Descobrir què votar

L'aplicació El Teu Vot ens ajuda a decidir el vot. En general, què fan exactament aquestes aplicacions i quina incidència real tenen sobre les eleccions?

| 20/12/2017 a les 22:30h
Arxivat a: Política catalana
Imatge il·lustrativa
En el cas de les eleccions catalanes del proper 21 de desembre, disposem d’una aplicació anomenada El teu vot que ens ajuda a triar el vot. Ara bé, què fan exactament aquestes aplicacions i quina incidència real tenen sobre les eleccions?
Aquesta notícia es va publicar originalment el 20/12/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El 21 de desembre hi haurà molts electors que arribaran als seus col·legis electorals i encara no sabran quina papereta triar. Hi ha un percentatge força elevat que decideix el vot als darrers instants, ja sigui perquè no té molta informació sobre el que s’està decidint en aquells comicis o bé perquè no té clar entre quin dels partits que considera similars hauria de triar. Per exemple, un estudi de la London School of Economics mostrava que entre un 10-15% dels votants al referèndum del Brexit es va decidir el mateix dia que s'havia de votar. En els darrers anys han proliferat unes noves eines, les Aplicacions d’Orientació de Vot (AOV), que permeten als ciutadans descobrir quins són els partits que s’aproximen més a les seves preferències. En el cas de les eleccions catalanes del proper 21 de desembre, disposem d’una aplicació anomenada El teu vot que fa aquestes funcions. Ara bé, què fan exactament aquestes aplicacions i quina incidència real tenen sobre les eleccions?

El primer precursor d'una AOV el trobem als Països Baixos l'any 1989 en forma d'un qüestionari de paper i llapis anomenat StemWijzer. Amb l'arribada d'Internet el seu ús, però, es fa massiu i s'estén a altres països, on aquest tipus d'aplicacions s'han convertit en un element força comú durant les setmanes prèvies a unes eleccions. Les AOV tenen com a objectiu ajudar als electors a conèixer amb quins partits tenen un major grau d'afinitat. Aquest objectiu s'aconsegueix a partir d'un qüestionari sobre un ampli ventall d'aspectes de debat polític. Cada individu ha d'omplir aquest qüestionari i les seves respostes es comparen amb les respostes que s'assignen a cada partit polític, generalment a partir de la informació que es troba en els seus programes electorals, declaracions públiques o demanant a aquests partits que omplin el qüestionari. A partir del grau de similitud de les respostes de l'individu amb les dels partits es pot establir el nivell de proximitat amb cadascun dels partits.
Les AOV són molt avantatjoses per a l'usuari perquè li permeten situar-se en el mapa polític del moment. Després de l'ús d'una AOV és segur que l'individu tindrà més informació al seu abast i podrà prendre una decisió molt més informada a l'hora de votar. El fet de veure's obligat a respondre preguntes d'àmbits absolutament diversos –alguns dels quals no són una prioritat per a l'elector però potser sí que ho són per al partit– pot posar sobre la taula la proximitat de l'elector amb determinats partits que potser no s'havia plantejat mai votar.

Sense negar els possibles efectes positius de l'ús de les AOV hem de tenir sempre en compte que la lletra petita sovint amaga els detalls més importants per entendre com funciona una AOV. Aquest tipus d'aplicacions són capaces de captar millor els perfils de votants i partits com més acurades i completes siguin les preguntes i respostes que donen tant els electors com els partits. En la tria de les preguntes ja hi pot haver un filtratge de temàtiques, i la varietat dins les respostes també pot generar diferències de càlcul que no siguin neutrals. A major nombre de preguntes (i de temàtiques més diverses) i a major flexibilitat en les respostes més ajustats seran els resultats de l'AOV. Tot això sense oblidar que hi pot haver múltiples mètodes per calcular les distàncies i que l'elecció d'un o altre mètode pot generar resultats divergents. Per exemple, un estudi sobre dues AOV holandeses va mostrar que si s'hagués aplicat la metodologia de l'AOV alternativa bona part dels resultats haurien estat diferents. Malgrat que cal anar amb compte amb la interpretació dels resultats de les AOV, sí que és evident que ens mostraran unes tendències. No cal prendre’s al peu de la lletra l’ordre exacte de proximitat amb els partits però les AOV ens indiquen en termes generals a quins partits som més afins.

Més enllà de les avorrides qüestions metodològiques que tant interessen als politòlegs, cal preguntar-se fins a quin punt les AOV tenen un impacte sobre el comportament electoral dels ciutadans que decideixen fer ús de l'aplicació. En països on el seu ús està molt estès, les AOV són emprades per un més d’un 25% dels electors a Alemanya, Bèlgica, Finlàndia, els Països Baixos o Suïssa. Però realment aquest increment d'informació es tradueix en un increment de la participació o en canvis d'intenció de vot?

Un estudi de Gemenis i Rosema (2014) mostra que les AOV tenen un efecte mobilitzador i que en el cas de les eleccions holandeses del 2006 el seu ús va ser responsable d'un increment de fins a 4,4 punts percentuals de la participació. Aquest efecte mobilitzador de les AOV no es dóna per igual en tots els segments de la població, sinó que l'ús d'aquests tipus d'aplicacions té un major efecte entre els grups de persones més allunyades i menys informades de la política. El seu estudi mostra que les AOV augmenten la participació entre els joves, les persones amb menor nivell educatiu i amb menor identificació de partit. Altres estudis  sobre altres AOV i en altres països mostren resultats similars.

Una altra qüestió interessant és fins a quin punt les AOV tenen capacitat d'incidir en l'elecció del partit al qual es vota. L’estudi d’Alvarez et al. (2014) fet a partir d’una AOV paneuropea aprofitant les eleccions europees del 2009 mostra que les preferències de partit són difícils de canviar. En aquells casos en què l’AOV mostrava que el partit preferit triat per l’usuari no coincidia amb el partit més proper d’acord amb l’aplicació, només un 8% dels usuaris es mostrava disposat a canviar de partit i votar el partit recomanat per l’AOV. És a dir, malgrat descobrir que la preferència de vot no sigui el “vot natural” de l’usuari, hi ha una tendència molt forta a mantenir-se fidel a l’opció preconcebuda. El perfil de persones que tenen una major probabilitat de canviar de partit després de fer servir l’aplicació és generalment el de les persones menys informades i menys interessades en la política. Si bé les AOV contribueixen a canviar el partit que diuen que votaran alguns dels usuaris, el seu efecte en aquest sentit és més aviat baix.

En tot cas, disposar d’eines que augmentin el coneixement polític i que ajudin als electors a posicionar-se en el trencaclosques de la política sempre és una bona notícia. Més enllà dels efectes que puguin tenir –que sembla que hi són, encara que petits–, les AOV són una eina més a la nostra disposició per ajudar la ciutadania a decidir d’una manera més informada. No ho dubtin, sàpiguen o no a qui volen votar el proper 21D, entrin a El teu vot i descobreixin si la seva elecció s’ajusta realment a les seves preferències. Potser els passa com a mi i s’enduen alguna sorpresa.
 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Pau Masó
01/01/1970
Classificar-se per als play-offs uns mesos abans de les eleccions augmenta entre 5 i 10 punts percentuals la probabilitat de repetir en el càrrec
Una estelada a la plaça Sant Jaume
Una estelada a la plaça Sant Jaume | Adrià Costa
01/01/1970
L'estratègia d'eixamplar la majoria sobiranista per relleu generacional no és suficient, ja que el col·lectiu de menys edat ja no és més partidari de la República que la resta
Imatge il·lustrativa
Marc Sanjaume
01/01/1970
L'enduriment del to identitari després de perdre el referèndum del 95 ha arrossegat el Partit Quebequès a la baixa i dividit el sobiranisme
UNIVERSITAT D'ESTIU
Taula rodona a la Universitat Catalana d'Estiu
Taula rodona a la Universitat Catalana d'Estiu | Josep M. Muntaner
19/08/2018
La tardor estarà marcada per les manifestació de l'11-S, la commemoració de l'1-O i les mobilitzacions contra el judici als polítics independentistes
Un any dels atemptats del 17-A
Ofrena floral de les víctimes del 17-A a la Rambla de Barcelona
Ofrena floral de les víctimes del 17-A a la Rambla de Barcelona | Sergi Cámara
19/08/2018
Els afectats del 17-A, l'atemptat d'Hipercor, altres accions d'ETA i l'11-M comparteixen un xat en el qual supleixen parcialment dècades de manca d'acompanyament institucional
procés català
El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, al centre, en un acte de jutges a Barcelona, en imatge d'arxiu
El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, al centre, en un acte de jutges a Barcelona, en imatge d'arxiu | Josep M. Montaner
19/08/2018
La consellera de Presidència no descarta una altra euroordre perquè actua "en funció de què es fa des de l'exili"
UNIVERISTAT D'ESTIU
Francesc Fenollosa, la veu valenciana del Geni Tortuga de Bola de Drac
Francesc Fenollosa, la veu valenciana del Geni Tortuga de Bola de Drac | Josep M. Montaner
19/08/2018
La veu del Geni Tortuga -Follet Tortuga- posa la sèrie manga d'exemple per explicar el poder del doblatge com a foment de l'ús social de la llengua
Incendi
L'incendi a Roses, amb quatre focus diferents
L'incendi a Roses, amb quatre focus diferents | Agents Rurals
19/08/2018
Els Bombers han activat una quarantena de dotacions terrestres i 16 mitjans aeris al Coll del Pení | Els Agents Rurals no descarten que el foc hagi estat provocat
Trànsit
Càmera d'alta definició d'un dels equips mòbils
Càmera d'alta definició d'un dels equips mòbils | ACN
19/08/2018
Els EMIV permeten arribar als quilòmetres on no hi ha dispositius fixos per reaccionar més ràpid en situacions conflictives, com les retencions per operacions sortida i retorn