la veu de nació

Una qüestió d'Estat

«No entendre el problema polític està estretament lligat a la incapacitat d’oferir una solució i de reconèixer a la part catalana des de la igualtat i el respecte»

| 03/10/2017 a les 20:04h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 03/10/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Mentre el relat internacional comença lentament a virar cap a la part catalana, la desfermada repressió policial i política d’aquests dies continua enganxada a la retina de la ciutadania. El temps dirà si la imatge de la brutalitat policial representarà un punt d’inflexió en aquest llarg procés de reivindicació. De moment, l’actuació de la policia, la qual, cal recordar, és la baula final d’unes ordres polítiques, ha fet entrar bona part de la societat catalana i espanyola en estat de xoc.

Entretant, mentre els cínics aplaudeixen l’actuació i els equidistants amorals posen a tothom al mateix sac, hi ha una altra interpretació dels fets d’aquests dies que assenyala que, tot plegat, ha estat una mala decisió política i policial en un moment concret en el temps. Dit d’una altra manera, hi ha una particular visió dels esdeveniments, defensada per alguns, per sort pocs, que tendeix a posar el focus en el curt termini i que assenyala el president Rajoy o, més singularment, el PP, com a únics culpables dels fets.

Aquesta reacció, de fet, acostuma a venir dels mateixos que asseguren que, des que el procés sobiranista va cristal·litzar fa uns anys, l’Estat no ha fet cap mena de proposta, però que, amb un canvi de govern, la proposta és factible. Aquesta particular interpretació dels fets és curiosa perquè, des que el procés sobiranista va cristal·litzar fa uns anys, l’Estat sí que ha fet propostes: les de recentralització, el control polític i la persecució judicial, a les quals s’hi sumen, des de diumenge, la persecució policial i la repressió física.

Malgrat que des d’alguns sectors del sobiranisme es pinti com a tal, la caricatura d’una ciutadania espanyola intransigent és lluny de ser certa. A la resta de l’Estat hi ha una part important de ciutadans a favor d’una solució singularitzada per Catalunya, sigui en la forma del referèndum o d’un estatus propi. La seva expressió política s’acostuma a vehicular a través, generalment, de Podem. Ho hem vist també aquests dies amb nombrosos concentracions de solidaritat a diferents latituds del territori espanyol.

El gran problema o dilema d’aquest espai alternatiu, però, és que té unes probabilitats de triomfar certament ínfimes. Hi ha com a mínim tres factors que ho impedeixen i que, al seu torn, ens expliquen l’escalada, política i policial, de part de l’estat, la incapacitat de posar sobre la taula cap solució propositiva i fins i tot la degradació de la democràcia espanyola en nom de la unitat de la pàtria.

El primer factor, potser el més clar, és el grau de nacionalisme espanyol de bona part de l’elit governant. Per qüestió de motius històrics, passats i presents, el patriotisme espanyol dominant s’ha construït amb poca acceptació del pluralisme intern. Brandat inicialment per Aznar, però també per sectors importants del socialisme espanyol, aquest discurs, aquesta ideologia, ha empeltat l’elit espanyola, de partits i institucions, i ha bloquejat qualsevol tipus de pas endavant en termes territorials.

El segon factor que ha dinamitat qualsevol alternativa ha vingut de la lògica electoral. L’aixecament de la bandera de la unitat d’Espanya per beneficis polítics va suposar, i suposa, un important rèdit electoral a la dreta espanyola. Qualsevol intent de reforma territorial topa ràpidament amb l’acusació de traïdors a la pàtria. Això ha acabat provocant un tancament de files rere la bandera espanyola que ha arrossegat l’oposició al PP.

Ambdós factors han dinamitat qualsevol intent de reforma i han fet que, en termes territorials, quan el PSOE ha governat, retòrica a banda, la recepta no fos molt diferent. De fet, gran part del que vivim aquests dies es podria explicar per la rendició absoluta de l’esquerra socialdemòcrata espanyola al nacionalisme espanyol més excloent i als instints electoralistes de més baixa estofa.

A aquests dos factors, a més, se n’hi ha afegit un tercer de més recent: el del control absolut del relat dels mitjans de comunicació d’àmbit estatal. Fins i tot noves plataformes d’informació "analítica" s’han plegat a la qüestió. Amb honroses i dignes excepcions, l’opinió publicada i televisada espanyola ha comprat un relat nacional que presenta poques fissures sobre la qüestió. Aquesta tendència reforça el nacionalisme espanyol més desfermat i alimenta les pulsions per usar la qüestió catalana com a arma electoralista.

Tot plegat fa que, el problema, no sigui una qüestió ni d’un govern ni temporal, sinó una qüestió d’Estat. La incapacitat d’entendre això està, de fet, estretament lligat a la incapacitat d’oferir una solució i de reconèixer a la part catalana des de la igualtat i el respecte. L’oportunitat reiterada de negociar un referèndum era un reiterat, i potser últim, intent de solucionar-ho. Alguns prefereixen escudar-se en la legitimitat legal i en la fractura social, com si la legalitat existent gaudís d’una legitimitat perenne i inconnexa a la realitat social i l’estatus quo no generés fractura. Que Catalunya vol decidir ja no és un cant eteri. Avui és real. Podeu seguir mirant cap a l’altra banda, però segur que això no ho solucionareu.

COMENTARIS

Els seus valors no ens representen
Anònim, 03/10/2017 a les 20:52
+8
-2
Per aixó hi ha tanta gent que ha fet el canvi. La gent s'adonat que els valors que representen no son els del poble català. Recordem que aquests governants espanyols i els acolits, psoe, podem han set escollits per la seva ciutadania. D'aquí la desconexió emocional inclús de molts que l'havien tingut fins fa dos díes.
Si el 23-F Juan Carlos va ser presentat com l'aturador del cop
Anònim, 03/10/2017 a les 21:01
+9
-2
ara, avui, Felipe sera presentat com l'aturador de l'1-O
Reforçament de la Monarquia Española davant d'españols i d'españols-catalans
I 36 anys més de sotmetiment dels catalans...
Els seus valors no ens representen
Anònim, 03/10/2017 a les 21:25
+7
-2
Per aixó hi ha tanta gent que ha fet el canvi. La gent s'adonat que els valors que representen no son els del poble català. Recordem que aquests governants espanyols i els acolits, psoe, podem han set escollits per la seva ciutadania. D'aquí la desconexió emocional inclús de molts que l'havien tingut fins fa dos díes.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Toni Rodon
Politòleg de London School of Economics (Londres) i coautor de la pàgina "El Pati Descobert". A twitter @elpatidescobert.
Imatge il·lustrativa
Toni Rodon
La insistència en què el pacte entre PSOE i Unides Podem és només culpa del disseny institucional representa una visió simplista que, en el millor dels casos, és parcial.
Imatge il·lustrativa
Pau Vall Prat
En les eleccions locals és habitual trobar-se un bon nombre de candidats associats a antics alcaldes i a persones que s'han dedicat intensament a la política del municipi. Què explica la pervivència i l'èxit d'aquestes dinasties polítiques? És una qüestió genètica o de recursos disponibles?
Imatge il·lustrativa
Toni Rodon
«Les constitucions llargues com l'espanyola acaben necessitant més reformes i generant inconsistències temporals que es perceben com a negatives per a l'estabilitat»
8-M
Carmen Calvo i Irene Montero han protagonitzat les discrepàncies entre PSOE i Podem en la qüestió feminista
Carmen Calvo i Irene Montero han protagonitzat les discrepàncies entre PSOE i Podem en la qüestió feminista | Europa Press
07/03/2021
El coronavirus condiciona un 8-M marcat per les discrepàncies entre PSOE i Podem, que dificulten la tramitació de lleis estatals en clau d'igualtat
8-M
Pere Aragonès i Meritxell Budó, encapçalant el Govern
Pere Aragonès i Meritxell Budó, encapçalant el Govern | Jordi Bedmar / Govern
07/03/2021
Tant l'executiu com el Parlament afronten l'assignatura pendent de garantir un equilibri entre dones i homes en els òrgans de decisió
Dades: 8-M
Manifestació contra les violències masclistes, a Barcelona.
Manifestació contra les violències masclistes, a Barcelona. | Paula Roque
06/03/2021
Les agressions s'incrementen en les noies joves, ja que n'han sofert un 81% de les que tenen entre 16 i 24 anys, i un 30% n'havia estat víctima amb 15 anys o menys
8-M: anàlisi
Diverses protagonistes del cinema català i espanyol
Diverses protagonistes del cinema català i espanyol | ND
07/03/2021
El cinema reclama una major presència de dones en tots els sectors de la indústria i lluita per consolidar una nova perspectiva del setè art
entrevista
Pastora Filigrana
Pastora Filigrana | Adrià Costa
07/03/2021
L'advocada i activista feminista explica com es viu el 8-M des del poble gitano: "L'antigitanisme ha estat substancial al projecte nacional espanyol"
Nova legislatura
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, la tardor del 2017.
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, la tardor del 2017. | Adrià Costa
07/03/2021
El 14-F afavoreix l'estratègia del líder d'ERC, però no fa desaparèixer la influència de l'expresident, condicionat per l'horitzó judicial a Bèlgica