Descobrir què votar

L'aplicació El Teu Vot ens ajuda a decidir el vot. En general, què fan exactament aquestes aplicacions i quina incidència real tenen sobre les eleccions?

| 20/12/2017 a les 22:30h
Arxivat a: Política catalana
En el cas de les eleccions catalanes del proper 21 de desembre, disposem d’una aplicació anomenada El teu vot que ens ajuda a triar el vot. Ara bé, què fan exactament aquestes aplicacions i quina incidència real tenen sobre les eleccions?
El 21 de desembre hi haurà molts electors que arribaran als seus col·legis electorals i encara no sabran quina papereta triar. Hi ha un percentatge força elevat que decideix el vot als darrers instants, ja sigui perquè no té molta informació sobre el que s’està decidint en aquells comicis o bé perquè no té clar entre quin dels partits que considera similars hauria de triar. Per exemple, un estudi de la London School of Economics mostrava que entre un 10-15% dels votants al referèndum del Brexit es va decidir el mateix dia que s'havia de votar. En els darrers anys han proliferat unes noves eines, les Aplicacions d’Orientació de Vot (AOV), que permeten als ciutadans descobrir quins són els partits que s’aproximen més a les seves preferències. En el cas de les eleccions catalanes del proper 21 de desembre, disposem d’una aplicació anomenada El teu vot que fa aquestes funcions. Ara bé, què fan exactament aquestes aplicacions i quina incidència real tenen sobre les eleccions?

El primer precursor d'una AOV el trobem als Països Baixos l'any 1989 en forma d'un qüestionari de paper i llapis anomenat StemWijzer. Amb l'arribada d'Internet el seu ús, però, es fa massiu i s'estén a altres països, on aquest tipus d'aplicacions s'han convertit en un element força comú durant les setmanes prèvies a unes eleccions. Les AOV tenen com a objectiu ajudar als electors a conèixer amb quins partits tenen un major grau d'afinitat. Aquest objectiu s'aconsegueix a partir d'un qüestionari sobre un ampli ventall d'aspectes de debat polític. Cada individu ha d'omplir aquest qüestionari i les seves respostes es comparen amb les respostes que s'assignen a cada partit polític, generalment a partir de la informació que es troba en els seus programes electorals, declaracions públiques o demanant a aquests partits que omplin el qüestionari. A partir del grau de similitud de les respostes de l'individu amb les dels partits es pot establir el nivell de proximitat amb cadascun dels partits.
Les AOV són molt avantatjoses per a l'usuari perquè li permeten situar-se en el mapa polític del moment. Després de l'ús d'una AOV és segur que l'individu tindrà més informació al seu abast i podrà prendre una decisió molt més informada a l'hora de votar. El fet de veure's obligat a respondre preguntes d'àmbits absolutament diversos –alguns dels quals no són una prioritat per a l'elector però potser sí que ho són per al partit– pot posar sobre la taula la proximitat de l'elector amb determinats partits que potser no s'havia plantejat mai votar.

Sense negar els possibles efectes positius de l'ús de les AOV hem de tenir sempre en compte que la lletra petita sovint amaga els detalls més importants per entendre com funciona una AOV. Aquest tipus d'aplicacions són capaces de captar millor els perfils de votants i partits com més acurades i completes siguin les preguntes i respostes que donen tant els electors com els partits. En la tria de les preguntes ja hi pot haver un filtratge de temàtiques, i la varietat dins les respostes també pot generar diferències de càlcul que no siguin neutrals. A major nombre de preguntes (i de temàtiques més diverses) i a major flexibilitat en les respostes més ajustats seran els resultats de l'AOV. Tot això sense oblidar que hi pot haver múltiples mètodes per calcular les distàncies i que l'elecció d'un o altre mètode pot generar resultats divergents. Per exemple, un estudi sobre dues AOV holandeses va mostrar que si s'hagués aplicat la metodologia de l'AOV alternativa bona part dels resultats haurien estat diferents. Malgrat que cal anar amb compte amb la interpretació dels resultats de les AOV, sí que és evident que ens mostraran unes tendències. No cal prendre’s al peu de la lletra l’ordre exacte de proximitat amb els partits però les AOV ens indiquen en termes generals a quins partits som més afins.

Més enllà de les avorrides qüestions metodològiques que tant interessen als politòlegs, cal preguntar-se fins a quin punt les AOV tenen un impacte sobre el comportament electoral dels ciutadans que decideixen fer ús de l'aplicació. En països on el seu ús està molt estès, les AOV són emprades per un més d’un 25% dels electors a Alemanya, Bèlgica, Finlàndia, els Països Baixos o Suïssa. Però realment aquest increment d'informació es tradueix en un increment de la participació o en canvis d'intenció de vot?

Un estudi de Gemenis i Rosema (2014) mostra que les AOV tenen un efecte mobilitzador i que en el cas de les eleccions holandeses del 2006 el seu ús va ser responsable d'un increment de fins a 4,4 punts percentuals de la participació. Aquest efecte mobilitzador de les AOV no es dóna per igual en tots els segments de la població, sinó que l'ús d'aquests tipus d'aplicacions té un major efecte entre els grups de persones més allunyades i menys informades de la política. El seu estudi mostra que les AOV augmenten la participació entre els joves, les persones amb menor nivell educatiu i amb menor identificació de partit. Altres estudis  sobre altres AOV i en altres països mostren resultats similars.

Una altra qüestió interessant és fins a quin punt les AOV tenen capacitat d'incidir en l'elecció del partit al qual es vota. L’estudi d’Alvarez et al. (2014) fet a partir d’una AOV paneuropea aprofitant les eleccions europees del 2009 mostra que les preferències de partit són difícils de canviar. En aquells casos en què l’AOV mostrava que el partit preferit triat per l’usuari no coincidia amb el partit més proper d’acord amb l’aplicació, només un 8% dels usuaris es mostrava disposat a canviar de partit i votar el partit recomanat per l’AOV. És a dir, malgrat descobrir que la preferència de vot no sigui el “vot natural” de l’usuari, hi ha una tendència molt forta a mantenir-se fidel a l’opció preconcebuda. El perfil de persones que tenen una major probabilitat de canviar de partit després de fer servir l’aplicació és generalment el de les persones menys informades i menys interessades en la política. Si bé les AOV contribueixen a canviar el partit que diuen que votaran alguns dels usuaris, el seu efecte en aquest sentit és més aviat baix.

En tot cas, disposar d’eines que augmentin el coneixement polític i que ajudin als electors a posicionar-se en el trencaclosques de la política sempre és una bona notícia. Més enllà dels efectes que puguin tenir –que sembla que hi són, encara que petits–, les AOV són una eina més a la nostra disposició per ajudar la ciutadania a decidir d’una manera més informada. No ho dubtin, sàpiguen o no a qui volen votar el proper 21D, entrin a El teu vot i descobreixin si la seva elecció s’ajusta realment a les seves preferències. Potser els passa com a mi i s’enduen alguna sorpresa.
 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Llargues cues a Llívia per votar | Ivan sanz
01/01/1970
El vot a una opció independentista val, d’una manera qualitativa (que no quantitativa), menys, perquè, malgrat tenir l’opció de guanyar en l’espai polític on es presenta (Catalunya), no té capacitat d’implementar el seu programa electoral en tant que és una minoria permanent a Espanya.
Toni Rodon
01/01/1970
Al camp sobiranista s'instal·la una certa dualitat entre Junts per Catalunya, que s'endú la majoria de votants de Junts pel Sí i domina el rerepaís, i ERC, que es fa forta als entorns metropolitans
La presidenta de l'AMI, Neus Lloveras | Adrià Costa
01/01/1970
La presidenta de l'AMI i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú assegura que cal anar més "lents" del que es preveia en l'anterior legislatura | Sobre la investidura de Puigdemont, recalca que el país necessita "estabilitat", i manté que cal trobar solucions als problemes "tècnics"
01/01/1970
La mesa d'edat es decanta per interpretar el reglament per permetre que els diputats presos puguin habilitar que altres electes votin per ells | Previsiblement, Jordi Sànchez i Joaquim Forn també faran aquesta petició, davant la qual Cs i PP no han anunciat que n'hagin de fer un cavall de batalla
01/01/1970
En la primera declaració de la Santa Seu després del 21-D, el cardenal Pietro Parolin, secretari d'Estat, diu a "Catalunya Cristiana" que Roma "segueix amb atenció els esdeveniments"