la veu de nació

Una qüestió d'Estat

«No entendre el problema polític està estretament lligat a la incapacitat d’oferir una solució i de reconèixer a la part catalana des de la igualtat i el respecte»

| 03/10/2017 a les 20:04h
Mentre el relat internacional comença lentament a virar cap a la part catalana, la desfermada repressió policial i política d’aquests dies continua enganxada a la retina de la ciutadania. El temps dirà si la imatge de la brutalitat policial representarà un punt d’inflexió en aquest llarg procés de reivindicació. De moment, l’actuació de la policia, la qual, cal recordar, és la baula final d’unes ordres polítiques, ha fet entrar bona part de la societat catalana i espanyola en estat de xoc.

Entretant, mentre els cínics aplaudeixen l’actuació i els equidistants amorals posen a tothom al mateix sac, hi ha una altra interpretació dels fets d’aquests dies que assenyala que, tot plegat, ha estat una mala decisió política i policial en un moment concret en el temps. Dit d’una altra manera, hi ha una particular visió dels esdeveniments, defensada per alguns, per sort pocs, que tendeix a posar el focus en el curt termini i que assenyala el president Rajoy o, més singularment, el PP, com a únics culpables dels fets.

Aquesta reacció, de fet, acostuma a venir dels mateixos que asseguren que, des que el procés sobiranista va cristal·litzar fa uns anys, l’Estat no ha fet cap mena de proposta, però que, amb un canvi de govern, la proposta és factible. Aquesta particular interpretació dels fets és curiosa perquè, des que el procés sobiranista va cristal·litzar fa uns anys, l’Estat sí que ha fet propostes: les de recentralització, el control polític i la persecució judicial, a les quals s’hi sumen, des de diumenge, la persecució policial i la repressió física.

Malgrat que des d’alguns sectors del sobiranisme es pinti com a tal, la caricatura d’una ciutadania espanyola intransigent és lluny de ser certa. A la resta de l’Estat hi ha una part important de ciutadans a favor d’una solució singularitzada per Catalunya, sigui en la forma del referèndum o d’un estatus propi. La seva expressió política s’acostuma a vehicular a través, generalment, de Podem. Ho hem vist també aquests dies amb nombrosos concentracions de solidaritat a diferents latituds del territori espanyol.

El gran problema o dilema d’aquest espai alternatiu, però, és que té unes probabilitats de triomfar certament ínfimes. Hi ha com a mínim tres factors que ho impedeixen i que, al seu torn, ens expliquen l’escalada, política i policial, de part de l’estat, la incapacitat de posar sobre la taula cap solució propositiva i fins i tot la degradació de la democràcia espanyola en nom de la unitat de la pàtria.

El primer factor, potser el més clar, és el grau de nacionalisme espanyol de bona part de l’elit governant. Per qüestió de motius històrics, passats i presents, el patriotisme espanyol dominant s’ha construït amb poca acceptació del pluralisme intern. Brandat inicialment per Aznar, però també per sectors importants del socialisme espanyol, aquest discurs, aquesta ideologia, ha empeltat l’elit espanyola, de partits i institucions, i ha bloquejat qualsevol tipus de pas endavant en termes territorials.

El segon factor que ha dinamitat qualsevol alternativa ha vingut de la lògica electoral. L’aixecament de la bandera de la unitat d’Espanya per beneficis polítics va suposar, i suposa, un important rèdit electoral a la dreta espanyola. Qualsevol intent de reforma territorial topa ràpidament amb l’acusació de traïdors a la pàtria. Això ha acabat provocant un tancament de files rere la bandera espanyola que ha arrossegat l’oposició al PP.

Ambdós factors han dinamitat qualsevol intent de reforma i han fet que, en termes territorials, quan el PSOE ha governat, retòrica a banda, la recepta no fos molt diferent. De fet, gran part del que vivim aquests dies es podria explicar per la rendició absoluta de l’esquerra socialdemòcrata espanyola al nacionalisme espanyol més excloent i als instints electoralistes de més baixa estofa.

A aquests dos factors, a més, se n’hi ha afegit un tercer de més recent: el del control absolut del relat dels mitjans de comunicació d’àmbit estatal. Fins i tot noves plataformes d’informació "analítica" s’han plegat a la qüestió. Amb honroses i dignes excepcions, l’opinió publicada i televisada espanyola ha comprat un relat nacional que presenta poques fissures sobre la qüestió. Aquesta tendència reforça el nacionalisme espanyol més desfermat i alimenta les pulsions per usar la qüestió catalana com a arma electoralista.

Tot plegat fa que, el problema, no sigui una qüestió ni d’un govern ni temporal, sinó una qüestió d’Estat. La incapacitat d’entendre això està, de fet, estretament lligat a la incapacitat d’oferir una solució i de reconèixer a la part catalana des de la igualtat i el respecte. L’oportunitat reiterada de negociar un referèndum era un reiterat, i potser últim, intent de solucionar-ho. Alguns prefereixen escudar-se en la legitimitat legal i en la fractura social, com si la legalitat existent gaudís d’una legitimitat perenne i inconnexa a la realitat social i l’estatus quo no generés fractura. Que Catalunya vol decidir ja no és un cant eteri. Avui és real. Podeu seguir mirant cap a l’altra banda, però segur que això no ho solucionareu.

COMENTARIS

Els seus valors no ens representen
Anònim, 03/10/2017 a les 20:52
+8
-2
Per aixó hi ha tanta gent que ha fet el canvi. La gent s'adonat que els valors que representen no son els del poble català. Recordem que aquests governants espanyols i els acolits, psoe, podem han set escollits per la seva ciutadania. D'aquí la desconexió emocional inclús de molts que l'havien tingut fins fa dos díes.
Si el 23-F Juan Carlos va ser presentat com l'aturador del cop
Anònim, 03/10/2017 a les 21:01
+9
-2
ara, avui, Felipe sera presentat com l'aturador de l'1-O
Reforçament de la Monarquia Española davant d'españols i d'españols-catalans
I 36 anys més de sotmetiment dels catalans...
Els seus valors no ens representen
Anònim, 03/10/2017 a les 21:25
+7
-2
Per aixó hi ha tanta gent que ha fet el canvi. La gent s'adonat que els valors que representen no son els del poble català. Recordem que aquests governants espanyols i els acolits, psoe, podem han set escollits per la seva ciutadania. D'aquí la desconexió emocional inclús de molts que l'havien tingut fins fa dos díes.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Toni Rodon
Politòleg de London School of Economics (Londres) i coautor de la pàgina "El Pati Descobert". A twitter @elpatidescobert.
01/01/1970
Sens dubte, Carles Puigdemont té tota la legitimitat moral per presentar-se: és el candidat amb més avals parlamentaris i el que va obtenir més vots de les tres forces independentistes | Exigir empara a la Mesa a costa d’unes possibles conseqüències penals és un despropòsit moral
Llargues cues a Llívia per votar | Ivan sanz
01/01/1970
El vot a una opció independentista val, d’una manera qualitativa (que no quantitativa), menys, perquè, malgrat tenir l’opció de guanyar en l’espai polític on es presenta (Catalunya), no té capacitat d’implementar el seu programa electoral en tant que és una minoria permanent a Espanya.
01/01/1970
La vicepresidència i les atribucions polítiques de Puigdemont a l'exili motiven els esculls d'última hora | Fonts dels partits assenyalen que l'acord s'hauria de concretar els propers dies i presenten les discrepàncies com un "estira-i-arronsa" en la fase definitiva
Fèlix Millet, sortint de l'Audiència de Barcelona | ACN
01/01/1970
A l'expresident del Palau, que està a la presó de Can Brians, se li estan fent proves per conèixer l'abast de la incidència mèdica
01/01/1970
El jutge del Tribunal Suprem justifica la decisió sobre Anna Gabriel i adverteix que només es poden tirar endavant les euroordres quan hi ha "indicis racionals" que els fets s'han "perpetrat"