LA VEU DE NACIÓ

Trencar el pacte

«Quan recordin aquests dies que Catalunya se salta la llei, és bo recordar que no ha estat precisament Catalunya la que s’ha saltat la llei constantment i que ha trencat el pacte»

| 05/09/2017 a les 22:05h
Després de manifestacions, vies democràtiques, mocions parlamentàries, performances socials i polítiques i tensió creixent, tot apunta a que hem arribat a una de les setmanes més decisives del procés. L’aprovació aquest dimecres de la llei del referèndum al Parlament farà entrar la política i les institucions catalans en un terreny desconegut, que pot anar de la secessió a la suspensió de l’autonomia catalana. El nou escenari que s’obrirà difícilment serà el mateix. Per dir-ho en els termes “gazelians” d’Arturo Puente, el risc d’empat enquistat existeix, però, si es produeix, serà d’una naturalesa molt diferent a l’actual.
 
La insistència en el referèndum com a mecanisme de solució d’aquest “empat” ha tensat els límits del règim de la transició: ha dividit partits, ha activat votants i ha mostrat les costures del model territorial establert en la Constitució. Però no només això. Pel camí hem observat una constant degradació de les institucions democràtiques espanyoles. En la inauguració de l’any judicial a Madrid d’ahir dimarts, el president del Tribunal Suprem, Carlos Ledesma, va assegurar que la unitat d'Espanya és "la base irreductible de tot el dret de l'estat". Aquest principi sembla haver emergit com a dogma fonamental de les decisions polítiques per aturar el referèndum sense calibrar les conseqüències negatives que ha tingut sobre la pròpia democràcia espanyola. Les institucions de l’estat han recorregut a la guerra bruta, controlen la majoria dels mitjans de comunicació i han activat un control ferri sobre la justícia i l’administració. Amb l’excepció de Podem, el silenci de la majoria d’actors estatals és eixordador. Valia la pena degradar la democràcia espanyola a aquests límits en nom del nacionalisme espanyol i la sagrada unitat de la pàtria?
 
Per aquest motiu és bo recordar que sempre ha existit una alternativa a la situació que viurem aquests dies. El govern espanyol podria haver activat mecanismes de reforma, suavitzat la recentralització, negociat una tímida reforma del sistema de finançament, haver fet una concessió en termes culturals... i un llarg etcètera d’iniciatives que no necessàriament posaven en dubte la pròpia existència de l’Estat. Captiu de la seva estratègia política, basada en inflar durant anys els sentiments territorials en benefici electoral, els moviments efectuats durant anys han anat precisament en direcció contrària: la de la recentralització, el menyspreu cultural i polític i la persecució judicial.
 
Per això es bo recordar, abans que es produeixi la votació d’avui, que la transició era un conjunt de pactes: l’econòmic, el democràtic i el territorial. Passada la crisi econòmica dels anys vuitanta, i després d´homologar Espanya a la resta de democràcies europees, només es tractava de mantenir el model donat i fer-lo evolucionar. Dit d’una altra manera, quan recordin aquests dies que Catalunya se salta la llei, és bo recordar que no ha estat precisament Catalunya la que s’ha saltat la llei constantment i que ha trencat el pacte. L’han empès a fer-ho, apropiant-se d’un model que oferia restriccions, però també amb força oportunitats. I heus aquí la gran oportunitat del referèndum: la de fer un pas endavant. 

COMENTARIS

Pacto
Anònim, 06/09/2017 a les 11:09
+3
-7
Pacto no es mas que un acuerdo entre dos o mas. En este caso, el pacto era hacer lo que una parte quiere sin discusión alguna y sin concesiones a la otra parte. Recordemos el SI o SI. o el Referendum o referendum o siempre la misma hiostoria.
Esto nunca ha sido un pacto, si no una decisión unilateral sin ganas de otra cosa
Avui es demostra la incompetència del govern de la Generalitat
Anònim, 06/09/2017 a les 12:12
+1
-1
Mireu el Parlament i escolteu, sobretot les intervencions de Joan Coscubiela i Ferran Pedret. Unes intervencions amb raonaments contundents. REs a veure amb les pobres intervencions de Marta Rovira i Anna Gabriel.
Els pactes nomes funcionen si es fan amb caballers.
Anònim, 06/09/2017 a les 14:23
+1
-1
Exemple, el article 13 del tractat d'Utrecht: La reina d'Anglaterra insta al rey d'Espanya que s'han de respectar els furs dels catalans sense cap represalia, el rei espanyol diu que d'acord, que tractarà als catalans de la mateixa manera que tracta al seus mes estimats súbdits, els castellans.

Resultat: els catalans queden igualats als castellans, logicament no es varem respectar els seus furs (si s'aguesin respectat estariem de forma similar al pais basc).

El article 13 del tractat d'Utrecht es una OBRA MESTRA de l'astúcia castellana i un exemple extraordinari de com un concepte es pot transformar en un altre completament diferent. I ho dic només amb interés pedagògic.... s'ha d'apendre dels mestres!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Toni Rodon
Politòleg de London School of Economics (Londres) i coautor de la pàgina "El Pati Descobert". A twitter @elpatidescobert.
Marc Guinjoan / Toni Rodon
01/01/1970
Per què la policia nacional o la guàrdia civil va anar a uns municipis concrets? Les dades indiquen que la seva actuació va ser aleatòria i que buscava, en gran mesura, generar por entre la ciutadania
Marc Guinjoan / Toni Rodon
01/01/1970
En aquells municipis on va actuar la policia nacional o la guàrdia civil, la participació va ser quasi 7 punts percentuals més baixa
Marc Sanjaume
01/01/1970
«L’entrada en vigor el 2 d’octubre de la Llei de transitorietat no és només una baula de seguretat jurídica sinó que representa la garantia d’obertura d’un procés constituent català i aclareix les conseqüències institucionals del 'sí'»
Inés Arrimadas, baixant les escales de l'hemiscicle del Parlament | Adrià Costa
01/01/1970
Les candidatures han intentat anar més enllà de les seves sigles davant les eleccions més polaritzades
01/01/1970
Miquel Mateo serà responsable de centres concertats i privats
01/01/1970
L'exlíder d'Unió assegura que en condicions normals seria adversari dels socialistes | Indica que amb Miquel Iceta i Àngel Ros li uneixen moltes coses
01/01/1970
L'òrgan competent justifica que estar empresonat a Madrid "facilita" la pràctica de les diligències de l'Audiència Nacional