilat al mig de roques imposants, del Puig de Sant Pere. D'ençà el segle IX s'hi venera una imatge de la Mare de Déu de Montgrony i es rendeix culte a l'església de Sant Pere.

 

Una hostatgeria dóna acolliment al visitant. Al costat mateix de l'hostal s'enfila la famosa escala atribuïda al Comte Arnau, la qual comunica la capella de la Verge i l'església romànica de Sant Pere.

Hostatgeria de Montgrony. Foto: Marta Añaños



Sant Pere de Montgrony, a 1400 metres d'alçada, és un dels millors exemples d´art romànic del Pirineu. L'edifici primitiu és del segle IX. Al segle XII fou reconstruït i consagrat. Pertanyia, al segle XIII, al domini del castell dels Mataplana, els senyors d'aquelles contrades. Les restauracions de finals del XIX i dels anys 60 li han donat l'aparença actual. Té una nau en disposició de creu, amb absis i dues absidioles decorades amb arcuacions llombardes, i un pòrtic amb tres arcs (porta i dos finestrals), i campanar d'espadanya. La porta d'entrada és decorada amb ferreria de tradició romànica.

El santuari de la Mare de Déu de Montgrony és advocada per fer revenir la llet mancada a les mares que crien, motiu pel qual és també coneguda amb el nom de Mare de Déu de la Llet. La imatge fou amagada, en unió d'una campana, durant la invasió sarraïna. Fou trobada per una parella de bous a començament del segle IX a l'indret on existeix la font. Fou consagrada també a l'any 834. La imatge és d'estil romànic i té mig metre d'alçària. L'edifici és del segle XVII. És una Mare de Déu bruna, com la Mare de Déu de Montserrat. Com la verge de Montserrat, de Núria o de Farners, també ha donat el nom de pila (això si, molt més rarament) a noies de la contrada.

La Mare de Déu pertany a les anomenades “verges trobades”: arran de la invasió àrab fou amagada en el lloc on ja s'havia venerat i on fou trobada juntament amb una campana a l'any 804. Pel fet que la Verge s'apareixia misteriosament a la balma del vessant rocallós, es va decidir erigir-li la capella en aquell lloc, on s'ha venerat fins avui.



La capella és de reduïdes dimensions on a l'any 1666 fou construït un campanar d'espadanya amb dues campanes, que una de les dues fou la trobada juntament amb la Verge, i que més tard a l'any 1863 fou venuda per un ermità. Per facilitar l'accés a la capella es van fer directament a la roca 63 esglaons, més un altre tram de 77 esglaons en sentit ascendent contrari al primer, per poder accedir a la zona on hi ha l'església de Sant Pere.

La imatge actual de la Verge és una còpia feta al segle XV de l'antiga imatge romànica del segle XII. Com molts altres llocs, el vandalisme dels incontrolats i brètols destructors de la riquesa artística de Catalunya, hi va ésser present a l'any 1936. Acabada la Guerra Civil, la imatge va ésser novament restaurada. Cal esmentat els goigs de Santa Maria de Montgrony, dita “Verge de la llet”, pel do que se li atribueix de fer augmentar la llet a les dones que alletaven els fills abans de la utilització dels biberons, conegudes pel nom de “dides”.

El 10 de setembre de 2005, es va commemorar els 1200 anys de la trobada de la verge de la Mare de Déu de Montgrony amb un aplec, oficis religiosos, i un àpat de germanor. Actualment Montgrony doncs, és un lloc agradable, de bon repòs i silenci. Un indret amb l'encant màgic que permet gaudir de la seva riquesa paisatgística, flairant de prop la natura i adelitar la vista amb l'horitzó.

Us convidem a visitar aquest singular racó del Ripollès, i seguint la tradició boletaire, ens reservem la informació micologia, que com ja sap tothom únicament pot circular de boca de druida a orella de druida.

- Secció Racons del Ripollès
- Crònica de l'excursió al bloc Conèixer Catalunya


Mostra el mapa més gran

Mare de Déu de Montgrony. Foto: Marta Añaños

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
La Fira de Santa Teresa i Fira Catalana de l'ovella s'ha pogut celebrar sense problemes tot i la pluja d'alguns moments
La Fira de Santa Teresa i Fira Catalana de l'ovella s'ha pogut celebrar sense problemes tot i la pluja d'alguns moments | Isaac Muntadas
Can Muxach, La Cabana, Can Picola i Mas Llestanosa han estat els grans triomfadors d'un certamen que ha recuperat la subhasta de bestiar 15 anys després
Ester Gomis, pagesa i emprenedora, durant l'entrevista
Ester Gomis, pagesa i emprenedora, durant l'entrevista | Jonathan Oca
Jonathan Oca
Ester Gomis, pagesa i emprenedora, defensa que l'agricultura no és exclusivament d'homes
Imprudència flagrant d’un conductor al Ripollès