la veu de nació

Una qüestió d'Estat

«No entendre el problema polític està estretament lligat a la incapacitat d’oferir una solució i de reconèixer a la part catalana des de la igualtat i el respecte»

| 03/10/2017 a les 20:04h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 03/10/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Mentre el relat internacional comença lentament a virar cap a la part catalana, la desfermada repressió policial i política d’aquests dies continua enganxada a la retina de la ciutadania. El temps dirà si la imatge de la brutalitat policial representarà un punt d’inflexió en aquest llarg procés de reivindicació. De moment, l’actuació de la policia, la qual, cal recordar, és la baula final d’unes ordres polítiques, ha fet entrar bona part de la societat catalana i espanyola en estat de xoc.

Entretant, mentre els cínics aplaudeixen l’actuació i els equidistants amorals posen a tothom al mateix sac, hi ha una altra interpretació dels fets d’aquests dies que assenyala que, tot plegat, ha estat una mala decisió política i policial en un moment concret en el temps. Dit d’una altra manera, hi ha una particular visió dels esdeveniments, defensada per alguns, per sort pocs, que tendeix a posar el focus en el curt termini i que assenyala el president Rajoy o, més singularment, el PP, com a únics culpables dels fets.

Aquesta reacció, de fet, acostuma a venir dels mateixos que asseguren que, des que el procés sobiranista va cristal·litzar fa uns anys, l’Estat no ha fet cap mena de proposta, però que, amb un canvi de govern, la proposta és factible. Aquesta particular interpretació dels fets és curiosa perquè, des que el procés sobiranista va cristal·litzar fa uns anys, l’Estat sí que ha fet propostes: les de recentralització, el control polític i la persecució judicial, a les quals s’hi sumen, des de diumenge, la persecució policial i la repressió física.

Malgrat que des d’alguns sectors del sobiranisme es pinti com a tal, la caricatura d’una ciutadania espanyola intransigent és lluny de ser certa. A la resta de l’Estat hi ha una part important de ciutadans a favor d’una solució singularitzada per Catalunya, sigui en la forma del referèndum o d’un estatus propi. La seva expressió política s’acostuma a vehicular a través, generalment, de Podem. Ho hem vist també aquests dies amb nombrosos concentracions de solidaritat a diferents latituds del territori espanyol.

El gran problema o dilema d’aquest espai alternatiu, però, és que té unes probabilitats de triomfar certament ínfimes. Hi ha com a mínim tres factors que ho impedeixen i que, al seu torn, ens expliquen l’escalada, política i policial, de part de l’estat, la incapacitat de posar sobre la taula cap solució propositiva i fins i tot la degradació de la democràcia espanyola en nom de la unitat de la pàtria.

El primer factor, potser el més clar, és el grau de nacionalisme espanyol de bona part de l’elit governant. Per qüestió de motius històrics, passats i presents, el patriotisme espanyol dominant s’ha construït amb poca acceptació del pluralisme intern. Brandat inicialment per Aznar, però també per sectors importants del socialisme espanyol, aquest discurs, aquesta ideologia, ha empeltat l’elit espanyola, de partits i institucions, i ha bloquejat qualsevol tipus de pas endavant en termes territorials.

El segon factor que ha dinamitat qualsevol alternativa ha vingut de la lògica electoral. L’aixecament de la bandera de la unitat d’Espanya per beneficis polítics va suposar, i suposa, un important rèdit electoral a la dreta espanyola. Qualsevol intent de reforma territorial topa ràpidament amb l’acusació de traïdors a la pàtria. Això ha acabat provocant un tancament de files rere la bandera espanyola que ha arrossegat l’oposició al PP.

Ambdós factors han dinamitat qualsevol intent de reforma i han fet que, en termes territorials, quan el PSOE ha governat, retòrica a banda, la recepta no fos molt diferent. De fet, gran part del que vivim aquests dies es podria explicar per la rendició absoluta de l’esquerra socialdemòcrata espanyola al nacionalisme espanyol més excloent i als instints electoralistes de més baixa estofa.

A aquests dos factors, a més, se n’hi ha afegit un tercer de més recent: el del control absolut del relat dels mitjans de comunicació d’àmbit estatal. Fins i tot noves plataformes d’informació "analítica" s’han plegat a la qüestió. Amb honroses i dignes excepcions, l’opinió publicada i televisada espanyola ha comprat un relat nacional que presenta poques fissures sobre la qüestió. Aquesta tendència reforça el nacionalisme espanyol més desfermat i alimenta les pulsions per usar la qüestió catalana com a arma electoralista.

Tot plegat fa que, el problema, no sigui una qüestió ni d’un govern ni temporal, sinó una qüestió d’Estat. La incapacitat d’entendre això està, de fet, estretament lligat a la incapacitat d’oferir una solució i de reconèixer a la part catalana des de la igualtat i el respecte. L’oportunitat reiterada de negociar un referèndum era un reiterat, i potser últim, intent de solucionar-ho. Alguns prefereixen escudar-se en la legitimitat legal i en la fractura social, com si la legalitat existent gaudís d’una legitimitat perenne i inconnexa a la realitat social i l’estatus quo no generés fractura. Que Catalunya vol decidir ja no és un cant eteri. Avui és real. Podeu seguir mirant cap a l’altra banda, però segur que això no ho solucionareu.

COMENTARIS

Els seus valors no ens representen
Anònim, 03/10/2017 a les 20:52
+8
-2
Per aixó hi ha tanta gent que ha fet el canvi. La gent s'adonat que els valors que representen no son els del poble català. Recordem que aquests governants espanyols i els acolits, psoe, podem han set escollits per la seva ciutadania. D'aquí la desconexió emocional inclús de molts que l'havien tingut fins fa dos díes.
Si el 23-F Juan Carlos va ser presentat com l'aturador del cop
Anònim, 03/10/2017 a les 21:01
+9
-2
ara, avui, Felipe sera presentat com l'aturador de l'1-O
Reforçament de la Monarquia Española davant d'españols i d'españols-catalans
I 36 anys més de sotmetiment dels catalans...
Els seus valors no ens representen
Anònim, 03/10/2017 a les 21:25
+7
-2
Per aixó hi ha tanta gent que ha fet el canvi. La gent s'adonat que els valors que representen no son els del poble català. Recordem que aquests governants espanyols i els acolits, psoe, podem han set escollits per la seva ciutadania. D'aquí la desconexió emocional inclús de molts que l'havien tingut fins fa dos díes.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Toni Rodon
Politòleg de London School of Economics (Londres) i coautor de la pàgina "El Pati Descobert". A twitter @elpatidescobert.
Imatge il·lustrativa
Pau Masó
01/01/1970
Classificar-se per als play-offs uns mesos abans de les eleccions augmenta entre 5 i 10 punts percentuals la probabilitat de repetir en el càrrec
Una estelada a la plaça Sant Jaume
Una estelada a la plaça Sant Jaume | Adrià Costa
01/01/1970
L'estratègia d'eixamplar la majoria sobiranista per relleu generacional no és suficient, ja que el col·lectiu de menys edat ja no és més partidari de la República que la resta
Imatge il·lustrativa
Marc Sanjaume
01/01/1970
L'enduriment del to identitari després de perdre el referèndum del 95 ha arrossegat el Partit Quebequès a la baixa i dividit el sobiranisme
Procés català
Primera reunió del nou Govern, el dia 2 de juny, al Palau de la Generalitat
Primera reunió del nou Govern, el dia 2 de juny, al Palau de la Generalitat | ACN
15/08/2018
L'empresonament dels membres del Govern de Carles Puigdemont, l'exili, les causes judicials pendents i els equilibris interns fan que els integrants de primer i segon nivell de l'executiu difereixin de l'anterior legislatura
Un any dels atemptats del 17-A
Mostres de condol a la Rambla, una setmana després de l'atemptat
Mostres de condol a la Rambla, una setmana després de l'atemptat | Adrià Costa
15/08/2018
Barcelona acull l'homenatge central aquest divendres amb la presència de Felip VI, però també se n'han previst entre el dijous i el dissabte a Ripoll, Alcanar i Cambrils
Un any dels atemptats del 17-A
Uns turistes passegen per la Rambla de Barcelona
Uns turistes passegen per la Rambla de Barcelona | Adrià Costa
15/08/2018
Al passeig hi conviuen els qui reclamen passar pàgina i els qui creuen que és bo parlar de l'atac gihadista, però tant barcelonins com turistes no l'obliden
procés català
El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena.
El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. | Josep M. Montaner
15/08/2018
El jutge del Suprem ha fet la petició al Consell General del Poder Judicial (CJPJ), que s'estudiarà aquest dijous a la comissió permanent
Festa Major de Gràcia 2018
Cartells per demanar la llibertat dels presos polítics durant el pregó de Gràcia
Cartells per demanar la llibertat dels presos polítics durant el pregó de Gràcia | ACN
14/08/2018
La doctora Elena Carreras espera que l'any que ve els líders sobiranistes també puguin ser al pregó
Reciclats d'Estiu
Marta Sánchez ha encetat un debat sobre l'himne d'Espanya.
Marta Sánchez ha encetat un debat sobre l'himne d'Espanya. | Europa Press
15/08/2018
Tots els intents de lletrejar la Marxa Reial del segle XVIII han fracassat | El politòleg Daniel Guerra (Universitat de Sevilla) creu que no és un tema prioritari, però de fer-se, hauria de subratllar el liberalisme i la diversitat