Puigdemont i la filosofia: el principi de reciprocitat

Sens dubte, Carles Puigdemont té tota la legitimitat moral per presentar-se: és el candidat amb més avals parlamentaris i el que va obtenir més vots de les tres forces independentistes

Exigir empara a la Mesa a costa d’unes possibles conseqüències penals és un despropòsit moral

| 31/01/2018 a les 10:17h
Arxivat a: Política catalana
Imatge il·lustrativa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 31/01/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Tot just abans d’ahir Carles Puigdemont demanava l’empara del President del Parlament, el republicà Roger Torrent, per tal de poder assistir i ser investit president al Ple del Parlament que havia estat programat per ahir a la tarda. Ho feia pocs dies després que el Tribunal Constitucional emetés una insòlita i injustificable resolució per respondre al recurs del Govern Rajoy contra la decisió del President del Parlament de proposar Carles Puigdemont com a candidat a la presidència de la Generalitat. En aquesta resolució, el TC establia que el Ple només es podia celebrar si Carles Puigdemont hi anava presencialment i amb autorització del Tribunal Suprem. Qualsevol altra opció, podria ser punible.

Sens dubte, Carles Puigdemont té tota la legitimitat moral per presentar-se: és el candidat amb més avals parlamentaris i el que va obtenir més vots de les tres forces independentistes (encara que fos per un marge estret respecte a Oriol Junqueras). L’independentisme, doncs, s’ha conjurat per intentar que sigui investit de nou President de la Generalitat. En aquesta línia anava el fet que ahir Roger Torrent posposés el Plenari d’investidura.

Tanmateix, existeixen diversos inconvenients rellevants a la investidura. Els més discutits als mitjans són inconvenients bàsicament pràctics (es faria per videoconferència? Per delegació?), però n’hi ha un que és eminentment moral i que m’agradaria subratllar aquí.

El principi de reciprocitat: un requisit moral
En filosofia política contemporània, les societats són considerades com aventures cooperatives d’individus que s’ajuden i intenten garantir-se certs drets i benestar mútuament a través de la distribució dels beneficis i dels costos de viure en societat. Un dels principis més essencials que fonamenten aquesta convivència és el principi de reciprocitat. El filòsof americà John Rawls (1921-2002), pare de tota una tradició de pensament molt rellevant avui dia anomenada liberal-igualitarisme, és un dels grans teòrics d’aquest principi. Un principi que vindria a dir: ‘tots els beneficis i costos de viure en societat s’han de distribuir igualitàriament, excepte quan no fer-ho suposi un avantatge per a tothom’. Resumidament, es tracta d'assumir que un farà coses pels altres i que aquests respondran en una mesura similar, encara que no sigui immediatament. És el que en castellà dirien hoy por mi, mañana por ti.   

Aquest principi ens ajuda a il·luminar un possible inconvenient moral de la candidatura d’en Carles Puigdemont: exigir a la Mesa del Parlament de Catalunya (i, en concret, al seu President) que se saltin allò dictaminat pel Tribunal Constitucional i acceptin la investidura no presencial d’en Puigdemont podria implicar l’obertura de processos judicials penals contra els seus membres. Sobretot, contra el seu President. La pregunta és, doncs, per què els membres de la Mesa i, en concret, el seu President, haurien de fer això si Carles Puigdemont no s’arrisca en la mateixa mesura? Per què Roger Torrent hauria d’arriscar-se a anar a presó si el candidat a ser investit no assumeix els mateixos riscos? Exigir empara a la Mesa a costa d’unes possibles conseqüències penals és un despropòsit moral en general, però encara ho és més si aquell que ho reclama no està disposat a assumir els mateixos costos que li exigeix als altres. I sembla, ara per ara, que en Carles Puigdemont no està disposat a assumir tals riscos que exigeix als altres tornant físicament a Catalunya, malgrat que va prometre en campanya electoral que ho faria si guanyava per tal de ser investit President.
Davant l’indubtable dret de Puigdemont a ser investit President (i del Parlament de Catalunya com a representant del poble català a escollir-lo) ens trobem alhora amb aquest principi de reciprocitat.

La situació és difícil. I és injustificable que un Parlament democràtic no pugui escollir com a president un dels seus electes. Tanmateix, el principi de reciprocitat passa molt per davant del dret de qualsevol persona a ser President, perquè implica exigir un cost als altres sense que un mateix participi d’aquests mateixos. Com a principi que informa les nostres vides com a persones, el principi de reciprocitat és una guia essencial per una convivència justa, i passar-hi per sobre només és possible amb una justificació realment poderosa. Puigdemont tenia raó quan deia ‘prefereixo ser President que presidiari’. El que sembla més difícil de justificar és quin dret té ell (o qui sigui) a empènyer a algú altre a ser presidiari si ell mateix no vol ser-ho.

Sergi Morales, politòleg i investigador doctoral en filosofia política a la Universitat de Lovaina.
 

COMENTARIS

L'imperi de la por
Anònim, 31/01/2018 a les 12:24
+0
-0
No estic d'acord. El despropòsit moral és trencar el consens i no ser clars amb els votants. Si es vol sacrificar a Puigdemont i plegar-se als designis de Moncloa, s'ha de dir obertament i no amb subterfugis. Els membres de la mesa sempre tenen la possibilitat de dimitir si tenen por, cosa que entenc.

El canvi en el discurs d'Esquerra és suïcida i trenca amb tota la narrativa que havien seguit fins ara. Només es pot explicar per dues raons, o una combinació d'ambdues: tenen por i/o han pactat amb l'Estat perquè així s'alliberi als presos polítics.

Com sempre, el poble els hi passarà per damunt. Haurem d'anar a unes noves eleccions.
No és cert, després de l'experiència amb presoners i exiliats.
1410, 31/01/2018 a les 12:28
+0
-0
Políticament, què dona més marge a l'independentisme i més problemes al Regne d'Espanya, que t'enpresonen o anar-te'n a l'exili? Els polítics, ara, si són castigats pel Regne, tenen l'opció de no lliurar-se a la tirania. Per què s'accepta la presó com un fet indefugible? Qui ho diu això? I humanament no cal parlar-ne.
Es nota que es d'Esquerra
Anònim, 31/01/2018 a les 12:50
+0
-0
Segurament si l'autor no fos militant d'Esquerra o si enlloc de Puigdemont parlessim de Rovira o Junqueras, la opinió seria totalment diferent
si es bo , es bo
capsigranyAnònim, 31/01/2018 a les 16:13
+0
-0
no pe tenir afiliació política o ideològica no invalida l'argument. L'argumentes b i molt clar. Cosa diferent es que et molesti per que tens una altra afiliació política i/o ideològica. Tu mateix
No m'agrada el que estan fent els d'ERC
Anònim, 31/01/2018 a les 16:25
+0
-0
A Puigdemont els d'esquerra republicana, el fatídic dia 26 d'octubre quan ell volia anar a unes eleccions el van començar a dir que era un traidor i ell al final va tirar endavant a declarar la republica, sabent el que anava a succeir i ara els d"esquerra reculan.
A mí no en sembla bé el que estan fent i això que jo els he votat.
Deslleialtat
MHP, 31/01/2018 a les 17:19
+0
-0
Doncs si ets coherent i creus que Puigdemont ha de ser President però de sobte, una força externa repressiva de forma injusta t'ho impedeix i no vols asumir el cost penal que pressuposes representaria, el que has de fer és renunciar als teus 2 llocs a la Mesa en favor de JXCAT.Si JXCAT no ho accepta llavors accepto la discusió de la reciprocitat però abans has de fer aquest pas i si no és fa és deslleialtat amb qui has acordat una investidura
Increible que no s'hagi fet...
Allegro Furioso, 31/01/2018 a les 20:03
+0
-0
Que no hi hagi un equip republicá que es posi d'acord amb les politiques a seguir. Increible que cada partit faci el que li sembla pel seu cantó. Increíble que encara no tinguem clar el que va pasar a l'octubre. L'article es molt correcte. Hem de fugir de personalismes. Hem de reconquerir la Generalitat quan abans millor. I hem de ser equips i grups treballant per la República. NO puc entendre que uns estiguin sense saber que fer, imaginant quin és el plan dels altres...
Trampes al solitari
L'altra Mireia, 03/02/2018 a les 10:27
+0
-0
Citar a J.Rawls per justificar el contrari és fer trampes.
'... distribuir igualitàriament, excepte quan no fer-ho suposi un avantatge per a tothom.'
Qui és tothom? La majoria dels ciutadans o uns quants representants que poden deixar el càrrec si els convé més? Qui decideix el que és un 'avantatge per a tothom', un partit polític que ja pactava amb els Comuns en campanya? Trampes.
Té part de raó
Robert Sans, 03/02/2018 a les 20:51
+0
-0
Crec que només es pot exigir a la mesa o al Parlament que s'arrisqui a investir el MHP si aquest es compromet a tornar al Parlament i que deixi que la gent el defensi.

Investirlo, per tal que acabi acatant la seva destitució, i es reconvoquin eleccions amb més presos, no serveix de res.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Toni Rodon
«Les constitucions llargues com l'espanyola acaben necessitant més reformes i generant inconsistències temporals que es perceben com a negatives per a l'estabilitat»
Manifestació de la Plataforma 1 d'Octubre.
Manifestació de la Plataforma 1 d'Octubre. | Adrià Costa
Marc Sanjaume
«En una lluita que es presenta llarga i dura, per a l’independentisme resulta imprescindible creure en la justícia de la seva causa. Però aquesta convicció política ha d’anar acompanyada d’arguments que permetin justificar aquesta empresa»
Simpatitzant del Partit Quebequès, celebrant la victòria electoral del 2012, l'última fins ara.
Simpatitzant del Partit Quebequès, celebrant la victòria electoral del 2012, l'última fins ara. | ACN
Marc Sanjaume
L'enduriment del to identitari després de perdre el referèndum del 95 ha arrossegat el Partit Quebequès a la baixa i dividit el sobiranisme
Procés català
Els presidents Sánchez i Torra a la trobada del 9 de juliol a la Moncloa
Els presidents Sánchez i Torra a la trobada del 9 de juliol a la Moncloa | Flickr Moncloa
19/12/2018
La trobada serà a les sis de la tarda de dijous al Palau de Pedralbes i per la part catalana hi assistiran el president, el vicepresident Pere Aragonès i les conselleres Elsa Artadi i Ester Capella
PRIMÍCIA
Santiago Abascal i Javier Ortega Smith en una manifestació unionista a Barcelona
Santiago Abascal i Javier Ortega Smith en una manifestació unionista a Barcelona | Vox
18/12/2018
El partit fundat per Josep Anglada preferiria una coalició, però Abascal vol adhesions individuals. PxC, que el 2015 va perdre presència municipal, s'ha distanciat d'España 2000 per acostar-se a la nova marca ultra
Procés català
El president de la Generalitat, Quim Torra, en la sessió de control d'aquest dimecres
El president de la Generalitat, Quim Torra, en la sessió de control d'aquest dimecres | Julio Díaz / Junts per Catalunya
19/12/2018
Torra garanteix la seguretat en la jornada del consell de ministres i acusa el PP de voler que "passi alguna cosa"
Dades
Càrregues policials a Girona, durant l'1-O.
Càrregues policials a Girona, durant l'1-O. | Carles Palacio
19/12/2018
El cos català rep nivells d'aprovació similars entre independentistes i unionistes tot i que sigui a l'ull de l'huracà mentre que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional generen una forta animadversió entre els partidaris de la República
ENTREVISTA
Imatge il·lustrativa
19/12/2018
El guionista del documental "Causa especial 20907/2017", emès dimecres a TV3, anuncia que estudien fer una minisèrie sobre el judici als líders sobiranistes
crítica de cinema
Lucas Hedges i Julia Roberts, protagonistes de Ben is Back
Lucas Hedges i Julia Roberts, protagonistes de Ben is Back | @BenIsBackIsMovie
18/12/2018
La nova pel·lícula de Julia Roberts és una carta d'amor maternal, una crítica social a la drogaddició en els adolescents i una destral emocional pels familiars