Tribuna indecent: Anem a estirar les cames a les paradetes de l'exili

per Redacció, 10 de maig de 2010 a les 16:20 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de maig de 2010 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El 'rei Albà' va ser el gran atractiu de la Fira de la Retirada de Molló. Foto: Marcel Urgell

Anem a estirar les cames a les paradetes de l'exili. Fem de la memòria col·lectiva més present, camp de batalla apte per a firaires i marxants
Sergi Belmonte · Instal·lador elèctric i autor del bloc Indecència 2014

Amb la garantia assegurada de que aquesta crònica presentarà al·legacions per part de la comitiva organitzadora, no puc en cap cas deixar d'opinar al respecte, sobre allò que trobo no potser una manca de consideració, però sí un negoci lucratiu, amb el rerefons del nostre passat més immediat com a divisa. De ben segur algun espavilat del consistori mollonenc, s'ha assabentat de l'existència dels Weekends Nazis que es celebren anualment al britànic comtat de Kent, i ha volgut imitar l'esdeveniment, promovent a casa nostra una representació vivent del que veritablement va ser l'èxode massiu per a tantes persones -acompanyada si pot ser d'una forta font d'ingressos, que ajudi a pal·liar el deute municipal, això sí-. No en va, com a compatriota d'aquells qui varen sofrir la deportació, no puc més que mostrar-me contrari a tota aquesta posada en escena, i d'ara endavant exposaré les raons que m'han fet prendre aquesta decisió.


I ara vosaltres em preguntareu: Doncs quin problema hi ha? És que no es podem fer una entretinguda obra teatral d'un dels capítols més tristos de la història contemporània del continent? Evidentment que sí, us diré jo, però no ens equivoquem. Una cosa és un evocar uns fets reals amb una cerimònia alegre i considerada, i una altra molt diferent, és fer-ne de la tragèdia i el patiment, pura comèdia i carnaval. Que voleu que us digui; m'estimo mil vegades abans qualsevol acte institucional que ajudi a no oblidar, que no pas la paròdia de disfresses i l'espectacle del refugi que s'intenta dinamitzar. El Museu de la Guerra Civil de Camprodón, ja assumeix perfectament la funció didàctica que es vol encomanar, i garantitza el record plural que cal preservar. Digueu-me aixafa guitarres, però només procuro diferenciar entre una efemèride memorable d'una data negre assenyalada, i una agradable costellada familiar de diumenge per la tarda, si fa bo i el temps acompanya.


La programació d'aquest mercat de la retirada, ben dissimulat entre xerrades, diapositives i actes educatius en general -cosa que d'altra banda aplaudeixo-, no deixa de ser una bonica passejada entre fires i comerços, mostres d'artesania i formatges de pagès. Pares i fills gaudiran d'una assolellada jornada primaveral, mentre devaluen uns fets marcats encara en la retina de descendents de combatents, i massa emotius i propers també per convertir-los tan aviat en festa popular, revetlla i tradició. Que un personatge de la talla del còmic del Polònia sigui l'encarregat de fomentar tal diada commemorativa, diu molt del ressò mediàtic que es preten aconseguir. Perquè si apliquem aquesta regla de tres, en breu podria instal·lar-se un circ ambulant a la zona zero d'un atemptat terrorista, mentre una alegre comparsa de capgrossos i gegants, recorren places i carrers del que un dia va ser centre neuràlgic de l'horror, la barbàrie i la desraó.

Tot sigui per retre homenatge. Tot sigui pels diners.

- Altres articles de la secció Tribuna indecent

 

Participació