Tot just abans d’ahir Carles Puigdemont demanava l’empara del President del Parlament, el republicà Roger Torrent, per tal de poder assistir i ser investit president al Ple del Parlament que havia estat programat per ahir a la tarda. Ho feia pocs dies després que el Tribunal Constitucional emetés una insòlita i injustificable resolució per respondre al recurs del Govern Rajoy contra la decisió del President del Parlament de proposar Carles Puigdemont com a candidat a la presidència de la Generalitat. En aquesta resolució, el TC establia que el Ple només es podia celebrar si Carles Puigdemont hi anava presencialment i amb autorització del Tribunal Suprem. Qualsevol altra opció, podria ser punible.

Sens dubte, Carles Puigdemont té tota la legitimitat moral per presentar-se: és el candidat amb més avals parlamentaris i el que va obtenir més vots de les tres forces independentistes (encara que fos per un marge estret respecte a Oriol Junqueras). L’independentisme, doncs, s’ha conjurat per intentar que sigui investit de nou President de la Generalitat. En aquesta línia anava el fet que ahir Roger Torrent posposés el Plenari d’investidura.

Tanmateix, existeixen diversos inconvenients rellevants a la investidura. Els més discutits als mitjans són inconvenients bàsicament pràctics (es faria per videoconferència? Per delegació?), però n’hi ha un que és eminentment moral i que m’agradaria subratllar aquí.

El principi de reciprocitat: un requisit moral
En filosofia política contemporània, les societats són considerades com aventures cooperatives d’individus que s’ajuden i intenten garantir-se certs drets i benestar mútuament a través de la distribució dels beneficis i dels costos de viure en societat. Un dels principis més essencials que fonamenten aquesta convivència és el principi de reciprocitat. El filòsof americà John Rawls (1921-2002), pare de tota una tradició de pensament molt rellevant avui dia anomenada liberal-igualitarisme, és un dels grans teòrics d’aquest principi. Un principi que vindria a dir: ‘tots els beneficis i costos de viure en societat s’han de distribuir igualitàriament, excepte quan no fer-ho suposi un avantatge per a tothom’. Resumidament, es tracta d'assumir que un farà coses pels altres i que aquests respondran en una mesura similar, encara que no sigui immediatament. És el que en castellà dirien hoy por mi, mañana por ti.   

Aquest principi ens ajuda a il·luminar un possible inconvenient moral de la candidatura d’en Carles Puigdemont: exigir a la Mesa del Parlament de Catalunya (i, en concret, al seu President) que se saltin allò dictaminat pel Tribunal Constitucional i acceptin la investidura no presencial d’en Puigdemont podria implicar l’obertura de processos judicials penals contra els seus membres. Sobretot, contra el seu President. La pregunta és, doncs, per què els membres de la Mesa i, en concret, el seu President, haurien de fer això si Carles Puigdemont no s’arrisca en la mateixa mesura? Per què Roger Torrent hauria d’arriscar-se a anar a presó si el candidat a ser investit no assumeix els mateixos riscos? Exigir empara a la Mesa a costa d’unes possibles conseqüències penals és un despropòsit moral en general, però encara ho és més si aquell que ho reclama no està disposat a assumir els mateixos costos que li exigeix als altres. I sembla, ara per ara, que en Carles Puigdemont no està disposat a assumir tals riscos que exigeix als altres tornant físicament a Catalunya, malgrat que va prometre en campanya electoral que ho faria si guanyava per tal de ser investit President.
Davant l’indubtable dret de Puigdemont a ser investit President (i del Parlament de Catalunya com a representant del poble català a escollir-lo) ens trobem alhora amb aquest principi de reciprocitat.

La situació és difícil. I és injustificable que un Parlament democràtic no pugui escollir com a president un dels seus electes. Tanmateix, el principi de reciprocitat passa molt per davant del dret de qualsevol persona a ser President, perquè implica exigir un cost als altres sense que un mateix participi d’aquests mateixos. Com a principi que informa les nostres vides com a persones, el principi de reciprocitat és una guia essencial per una convivència justa, i passar-hi per sobre només és possible amb una justificació realment poderosa. Puigdemont tenia raó quan deia ‘prefereixo ser President que presidiari’. El que sembla més difícil de justificar és quin dret té ell (o qui sigui) a empènyer a algú altre a ser presidiari si ell mateix no vol ser-ho.

Sergi Morales, politòleg i investigador doctoral en filosofia política a la Universitat de Lovaina.