Racons: Sant Cristòfol de Kanta-Banda-le

Un viatge per l'origen del topònim de Campdevànol i per la història de "la Vella"

per Antonio Mora i Vergés, 7 de febrer de 2010 a les 11:15 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de febrer de 2010 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Imatge de Sant Cristòfol "la Vella" l'any 1926. Arxiu Gavín


Treballava en aquest article que estàs llegint des de l’habitació 412 de la Clínica Taulí de Sabadell; feia companyia al meu sogre el dissabte 7 de novembre de 2009.

La visita del Feliu Añaños i Masllovet i la seva esposa Montserrat a Campdevànol, en la que -com sempre fa- recolliria unes esplèndides imatges, em demanava assumir tasques de documentalista, i això a l'ensems portava a treballar en l’origen del topònim. Vaig demanar al Josep Sansalvador, conservador de l’Arxiu Gavín, situat avui al Monestir de les Avellanes (Os de Balaguer); imatges de les restes de l’església de Sant Cristòfol, localitzades prop del mas Corones, en una serra a la dreta de l'actual carretera que porta a Gombrèn i a la Pobla de Lillet pel coll de Merolla. És possible que aquesta fos la localització d’un temple dedicat a la dea íbera Banda (Kanta-banda-le) que donarà nom al lloc de Campdevànol, passant de cantavàndal a camdevandal, i finalment ja a la baixa edat mitjana al Campdevànol. Roma la transformarà en la “Santa dea Tutela“. El topònim Campdevànol és un autèntica raresa filològica, ja que en d’altres llocs ha evolucionat cap a Tudela.



Restes de Sant Cristòfol "la Vella" (1971). Foto: Arxiu Gavín

Francisca Martín-Cano Abreu exposa de manera brillant arguments que donen força a aquesta hipòtesi. El nom de "zarabanda" prové de les danses voluptuoses que ballaven, exclusivament dones, en època arcaica en honor de la deessa ibèrica Banda en les quals imitarien a les aus migratòries: cigonyes (amb becs i potes vermelles) o flamencs (amb plomatge en part vermell).

Aquestes pràctiques -segons aquesta autora- donarien lloc a l’anomenat ball flamenc per un costat, i així mateix a tots els balls que a l'Estat espanyol encara avui dia porten a terme barons transvestits amb xanques. En el cas del flamenc aquesta evolució donarà com a resultat una acció profana; i altrament els balls amb xanques es ballen -encara- en cerimònies sagrades, que són heretades per la religió cristiana. Un exemple el trobem a Anguiano a la Rioja.

El ball amb xanques evidència que imiten animals xanquers: flamencs, cigonyes, grues ... El fet de transvestir-se evidència que el seu origen són danses femenines. Després de la revolució patriarcal, els barons es transvestien i adoptaven l'aparença femenina perquè la deessa es deixés convèncer i concedís el bon temps.

Respecte a la primitiva parròquia dedicada a Sant Cristòfol, dita també “la Vella” , trobem la següent informació. Es trobava a notable distància de la població actual, vers el mas Corones, en una serra a la dreta de l'actual carretera que porta a Gombrèn i a la Pobla de Lillet pel coll de Merolla. L'església era un notable edifici romànic del segle XI, d'una nau i absis, amb una volta més tardana que havia reemplaçat una antiga coberta d'encavallades de fusta, que tenia restes d'una decoració pictòrica romànica molt primitiva. Fou enderrocada el 1936, quan ja no tenia culte. Durant els anys vuitanta es netejaren les restes -molt malmeses i escasses- i actualment és possible apreciar-ne la seva planta.

L'església de Sant Cristòfol surt esmentada en un document datat l'1 de desembre de l'any 987 que fa referència a un judici jurat. A les antigues llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, l'anomenen "Sto. Xristoforo de Camp d'avana".

L'església, coneguda com "la Vella", va ser la primera església parroquial de la població de Campdevànol. Situada dalt d'un turó de la banda de ponent del poble, era un notable edifici romànic, datat entre els segles IX i XII. Segurament, durant el segle XII es va renovar i engrandir: van doblar internament els murs, van suprimir la teulada i les bigues, la van cobrir amb una volta de canó i hi va fer un absis nou que va substituir l'antic. Va ser utilitzada com a parròquia fins al segle XVIII.



Amb el pas dels segles, l'església restà abandonada: l'acció destructiva del temps i les aigües ensorrà gran part de la volta i seguiren caient les parets laterals, fins que caigué el mur interior, tapiat durant la restauració feta al s. XII. Llavors quedaren al descobert part d'unes pintures que l'arqueòleg i historiador Ramon d'Abadal descobrí l'any 1909: eren restes d'una decoració pictòrica romànica amb escenes del Gènesi, però per causa del seu malmès estat de conservació en pocs mesos s'esborraren totalment.

Fins l'any 1939 es va poder conservar l'absis romànic, però fou destruït per una explosió quan servia com a dipòsit de municions durant la Guerra Civil. Actualment només en resten els murs perimetrals de poca alçada. Aquesta dicotomia primitiva i vella, ha donat lloc a notables equivocs, a Campdevànol hi ha hagut fins a tres esglésies parroquials sota l’advocació de Sant Cristòfol.

Les imatges que il•lustren el relat pertanyen a l’arxiu Gavin; des d’ara amics lectors, si com nosaltres en necessiteu alguna de les moltes esglésies de Catalunya, teniu la possibilitat de demanar-les al seu bloc. Aprofito, una vegada més, l’avinentesa per agrair particularment la tasca del Josep Sansalvador.



- Un tomb per Campdevànol
- Secció Racons del Ripollès
- Crònica de l'excursió al bloc Conèixer Catalunya

 

Participació