Puigdemont i la filosofia: el principi de reciprocitat

Sens dubte, Carles Puigdemont té tota la legitimitat moral per presentar-se: és el candidat amb més avals parlamentaris i el que va obtenir més vots de les tres forces independentistes

Exigir empara a la Mesa a costa d’unes possibles conseqüències penals és un despropòsit moral

| 31/01/2018 a les 10:17h
Arxivat a: Política catalana
Tot just abans d’ahir Carles Puigdemont demanava l’empara del President del Parlament, el republicà Roger Torrent, per tal de poder assistir i ser investit president al Ple del Parlament que havia estat programat per ahir a la tarda. Ho feia pocs dies després que el Tribunal Constitucional emetés una insòlita i injustificable resolució per respondre al recurs del Govern Rajoy contra la decisió del President del Parlament de proposar Carles Puigdemont com a candidat a la presidència de la Generalitat. En aquesta resolució, el TC establia que el Ple només es podia celebrar si Carles Puigdemont hi anava presencialment i amb autorització del Tribunal Suprem. Qualsevol altra opció, podria ser punible.

Sens dubte, Carles Puigdemont té tota la legitimitat moral per presentar-se: és el candidat amb més avals parlamentaris i el que va obtenir més vots de les tres forces independentistes (encara que fos per un marge estret respecte a Oriol Junqueras). L’independentisme, doncs, s’ha conjurat per intentar que sigui investit de nou President de la Generalitat. En aquesta línia anava el fet que ahir Roger Torrent posposés el Plenari d’investidura.

Tanmateix, existeixen diversos inconvenients rellevants a la investidura. Els més discutits als mitjans són inconvenients bàsicament pràctics (es faria per videoconferència? Per delegació?), però n’hi ha un que és eminentment moral i que m’agradaria subratllar aquí.

El principi de reciprocitat: un requisit moral
En filosofia política contemporània, les societats són considerades com aventures cooperatives d’individus que s’ajuden i intenten garantir-se certs drets i benestar mútuament a través de la distribució dels beneficis i dels costos de viure en societat. Un dels principis més essencials que fonamenten aquesta convivència és el principi de reciprocitat. El filòsof americà John Rawls (1921-2002), pare de tota una tradició de pensament molt rellevant avui dia anomenada liberal-igualitarisme, és un dels grans teòrics d’aquest principi. Un principi que vindria a dir: ‘tots els beneficis i costos de viure en societat s’han de distribuir igualitàriament, excepte quan no fer-ho suposi un avantatge per a tothom’. Resumidament, es tracta d'assumir que un farà coses pels altres i que aquests respondran en una mesura similar, encara que no sigui immediatament. És el que en castellà dirien hoy por mi, mañana por ti.   

Aquest principi ens ajuda a il·luminar un possible inconvenient moral de la candidatura d’en Carles Puigdemont: exigir a la Mesa del Parlament de Catalunya (i, en concret, al seu President) que se saltin allò dictaminat pel Tribunal Constitucional i acceptin la investidura no presencial d’en Puigdemont podria implicar l’obertura de processos judicials penals contra els seus membres. Sobretot, contra el seu President. La pregunta és, doncs, per què els membres de la Mesa i, en concret, el seu President, haurien de fer això si Carles Puigdemont no s’arrisca en la mateixa mesura? Per què Roger Torrent hauria d’arriscar-se a anar a presó si el candidat a ser investit no assumeix els mateixos riscos? Exigir empara a la Mesa a costa d’unes possibles conseqüències penals és un despropòsit moral en general, però encara ho és més si aquell que ho reclama no està disposat a assumir els mateixos costos que li exigeix als altres. I sembla, ara per ara, que en Carles Puigdemont no està disposat a assumir tals riscos que exigeix als altres tornant físicament a Catalunya, malgrat que va prometre en campanya electoral que ho faria si guanyava per tal de ser investit President.
Davant l’indubtable dret de Puigdemont a ser investit President (i del Parlament de Catalunya com a representant del poble català a escollir-lo) ens trobem alhora amb aquest principi de reciprocitat.

La situació és difícil. I és injustificable que un Parlament democràtic no pugui escollir com a president un dels seus electes. Tanmateix, el principi de reciprocitat passa molt per davant del dret de qualsevol persona a ser President, perquè implica exigir un cost als altres sense que un mateix participi d’aquests mateixos. Com a principi que informa les nostres vides com a persones, el principi de reciprocitat és una guia essencial per una convivència justa, i passar-hi per sobre només és possible amb una justificació realment poderosa. Puigdemont tenia raó quan deia ‘prefereixo ser President que presidiari’. El que sembla més difícil de justificar és quin dret té ell (o qui sigui) a empènyer a algú altre a ser presidiari si ell mateix no vol ser-ho.

Sergi Morales, politòleg i investigador doctoral en filosofia política a la Universitat de Lovaina.
 

COMENTARIS

L'imperi de la por
Anònim, 31/01/2018 a les 12:24
+0
-0
No estic d'acord. El despropòsit moral és trencar el consens i no ser clars amb els votants. Si es vol sacrificar a Puigdemont i plegar-se als designis de Moncloa, s'ha de dir obertament i no amb subterfugis. Els membres de la mesa sempre tenen la possibilitat de dimitir si tenen por, cosa que entenc.

El canvi en el discurs d'Esquerra és suïcida i trenca amb tota la narrativa que havien seguit fins ara. Només es pot explicar per dues raons, o una combinació d'ambdues: tenen por i/o han pactat amb l'Estat perquè així s'alliberi als presos polítics.

Com sempre, el poble els hi passarà per damunt. Haurem d'anar a unes noves eleccions.
No és cert, després de l'experiència amb presoners i exiliats.
1410, 31/01/2018 a les 12:28
+0
-0
Políticament, què dona més marge a l'independentisme i més problemes al Regne d'Espanya, que t'enpresonen o anar-te'n a l'exili? Els polítics, ara, si són castigats pel Regne, tenen l'opció de no lliurar-se a la tirania. Per què s'accepta la presó com un fet indefugible? Qui ho diu això? I humanament no cal parlar-ne.
Es nota que es d'Esquerra
Anònim, 31/01/2018 a les 12:50
+0
-0
Segurament si l'autor no fos militant d'Esquerra o si enlloc de Puigdemont parlessim de Rovira o Junqueras, la opinió seria totalment diferent
si es bo , es bo
capsigranyAnònim, 31/01/2018 a les 16:13
+0
-0
no pe tenir afiliació política o ideològica no invalida l'argument. L'argumentes b i molt clar. Cosa diferent es que et molesti per que tens una altra afiliació política i/o ideològica. Tu mateix
No m'agrada el que estan fent els d'ERC
Anònim, 31/01/2018 a les 16:25
+0
-0
A Puigdemont els d'esquerra republicana, el fatídic dia 26 d'octubre quan ell volia anar a unes eleccions el van començar a dir que era un traidor i ell al final va tirar endavant a declarar la republica, sabent el que anava a succeir i ara els d"esquerra reculan.
A mí no en sembla bé el que estan fent i això que jo els he votat.
Deslleialtat
MHP, 31/01/2018 a les 17:19
+0
-0
Doncs si ets coherent i creus que Puigdemont ha de ser President però de sobte, una força externa repressiva de forma injusta t'ho impedeix i no vols asumir el cost penal que pressuposes representaria, el que has de fer és renunciar als teus 2 llocs a la Mesa en favor de JXCAT.Si JXCAT no ho accepta llavors accepto la discusió de la reciprocitat però abans has de fer aquest pas i si no és fa és deslleialtat amb qui has acordat una investidura
Increible que no s'hagi fet...
Allegro Furioso, 31/01/2018 a les 20:03
+0
-0
Que no hi hagi un equip republicá que es posi d'acord amb les politiques a seguir. Increible que cada partit faci el que li sembla pel seu cantó. Increíble que encara no tinguem clar el que va pasar a l'octubre. L'article es molt correcte. Hem de fugir de personalismes. Hem de reconquerir la Generalitat quan abans millor. I hem de ser equips i grups treballant per la República. NO puc entendre que uns estiguin sense saber que fer, imaginant quin és el plan dels altres...

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Sens dubte, Carles Puigdemont té tota la legitimitat moral per presentar-se: és el candidat amb més avals parlamentaris i el que va obtenir més vots de les tres forces independentistes | Exigir empara a la Mesa a costa d’unes possibles conseqüències penals és un despropòsit moral
Llargues cues a Llívia per votar | Ivan sanz
01/01/1970
El vot a una opció independentista val, d’una manera qualitativa (que no quantitativa), menys, perquè, malgrat tenir l’opció de guanyar en l’espai polític on es presenta (Catalunya), no té capacitat d’implementar el seu programa electoral en tant que és una minoria permanent a Espanya.
Manuel Valls, amb el líder de Cs, Albert Rivera i el president de Societat Civil Catalana, José Rosiñol | ACN
01/01/1970
L'aposta de Ciutadans per l'ex-primer ministre francès sacseja l'escenari a Barcelona a un any de les eleccions i obliga a moure fitxa | Colau prova de reil·lusionar després d'una legislatura plena d'entrebancs i l'independentisme torna a debatre la millor fórmula per presentar-se
01/01/1970
Es tracta d'una iniciativa que reivindicar l'idioma com a element de cohesió social a la societat catalana
01/01/1970
Terricabras es queixa al portaveu i director de comunicació Jaume Duch per la informació "errònia" i "esbiaixada" que s'ha ofert sobre una denúncia per "discriminació lingüística" al Comitè de Peticions
01/01/1970
Esquerra pregunta si es considera que portar elements de color groc "pot constituir un delicte"
Ada Colau al ple del Consell de Ciutat | Jordi Bes
01/01/1970
Colau encara confia que es pugui celebrar: "No ens resignem que pugui quedar així"