Un projecte vol reactivar 62 colònies industrials dels rius Ter i Freser

A la colònia Llaudet s'hi vol construir un nou polígon. Foto: Adrià Costa

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha aprovat inicialment després de l'informe favorable de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya el pla director urbanístic per a les colònies industrials del Ter i del Freser. Se centra en 62 colònies industrials i fàbriques de riu assentades en 18 municipis de les comarques del Ripollès i Osona. Té com a objectiu consolidar-les com a espais de residència, d'activitat productiva i turística i de preservació de la memòria històrica. La dotarà d'una perspectiva supramunicipal complementant així el plantejament urbanístic dels seus municipis per tal de garantir la coherència territorial i paisatgística.

Així mateix, preveu la creació d'un Fons per a la millora de les colònies, dotat amb els recursos del DPTOP per tal d'assignar ajuts als ajuntaments. La primera convocatòria de projectes d'aquest fons per als municipis del Ter i del Freser s'obrirà l'any vinent. Se suma al PDU de les colònies industrials del Llobregat aprovat l'any 2007, amb l'objectiu de protegir i revaloritzar el paisatge cultural lligat a la industrialització.

El Pla director urbanístic abasta una franja de territori amb una superfície total aproximada de 240 quilòmetres quadrats, amb 120 km de distància entre els extrems del riu Ter i Freser fins el pantà de Sau i una secció de la vall amb una amplada de 2 km. Aquest àmbit inclou 62 colònies industrials i fàbriques de riu dels 18 municipis següents: Camprodon, Sant Pau de Segúries, Sant Joan de les Abadesses, Ogassa, Ripoll, Campdevànol, Ribes de Freser i les Llosses, al Ripollès; així com de Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Orís, Torelló, Sant Pere de Torelló, Sant Vicenç de Torelló, Sant Hipòlit de Voltregà, Manlleu, les Masies de Roda, i Roda de Ter, a Osona.

Durant segles, el territori del Ripollès i Osona comprès en aquest Pla director es va construir sobre la base de l'agricultura. No obstant això, a partir dels anys 40 del segle XIX els vells molins al llarg dels cursos del Ter i del Freser es van anar substituint per fàbriques que necessitaven de la força hidràulica del riu i que, més endavant, es van engrandir fins a formar colònies. Aquests recintes industrials es van establir com a noves localitzacions d'activitat que reunien fàbriques, habitatges i serveis. El resultat d'aquest procés de construcció de colònies i fàbriques va ser l'enfortiment dels nuclis de la vora de la Ter i el reforçament no només dels principals centres urbans sinó de tot un seguit de municipis que van persistir fins a la crisi del sector tèxtil de la dècada dels 90.

Tant aquest Pla director urbanístic de les colònies industrials del Ter i del Freser com el PDU de les colònies del Llobregat que el va precedir, s'inspira en el concepte de paisatge cultural, o àmbit geogràfic associat en aquest cas a una activitat industrial, que conté valors estètics i culturals molt importants. S'entén, doncs, que l'ordenació i la revalorització del patrimoni industrial de la conca d'aquests dos rius pot ser un factor de dinamització social i econòmica d'aquest territori.

El PDU de les colònies industrials del Ter i del Freser s'exposarà en els propers dies a informació pública per tal que els ajuntaments, organitzacions i ciutadans del territori puguin fer-hi al·legacions. Es preveu que el Pla s'aprovarà definitivament al llarg d'enguany.

Reculls de notícies relacionades amb les colònies
- Creació d'un polígon industrial a la colònia Llaudet
- El POUM de Campdevànol i el futur de la colònia Pernau