En les eleccions locals és habitual trobar-se un bon nombre de candidats associats a antics alcaldes i a persones que s'han dedicat intensament a la política del municipi. Què explica la pervivència i l'èxit d'aquestes dinasties polítiques? És una qüestió genètica o de recursos disponibles?

«En una lluita que es presenta llarga i dura, per a l’independentisme resulta imprescindible creure en la justícia de la seva causa. Però aquesta convicció política ha d’anar acompanyada d’arguments que permetin justificar aquesta empresa»

L'enduriment del to identitari després de perdre el referèndum del 95 ha arrossegat el Partit Quebequès a la baixa i dividit el sobiranisme

L'estratègia d'eixamplar la majoria sobiranista per relleu generacional no és suficient, ja que el col·lectiu de menys edat ja no és més partidari de la República que la resta

El vot a una opció independentista val, d’una manera qualitativa (que no quantitativa), menys, perquè, malgrat tenir l’opció de guanyar en l’espai polític on es presenta (Catalunya), no té capacitat d’implementar el seu programa electoral en tant que és una minoria permanent a Espanya.

Els estudis i comparatives amb altres països indiquen que l'afluència a les urnes es veu afectada per la polarització i no pel dia triat malgrat que feia anys que no es veien eleccions en dia laborable | Les empreses sí que hauran d'assumir el cost dels permisos retribuïts de les persones implicades en la jornada i la baixa productivitat

Els estudis indiquen que, amb matisos, la polarització afavoreix a les opcions més "extremistes" | El debat territorial, la crisi econòmica i la corrupció ha canviat el panorama de partits i ha provocat que l’elector hagi perdut el lligam emocional amb determinades sigles

En aquells municipis on va actuar la policia nacional o la guàrdia civil, la participació va ser quasi 7 punts percentuals més baixa

«L’entrada en vigor el 2 d’octubre de la Llei de transitorietat no és només una baula de seguretat jurídica sinó que representa la garantia d’obertura d’un procés constituent català i aclareix les conseqüències institucionals del 'sí'»

Des de la Segona Guerra Mundial s’han celebrat 309 referèndums constitucionals, dels quals només 35 requerien algun tipus de participació per declarar-los com a vàlids | Només set països -Rússia, Polònia, Taiwan, Mongòlia, la República Dominicana, Tadjikistan i Lituània- han requerit un percentatge mínim de votants i de butlletes amb el "sí"

L'anàlisi de les enquestes sobre polítiques públiques revela que entre l'electorat de Junts pel Sí, la CUP i CSQEP hi ha sintonia a l'hora de decidir sobre quins pilars que s'ha de construir la Catalunya del futur

Les xifres que us proposem resumeixen “politològicament” aquest any que fa poc hem deixat enrere.

Els indecisos són en bona mesura persones que se senten eminentment catalanes i que preferirien un model territorial federal, però que probablement podrien decidir el seu vot en funció del model d’estat que es plantegés des de Madrid