procés català: anàlisi

L'independentisme ja no creix amb el jovent

L'estratègia d'eixamplar la majoria sobiranista per relleu generacional no és suficient, ja que el col·lectiu de menys edat ja no és més partidari de la República que la resta

| 09/07/2018 a les 09:34h
Arxivat a: Política catalana, anàlisi, República, jovent, procés català, independentisme, El pati descobert
Una estelada a la plaça Sant Jaume
Una estelada a la plaça Sant Jaume | Adrià Costa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 09/07/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
D'ençà dels fets d'octubre passat, el món sobiranista s'esforça en intentar respondre una incògnita de primer ordre: en un context en què l'Estat no s'avé a negociar cap concessió que afecti la seva sobirania i en què el context internacional no sembla ser del tot propici, de quina manera es pot tirar endavant el mandat expressat l'1-O o, simplement, la voluntat d'una gran part de ciutadans de decidir lliurement la relació entre Catalunya i l'Estat?

Més enllà de les estratègies polítiques (unilateralitat, bilateralitat, "diàleg"…), bona part de l'èmfasi s'ha posat en la necessitat d'ampliar la base independentista. Sigui per una qüestió de legitimitat democràtica, sigui per la necessitat de forçar encara més a l'Estat a negociar, el sobiranisme s'ha conjurat per anar més enllà del 47-48% del suport assolit fins ara a les urnes. Una condició que, per si sola, no és suficient, però sí que es presenta com a necessària si es pretén que el segon envit de sobirania tingui un recorregut més exitós que el primer.

Fins al dia d'avui, diferents estratègies s'han posat sobre la taula per aconseguir trencar el sostre sobiranista. Una d'aquestes estratègies, força recurrent en l'entorn mediàtic independentista, té a veure amb l'edat. Així, entre certs sectors hi ha la idea que el suport sobiranista s'ampliarà de forma automàtica amb el pas del temps atès que els més joves, s'afirma, són més independentistes que la resta. Es tracta d'un pla que va més enllà de la necessitat de convèncer les noves generacions i que, de fet, es presenta tot sovint amb cert determinisme: la majoria sobiranista, consideren alguns, caurà com a fruita madura quan les generacions més joves reemplacin les més velles.

El problema d'aquesta estratègia, però, és que la seva base empírica és una mica més complexa del que ens podríem imaginar. Efectivament, les dades ens indiquen que, fa uns anys, els més joves eren més partidaris de la independència que la resta de grups d'edat. Tanmateix, a mesura que l'independentisme ha crescut, aquestes diferències s'han anat reduint fins a ser actualment més aviat minses. Dit d'altra manera, durant aquests últims anys, el suport a la independència entre els grups d'edat més avançada ha crescut més que entre els joves.

Així ho resumeix el gràfic següent, elaborat a partir dels baròmetres del CEO. El gràfic ens mostra l'evolució del percentatge de persones favorables a la independència per grups d'edat (concretament, la pregunta es refereix al model territorial preferit per la ciutadania, des d'un estat independent a un estat sense comunitats autònomes). Fins al 2012, un període en què l'independentisme era un moviment amb un suport relativament més baix, el suport a la independència dels joves d'entre 18 i 24 anys (amb alts i baixos fruit del propi marge d'error de les enquestes) era de fins a 7 punts percentuals superior al grup de persones d'entre 35 i 64 anys.

A partir del 2012, però, aquesta tendència canvia. Les diferències d'edat es van tancant. En concret, la mitjana d'avantatge dels joves sobre els adults en el període 2012 a 2018 es redueix fins a 3,5 punts percentuals. Per contra, la distància amb les persones de 64 anys i més s'eixampla, passant de 7 a 10 punts percentuals de distància.
 
EVOLUCIÓ DELS PARTIDARIS DE LA PREFERÈNCIA PER LA INDEPENDÈNCIA, PER GRUPS D'EDAT (% DEL TOTAL)
 
Dit d'una altra manera, la diferència més substantiva que s'observa quan comparem el suport a la independència entre grups d'edat és entre els joves i la gent de més de 64 anys. Si ens fixem en d'altres indicadors inclosos a les enquestes del CEO, com el vot en un eventual referèndum, el resultat mostra un patró similar. La diferència en el suport a la independència entre joves i adults de fins 64 anys és quasi nul·la. La diferència només existeix pels que tenen més de 64 anys. La figura següent clarament aquest patró de comportament.

Per tant, i a grans trets, el debat independentista dels últims anys ha fet que les diferències en el suport a la independència entre els diferents grups d'edat hagin minvat (o fins i tot desaparegut). Avui en dia els joves no són molt més independentistes que la resta: ho són tant com qualsevol persona amb menys de 65 anys. Per contra, és entre el grup d'edat més gran que el suport és força menor.
 
EVOLUCIÓ DELS PARTIDARIS DE LA INDEPENDÈNCIA, PER GRUPS D'EDAT (% DEL TOTAL)
 
Encara és una incògnita si els fets de l'octubre passat canviaran aquest patró i afectaran de forma diferent a joves i grans. Potser, qui sap, constituiran un element definitori en les actituds de les properes generacions. Com és ben sabut, grans esdeveniments, positius o negatius, que ocorren quan una persona té entre 16 i 24 anys (els anomenats "anys impressionables") en configuren les actituds i opinions durant la resta de la seva vida. Això és, però, a dia d'avui, un interrogant.

Allò que sabem més del cert és que només el fet d'esperar un reemplaçament generacional pot provocar un increment automàtic del suport al sobiranisme, pero aquest increment pot no ser suficient per obtenir la majoria. Perquè això passi caldrà oferir, entre d'altres coses, un projecte atractiu tant a les generacions més avançades com a les que comencen a prendre consciència política.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Toni Rodon
La insistència en què el pacte entre PSOE i Unides Podem és només culpa del disseny institucional representa una visió simplista que, en el millor dels casos, és parcial.
Imatge il·lustrativa
Pau Vall Prat
En les eleccions locals és habitual trobar-se un bon nombre de candidats associats a antics alcaldes i a persones que s'han dedicat intensament a la política del municipi. Què explica la pervivència i l'èxit d'aquestes dinasties polítiques? És una qüestió genètica o de recursos disponibles?
Imatge il·lustrativa
Toni Rodon
«Les constitucions llargues com l'espanyola acaben necessitant més reformes i generant inconsistències temporals que es perceben com a negatives per a l'estabilitat»
govern espanyol
Pedro Sánchez durant la compareixença d'avui
Pedro Sánchez durant la compareixença d'avui | ND
26/02/2021
El president espanyol rebutja la conducta "incívica" del rei emèrit, i assegura que Felip VI ha establert un "abans i un després" en "l'exemplaritat i transparència" de la institució
Coronavirus: mapes i gràfics
L'evolució de la vacunació de Covid-19 a Catalunya
L'evolució de la vacunació de Covid-19 a Catalunya | Adrià Costa
26/02/2021
Els mapes i gràfics sobre l'evolució de la campanya de vacunació de la Covid-19 a Catalunya, l'estat espanyol i la Unió Europea
coronavirus
Centre comercial de les Glòries
Centre comercial de les Glòries | Helena Margarit
26/02/2021
El Govern anuncia que les grans superfícies podran obrir de dilluns a divendres, però hauran de seguir tancades els caps de setmana
Coronavirus
Cribratge a la Vila Universitària de la UAB
Cribratge a la Vila Universitària de la UAB | Roger Navarro
26/02/2021
Parlen alguns dels estudiants de la residència de la UAB, afectada per un brot de Covid-19
HABITATGE
Rosario Bravo, al seu pis de l'Hospitalet
Rosario Bravo, al seu pis de l'Hospitalet | TV3
26/02/2021
La comitiva judicial va canviar el pany de l'immoble i la propietat va fer treure totes les seves pertinences
Filiprim
Victoria Abril als Feroz i les protestes a la Institut del Teatre
Victoria Abril als Feroz i les protestes a la Institut del Teatre | Europa Press / ACN
26/02/2021
«És trist que tot hagi de saltar pels aires, que la bola hagi d’esclatar i empastifar-ho tot perquè ens adonem de realitats que el temps ha corcat»