El 2009 la població del Ripollès va caure un 0,5%

És la primera baixada significativa en sis anys | El darrer semestre ha estat una de les 12 comarques que ha perdut població estrangera

Redacció
13 de juliol del 2010
La crisi també passa factura a les estadístiques de població. L'any 2009 es va tancar amb un retrocés d'un 0,5% dels habitants del Ripollès. Des de l'any 2002 que no es produïa una reducció significativa -del mateix percentatge- després que el 2008 la tendència fos plana (es van perdre 10 habitants).

El darrer semestre la població estrangera ha baixat en un 0,60% i la de nacionaliat espanyola en un 0,42%

D'aquesta manera, i segons dades dels padrons recollides per l'IDESCAT, l'1 de gener de 2010 a la comarca hi havia oficialment 26.687 persones. Un any abans la dada se situava en 26.821, és a dir, una disminució del 0,5%. La comarca ha estat una de les dotze que en el darrer semestre ha vist com queia la població d'estrangers (sense nacionalitat espanyola). Tot i això la disminució no ha estat especialment major que la disminució d'habitants amb nacionalitat espanyola (0,60% per 0,42%). L'1 de gener de 2010 la població estrangera a la comarca representa un 8,7% del total, una de les xifres més baixes de Catalunya.

Al conjunt de Catalunya el darrer semestre s'ha produït la primera reducció d'habitants estrangers de l'última dècada. Una caiguda de l'1,39% (17.437 menys als padrons municipals) tot i que al conjunt de l'any el creixement va ser del 3,8%. Una disminució que afecta especialment a la franja de 15 a 29 i més als homes que a les dones.

Població estable però de díficil recompte
El nombre d'empadronats al Ripollès ha presentat una gran estabilitat en la darrera dècada. En aquest sentit l'any 2001 era de 26.113 un fet que representa un increment del 2,1% en deu anys -en tot aquest període s'ha mogut sempre a la franja dels 26-27.000-.


La gran pregunta és saber quanta gent realment viu al Ripollès


Tanmateix la gran pregunta és saber quanta gent realment viu al Ripollès. Una estimació de CCOO situava els “falsos empadronats” entre 2.000 i 3.000. No es tracta (bàsicament) d'empadronaments fraudulents -com els de les famoses ajudes de menjador- sinó per altres motius com de l'arrelament -hi ha una gran quantitat de joves que després d'estudiar es queden a l'àrea metropolitana però continuen sent “ciutadans oficials” del Ripollès- així com el fenomen dels ripollesos de segona residència.