30
de juny
del
2010
El president de la Unió Intersectorial Empresarial del Ripollès (UIER), Joan Vilalta, aposta en un article d'opinió per convocar tan ràpid com sigui possible eleccions al Parlament després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. Vilalta es pregunta, després de la retallada, si el procés ha valgut la pena veient el preu que han pagat els catalans. En aquest sentit considera que no es millorarà el finançament, ni el dèficit fiscal ni els serveis. Tot i això creu que tant els ciutadans, com l'empresa i el país seguiran endavant malgrat la tempesta.
Què canviarà?
Joan Vilalta · President de la UIER
És difícil opinar sobre quelcom que porta quatre anys als mitjans, que ha estat analitzat, destriat i fins i tot tergiversat, però, al final hi ha hagut sentència i l’Estatut ha estat encara més retallat.
No és la nostra tasca posar-nos a opinar sobre la legitimitat del Tribunal Constitucional, sobre les conseqüències polítiques o sobre l’acatament de la sentència.... com a empresaris, hem de parlar de fets.
La realitat és que ens han estat preparant durant molt de temps per que ens acostuméssim al que seria una sentència que encara retallaria més un estatut al que, no ho oblidem, ja li havien passat el “ribot” repetidament i amb eficàcia, segons paraules del senyor Alfonso Guerra.
Fa quatre anys que els catalans hem estat bombardejats per tots costats i també, ingenus de nosaltres, pensant que l’estat central deixaria anar una part del poder en benefici de Catalunya.
Ja fa molt temps que Madrid ja és la capital de l’estat tant a nivell polític, obvi, però també a nivell econòmic. El model “italià” de la capitalitat política de Roma i la capitalitat econòmica de Milà en el que ens vèiem reflectits va deixar d’existir en el moment que Madrid és va posar les piles utilitzant tots els seus actius i recursos per tal d’atraure els pols de decisió, el que ha fet mínbar el pes específic de l’economia catalana sobre l’estatal d’una manera que molt difícilment es pugui recuperar i que ha traslladat aquests pols de decisió lluny de Catalunya, el que encara ens ha fet perdre més influència.
Però tornem a l’Estatut. Deia ahir un destacat dirigent socialista que els catalans ara cridaran i que després tot tornarà a la normalitat. No ho dubtin, ara tenim tempesta, però les persones seguiran endavant, les empreses seguiran endavant i el país, malgrat el clima polític, seguirà endavant, perquè així sempre ho hem fet i ho seguirem fent.
Però aquesta realitat, aquest Estatut, ha valgut el preu que n’hem pagat els catalans? Era millor el sistema d’aprofitar les oportunitats que teníem en moments polítics puntuals per tal de millorar?
L’esforç portarà a alguna millora en el desplegament d’aquesta eina amb la crisi que tenim? Millorarem el finançament? Millorarem el dèficit fiscal? Millorarem els serveis? No volem ser pessimistes, però molt ens temem que la resposta a totes aquestes preguntes és que no, que després de tot, les coses seguiran com estan, i les decisions importants es prendran, com sempre, a Madrid.
Per tot això pensem que fora un bon moment per convocar als ciutadans a les urnes per manifestar la seva opinió i que el nou govern sorgit inicïi una nova etapa política en un escenari que ha de ser el que decideixin els ciutadans de Catalunya lliure i democràticament.
Què canviarà?
Joan Vilalta · President de la UIER
És difícil opinar sobre quelcom que porta quatre anys als mitjans, que ha estat analitzat, destriat i fins i tot tergiversat, però, al final hi ha hagut sentència i l’Estatut ha estat encara més retallat.
No és la nostra tasca posar-nos a opinar sobre la legitimitat del Tribunal Constitucional, sobre les conseqüències polítiques o sobre l’acatament de la sentència.... com a empresaris, hem de parlar de fets.
La realitat és que ens han estat preparant durant molt de temps per que ens acostuméssim al que seria una sentència que encara retallaria més un estatut al que, no ho oblidem, ja li havien passat el “ribot” repetidament i amb eficàcia, segons paraules del senyor Alfonso Guerra.
Fa quatre anys que els catalans hem estat bombardejats per tots costats i també, ingenus de nosaltres, pensant que l’estat central deixaria anar una part del poder en benefici de Catalunya.
Ja fa molt temps que Madrid ja és la capital de l’estat tant a nivell polític, obvi, però també a nivell econòmic. El model “italià” de la capitalitat política de Roma i la capitalitat econòmica de Milà en el que ens vèiem reflectits va deixar d’existir en el moment que Madrid és va posar les piles utilitzant tots els seus actius i recursos per tal d’atraure els pols de decisió, el que ha fet mínbar el pes específic de l’economia catalana sobre l’estatal d’una manera que molt difícilment es pugui recuperar i que ha traslladat aquests pols de decisió lluny de Catalunya, el que encara ens ha fet perdre més influència.
Però tornem a l’Estatut. Deia ahir un destacat dirigent socialista que els catalans ara cridaran i que després tot tornarà a la normalitat. No ho dubtin, ara tenim tempesta, però les persones seguiran endavant, les empreses seguiran endavant i el país, malgrat el clima polític, seguirà endavant, perquè així sempre ho hem fet i ho seguirem fent.
Però aquesta realitat, aquest Estatut, ha valgut el preu que n’hem pagat els catalans? Era millor el sistema d’aprofitar les oportunitats que teníem en moments polítics puntuals per tal de millorar?
L’esforç portarà a alguna millora en el desplegament d’aquesta eina amb la crisi que tenim? Millorarem el finançament? Millorarem el dèficit fiscal? Millorarem els serveis? No volem ser pessimistes, però molt ens temem que la resposta a totes aquestes preguntes és que no, que després de tot, les coses seguiran com estan, i les decisions importants es prendran, com sempre, a Madrid.
Per tot això pensem que fora un bon moment per convocar als ciutadans a les urnes per manifestar la seva opinió i que el nou govern sorgit inicïi una nova etapa política en un escenari que ha de ser el que decideixin els ciutadans de Catalunya lliure i democràticament.