El rector de Llanars celebra en actiu el seu centenari

Monsenyor Lluís Suriñach és el capellà més vell en actiu després de 75 anys de professió

Redacció
21 de desembre del 2009
Monsenyor Lluís Suriñach a la missa per celebrar el seu aniversari. Foto: ValldeCamprodotv.com

Des d'aquest dilluns el rector de Llanars, monsenyor Lluís Suriñach, ja és centenari. Aquest diumenge ho va celebrar al municipi de la Vall de Camprodon amb la presència del bisbe de Vic, Romà Casanova, i diverses autoritats comarcals i de la Generalitat.

Suriñach és l'únic capellà de la seva edat que continua treballant. Porta 53 anys com a rector de Llanars i 75 com a capellà. Fa pocs mesos va rebre la distinció de prelat d'honor del Papa fet que li va suposar el tracte de monsenyor.

Malgrat la seva avançada edat, Suriñach assegura que de moment no té cap intenció de deixar de fer missa, tot i que es lamenta de la falta de parroquians. Gran seguidor del Barça i amb una salut de ferro, Suriñach és un home partidari del progrés i del diàleg, també dins de l'Església.

Reconeixement de la Generalitat

Aquest diumenge a banda de celebrar una missa Suriñach va rebre el reconeixement de la Generalitat. El director dels Serveis Territorials del Departament d’Acció Social i Ciutadania a Girona, Josep Viñas, va lliurar la Medalla Centenària. Es tracta d’una medalla d’argent gravada amb el nom i l’any de naixement commemorativa del centenari.

Perfil de Lluís Suriñach
Monsenyor Lluís Suriñach i Suñer va néixer a Rocabruna el 21 de desembre del 1909, en una família de vuit germans. Als 11 anys inicià els estudis sacerdotals a Banyoles i després va ingressar al Seminari de Girona. Va ser ordenat sacerdot a Vic al 1933. Va ser destinat a la parròquia de Calonge (el Baix Empordà) i el 1936 a Camprodon. Amb la Guerra Civil va fugir a l'Estat francès i d'allà a Pamplona on serví les parròquies de Zabalza i Andoain. El 1939 va retornar a Camprodon i va assumir les parròquies de Sant Julià de Tregurà i de Sant Miquel de Setcases. El 1946 va servir Sant Salvador de Bianya (la Garrotxa), fins el 1957 en que fou nomenat rector de Llanars fins a l'actualitat.