la veu de nació

Una qüestió d'Estat

«No entendre el problema polític està estretament lligat a la incapacitat d’oferir una solució i de reconèixer a la part catalana des de la igualtat i el respecte»

| 03/10/2017 a les 20:04h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 03/10/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Mentre el relat internacional comença lentament a virar cap a la part catalana, la desfermada repressió policial i política d’aquests dies continua enganxada a la retina de la ciutadania. El temps dirà si la imatge de la brutalitat policial representarà un punt d’inflexió en aquest llarg procés de reivindicació. De moment, l’actuació de la policia, la qual, cal recordar, és la baula final d’unes ordres polítiques, ha fet entrar bona part de la societat catalana i espanyola en estat de xoc.

Entretant, mentre els cínics aplaudeixen l’actuació i els equidistants amorals posen a tothom al mateix sac, hi ha una altra interpretació dels fets d’aquests dies que assenyala que, tot plegat, ha estat una mala decisió política i policial en un moment concret en el temps. Dit d’una altra manera, hi ha una particular visió dels esdeveniments, defensada per alguns, per sort pocs, que tendeix a posar el focus en el curt termini i que assenyala el president Rajoy o, més singularment, el PP, com a únics culpables dels fets.

Aquesta reacció, de fet, acostuma a venir dels mateixos que asseguren que, des que el procés sobiranista va cristal·litzar fa uns anys, l’Estat no ha fet cap mena de proposta, però que, amb un canvi de govern, la proposta és factible. Aquesta particular interpretació dels fets és curiosa perquè, des que el procés sobiranista va cristal·litzar fa uns anys, l’Estat sí que ha fet propostes: les de recentralització, el control polític i la persecució judicial, a les quals s’hi sumen, des de diumenge, la persecució policial i la repressió física.

Malgrat que des d’alguns sectors del sobiranisme es pinti com a tal, la caricatura d’una ciutadania espanyola intransigent és lluny de ser certa. A la resta de l’Estat hi ha una part important de ciutadans a favor d’una solució singularitzada per Catalunya, sigui en la forma del referèndum o d’un estatus propi. La seva expressió política s’acostuma a vehicular a través, generalment, de Podem. Ho hem vist també aquests dies amb nombrosos concentracions de solidaritat a diferents latituds del territori espanyol.

El gran problema o dilema d’aquest espai alternatiu, però, és que té unes probabilitats de triomfar certament ínfimes. Hi ha com a mínim tres factors que ho impedeixen i que, al seu torn, ens expliquen l’escalada, política i policial, de part de l’estat, la incapacitat de posar sobre la taula cap solució propositiva i fins i tot la degradació de la democràcia espanyola en nom de la unitat de la pàtria.

El primer factor, potser el més clar, és el grau de nacionalisme espanyol de bona part de l’elit governant. Per qüestió de motius històrics, passats i presents, el patriotisme espanyol dominant s’ha construït amb poca acceptació del pluralisme intern. Brandat inicialment per Aznar, però també per sectors importants del socialisme espanyol, aquest discurs, aquesta ideologia, ha empeltat l’elit espanyola, de partits i institucions, i ha bloquejat qualsevol tipus de pas endavant en termes territorials.

El segon factor que ha dinamitat qualsevol alternativa ha vingut de la lògica electoral. L’aixecament de la bandera de la unitat d’Espanya per beneficis polítics va suposar, i suposa, un important rèdit electoral a la dreta espanyola. Qualsevol intent de reforma territorial topa ràpidament amb l’acusació de traïdors a la pàtria. Això ha acabat provocant un tancament de files rere la bandera espanyola que ha arrossegat l’oposició al PP.

Ambdós factors han dinamitat qualsevol intent de reforma i han fet que, en termes territorials, quan el PSOE ha governat, retòrica a banda, la recepta no fos molt diferent. De fet, gran part del que vivim aquests dies es podria explicar per la rendició absoluta de l’esquerra socialdemòcrata espanyola al nacionalisme espanyol més excloent i als instints electoralistes de més baixa estofa.

A aquests dos factors, a més, se n’hi ha afegit un tercer de més recent: el del control absolut del relat dels mitjans de comunicació d’àmbit estatal. Fins i tot noves plataformes d’informació "analítica" s’han plegat a la qüestió. Amb honroses i dignes excepcions, l’opinió publicada i televisada espanyola ha comprat un relat nacional que presenta poques fissures sobre la qüestió. Aquesta tendència reforça el nacionalisme espanyol més desfermat i alimenta les pulsions per usar la qüestió catalana com a arma electoralista.

Tot plegat fa que, el problema, no sigui una qüestió ni d’un govern ni temporal, sinó una qüestió d’Estat. La incapacitat d’entendre això està, de fet, estretament lligat a la incapacitat d’oferir una solució i de reconèixer a la part catalana des de la igualtat i el respecte. L’oportunitat reiterada de negociar un referèndum era un reiterat, i potser últim, intent de solucionar-ho. Alguns prefereixen escudar-se en la legitimitat legal i en la fractura social, com si la legalitat existent gaudís d’una legitimitat perenne i inconnexa a la realitat social i l’estatus quo no generés fractura. Que Catalunya vol decidir ja no és un cant eteri. Avui és real. Podeu seguir mirant cap a l’altra banda, però segur que això no ho solucionareu.

COMENTARIS

Els seus valors no ens representen
Anònim, 03/10/2017 a les 20:52
+8
-2
Per aixó hi ha tanta gent que ha fet el canvi. La gent s'adonat que els valors que representen no son els del poble català. Recordem que aquests governants espanyols i els acolits, psoe, podem han set escollits per la seva ciutadania. D'aquí la desconexió emocional inclús de molts que l'havien tingut fins fa dos díes.
Si el 23-F Juan Carlos va ser presentat com l'aturador del cop
Anònim, 03/10/2017 a les 21:01
+9
-2
ara, avui, Felipe sera presentat com l'aturador de l'1-O
Reforçament de la Monarquia Española davant d'españols i d'españols-catalans
I 36 anys més de sotmetiment dels catalans...
Els seus valors no ens representen
Anònim, 03/10/2017 a les 21:25
+7
-2
Per aixó hi ha tanta gent que ha fet el canvi. La gent s'adonat que els valors que representen no son els del poble català. Recordem que aquests governants espanyols i els acolits, psoe, podem han set escollits per la seva ciutadania. D'aquí la desconexió emocional inclús de molts que l'havien tingut fins fa dos díes.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Toni Rodon
Politòleg de London School of Economics (Londres) i coautor de la pàgina "El Pati Descobert". A twitter @elpatidescobert.
Imatge il·lustrativa
Toni Rodon
«Les constitucions llargues com l'espanyola acaben necessitant més reformes i generant inconsistències temporals que es perceben com a negatives per a l'estabilitat»
Manifestació de la Plataforma 1 d'Octubre.
Manifestació de la Plataforma 1 d'Octubre. | Adrià Costa
Marc Sanjaume
«En una lluita que es presenta llarga i dura, per a l’independentisme resulta imprescindible creure en la justícia de la seva causa. Però aquesta convicció política ha d’anar acompanyada d’arguments que permetin justificar aquesta empresa»
Simpatitzant del Partit Quebequès, celebrant la victòria electoral del 2012, l'última fins ara.
Simpatitzant del Partit Quebequès, celebrant la victòria electoral del 2012, l'última fins ara. | ACN
Marc Sanjaume
L'enduriment del to identitari després de perdre el referèndum del 95 ha arrossegat el Partit Quebequès a la baixa i dividit el sobiranisme
Procés català
Els manifestants esperen els vehicles amb una pancarta de benvinguda en una mobilització dels CDR el passat 1 d'abril.
Els manifestants esperen els vehicles amb una pancarta de benvinguda en una mobilització dels CDR el passat 1 d'abril. | Jonathan Oca
11/12/2018
Els comitès van ser especialment actius durant la Setmana Santa d'enguany, amb mobilitzacions calcades a les d'aquest cap de setmana mentre hi havia el 155 en vigor
Procés català
Elsa Artadi i Pere Aragonès, durant la reunió del Govern de l'11 de desembre del 2018
Elsa Artadi i Pere Aragonès, durant la reunió del Govern de l'11 de desembre del 2018 | ACN
11/12/2018
La consellera de la Presidència esquiva la polèmica sobre la via eslovena, i torna a fer una "apel·lació al diàleg" en la relació amb el govern espanyol
Judici de l'1-O
Els presos polítics de Lledoners
Els presos polítics de Lledoners | Òmnium
11/12/2018
L'alt tribunal calendaritza les qüestions de previ pronunciament, que requeriran la presència dels advocats i no dels presos
vaga de funcionaris
La reunió del Govern amb els sindicats
La reunió del Govern amb els sindicats | Govern
11/12/2018
El Govern arriba a un acord d'última hora amb els sindicats per tornar les pagues extra en quatre anys
procés català
José Montilla, al congrés del PSC
José Montilla, al congrés del PSC | Adrià Costa
11/12/2018
L'expresident de la Generalitat és un dels principals dirigents socialistes que ha anat fins a Lledoners
FILIPRIM
Ricard Ustrell i Carles Puigdemont durant l'entrevista al ''Quatre gats''
Ricard Ustrell i Carles Puigdemont durant l'entrevista al ''Quatre gats'' | TV3
11/12/2018
«Ustrell ha demanat disculpes perquè hi ha gent que s’ha sentit ofesa amb la llicència poètica dels calamars. Gent que necessita que li expliquin les coses sense matisos, només per a reafirmar la seva pròpia opinió»