OPINIÓ

Tolerància a la violència

«Sabem que hi ha molta gent esperant una relliscada per poder desacreditar un moviment sencer. No caiguem en el parany»

| 09/10/2017 a les 22:02h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 09/10/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A l’espera del que pugui passar aquest dimarts al Parlament de Catalunya, durant la tarda de diumenge i tot el dilluns les xarxes han estat distretes amb les imatges que ens ha deixat la manifestació espanyolista del diumenge al matí al centre de Barcelona. Tot i que els organitzadors, Societat Civil Catalana, van afirmar que no permetrien l’assistència de banderes preconstitucionals a l’acte, el cert és que, un altre cop, les banderes franquistes s’hi van colar, i tant els mitjans internacionals com les xarxes se n’han fet ampli ressò. Probablement l’amenaça d’una organització com SCC –de qui el periodista Jordi Borràs n’ha denunciat les seves connexions amb grupuscles d’extrema dreta a Catalunya– no vaser suficientment creïble.

Amb tot, tenen tota la raó els qui afirmen que les persones amb simbologia feixista, malgrat ser-hi, representen una part petita de la manifestació. Però fins i tot si el caràcter principal de la manifestació era pacífic, els càntics de molts manifestants i els discursos oficials que es van fer ens mostren el convenciment d’aquells que saben que tenen la força de la coacció a les seves mans. Una força que, si és necessari, estan disposats a utilitzar per tal de poder batre el rival.

Per això, no és estrany que avui puguem recollir moltes més imatges de violència (a vegades simbòlica, d’altres física) que en el conjunt de les darreres 7 diades reivindicatives a Catalunya: pedres contra estelades als balcons, agressions a periodistes, a immigrants, insults als Mossos i als Bombers i, en especial, moltes demandes de presó (i alguna cosa més) pels membres del govern català.

Sense que sigui necessari posar-se en el paper de la víctima, des del catalanisme s’ha d’entendre l’existència d’una asimetria tant en la capacitat, com en la voluntat com en la tolerància envers l’ús de la violència entre el bàndol unionista i el sobiranista. Quant a la capacitat, i com es va fer ben palès el passat 1-O, l’estat espanyol (com qualsevol estat) té una gran capacitat per desplegar una força coercitiva –que tanmateix ha de moderar davant l’atenta mirada de la premsa internacional. Quant a la voluntat, les intolerables declaracions de Pablo Casado –en les que amenaçava Puigdemont d’acabar igual que Lluís Companys si proclamava la independència– són uns mostra més de la predisposició del govern espanyol d’utilitzar la força bruta quan calgui.

Finalment, en relació a la tolerància, les dades ens mostren com més del 50% de la població de la resta de l’estat considera que l’actuació de la policia el passat 1 d’octubre va ser adequada. El conflicte amb Catalunya ha fet aflorar aquests dies entre una part important de la població de l’estat un sentiment de ràbia que predisposa a tolerar qualsevol acte de violència que hi hagi hagut (o hagi de venir), per més greu que sigui. Una deshumanització que, per cert, no només va revestida de catalanofòbia sinó que també ha tocat de ple als membres de Podemos.

Venen dies convulsos i de canvis. Els principals actors polítics a Catalunya s’han mostrat molt insistents en la necessitat de no respondre a cap provocació. Sabem però que hi haurà qui buscarà l’enfrontament, i sabem que hi ha molta gent esperant una relliscada per poder desacreditar un moviment sencer. No caiguem en el parany. 

COMENTARIS

clar, si hi ha violència sols serà per culpa d'ells
Jep dels Estanys, 10/10/2017 a les 09:27
+2
-9
jo insultaré, coaccionaré moralment, procuraré obligar-te a actuar, però com que cridaré sempre més que tu el nom de llibertat, això em donarà la veritat....


clar, molt agut!!!

seguim fent mèrits...

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Marc Guinjoan
Politòleg de la UAB i coautor de la pàgina "El Pati Descobert".
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Sens dubte, Carles Puigdemont té tota la legitimitat moral per presentar-se: és el candidat amb més avals parlamentaris i el que va obtenir més vots de les tres forces independentistes | Exigir empara a la Mesa a costa d’unes possibles conseqüències penals és un despropòsit moral
Llargues cues a Llívia per votar
Llargues cues a Llívia per votar | Ivan sanz
01/01/1970
El vot a una opció independentista val, d’una manera qualitativa (que no quantitativa), menys, perquè, malgrat tenir l’opció de guanyar en l’espai polític on es presenta (Catalunya), no té capacitat d’implementar el seu programa electoral en tant que és una minoria permanent a Espanya.
Barcelona: reportatge
Repartidor de Deliveroo.
Repartidor de Deliveroo. | Europa Press
27/05/2018
El cas de suposats "falsos autònoms" arriba als tribunals mentre alguns treballadors d'empreses de transport a domicili comencen a organitzar-se en una cooperativa que funcioni amb una aplicació mòbil alternativa
Camí de les municipals: entrevista
Mercè Conesa, Dolors Sabater, Ada Colau i Núria Parlon.
Mercè Conesa, Dolors Sabater, Ada Colau i Núria Parlon. | Adrià Costa
26/05/2018
Colau (Barcelona), Sabater (Badalona), Parlon (Santa Coloma) i Conesa (Sant Cugat) insten a modificar la normativa per combatre l'escalada de preus a les grans ciutats | NacióDigital les reuneix quan queda un any per a les eleccions amb l'habitatge, la municipalització de serveis i el procés com a grans elements de debat
Camí de les municipals: anàlisi
Alcaldes i alcaldesses, ensenyant la vara de comandament
Alcaldes i alcaldesses, ensenyant la vara de comandament | Adrià Costa
26/05/2018
Les eleccions de l'any es polaritzaran amb el procés, però també amb debats candents com les remunicipalitzacions o el drama dels preus dels lloguers
procés català
El president Alcalá Zamora, amb cabell blanc i ulleres, en un acte públic a Donosti el 1935
El president Alcalá Zamora, amb cabell blanc i ulleres, en un acte públic a Donosti el 1935 | wikimedia commons
27/05/2018
Després de la suspensió de l'autonomia, el 1934, es van produir fets que guarden paral·lelismes amb l'actualitat, amb el rebrot d'una dreta extrema que exigia la màxima repressió contra el catalanisme
Altres Barcelones: crònica
El renovat mercat de Sant Antoni de Barcelona
El renovat mercat de Sant Antoni de Barcelona | Adrià Costa
27/05/2018
Els terrenys que ara ocupa el mercat havien estat escenari d’execucions públiques