Eleccions Parlament 2017: anàlisi

A qui beneficien unes eleccions tan polaritzades?

Els estudis indiquen que, amb matisos, la polarització afavoreix a les opcions més "extremistes"

El debat territorial, la crisi econòmica i la corrupció ha canviat el panorama de partits i ha provocat que l’elector hagi perdut el lligam emocional amb determinades sigles

, Doctor en Ciències Polítiques i investigador postdoctoral a la London School of Economics | 17/12/2017 a les 19:53h
Arxivat a: Política catalana, polarització, anàlisi, eleccions Parlament 2017
Aquesta notícia es va publicar originalment el 17/12/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Un cartell electoral d'ERC a tocar de la carpa de Cs. Foto: Adrià Costa


Les properes eleccions catalanes són excepcionals en molts sentits, entre els quals el grau elevat de polarització que existeix entre els diferents partits. Després que el govern espanyol hagi pres el control de les institucions catalanes i el Parlament, amb una maniobra considerada dubtosament constitucional, els comicis arriben en un context de màxima tensió. Amb la meitat del govern a la presó i l’altra meitat a l’exili, i amb el dubte afegit de si es retirarà el 155 si guanyen els partits sobiranistes, la polarització política ha arribat a nivells històricament elevats. En aquest context, i tenint en compte les grans incerteses de cara el futur, convé preguntar-se, a partir de l’evidència de la qual disposem fins ara, a qui beneficia aquesta polarització i les conseqüències, immediates i a llarg termini, que aquesta confrontació pot tenir.

Així d’entrada, és bo indicar que la literatura acadèmica especialitzada no es posa d’acord en si la polarització política és bona o dolenta. Les conseqüències negatives són, probablement les més conegudes: la polarització pot provocar insatisfacció amb el funcionament de la democràcia, inestabilitat governamental o legislativa o una reducció de la confiança entre els diferents votants. Tanmateix, també hi ha arguments per veure la polarització com una qüestió positiva: la polarització provoca que els partits es distingeixin uns dels altres de forma clara, la qual cosa fa més fàcil, a ulls dels electors, de distingir les diferents propostes. Fruit d’això, la polarització pot acabar conduint a l’alça la participació, sobretot entre els més polititzats. De fet, tal com va demostrar Levendusky fa uns anys a través d’experiments, la polarització de les elits polítiques porta al fet que els votants tinguin més clara la seva opció ideològica i partidista.

Els estudis realitzats fins el moment semblen indicar que la polarització, amb alguns matisos, beneficia als partits més "extremistes"

A qui beneficia electoralment la polarització? Beneficia als partits més “extremistes”? Els estudis realitzats fins al moment semblen indicar que sí, amb alguns matisos. Així, el politòleg Lawrence Ezrow, després d’estudiar totes les eleccions a l’Europa Occidental entre el 1984 i el 1998, ha mostrat que  hi ha una doble dinàmica: quan els partits principals es radicalitzen, perden suports electorals. Però, quan els partits “nínxol” o petits es polaritzen, obtenen un avantatge electoral important.

En certa manera aquesta dinàmica l’hem pogut observar a les eleccions generals a l’estat espanyol: quan el PP i el PSOE eren quasi els únics partits, guanyar-se el votant centrista era clau per poder obtenir la victòria electoral. En canvi, amb l’aparició de dues ofertes addicionals, com Podem i Ciutadans, els dos grans partits han d’equilibrar la seva estratègia. Tant si opten per moderar-se com per extremar-se, per algun flanc perdran suport. Allò que poden guanyar pel centre ho poden perdre pels extrems. És per aquest motiu que, a l’Estat, la polarització entre els partits no ha generat un patró sistemàtic a favor d’un partir o altre.

A casa nostra, les enquestes semblen indicar que podria haver-hi una dinàmica diferent. Els partits que proposen una via intermèdia en la qüestió territorial –els "comuns" i el PSC—no obtenen, segons les enquestes, uns bons resultats electorals i, en el cas dels "comuns", fins i tot podrien empitjorar els ja dolents resultats del 27-S.  

La polarització no és l’únic element que afegeix incertesa a les eleccions del 21-D

Tanmateix, la polarització no és l’únic element que afegeix incertesa a les eleccions del 21-D. Tal com ha demostrat una investigació recent, la confrontació forta entre partits té efecte quan els partits canvien o en situacions en què la lleialtat partidista és baixa. En els últims anys, fruit del debat territorial, de la crisi econòmica i dels casos de corrupció, el panorama partidista ha canviat de dalt a baix. Això, en termes pràctics, ha provocat que l’elector hagi perdut el lligam emocional amb determinades sigles polítiques. Dit d’una altra manera, el debat territorial, però també el constant canvi en l’oferta partidista (els partits que es presenten), ha polaritzat l’escenari polític. I això genera que el vot sigui més volàtil. El 21-D, i les enquestes així ho detecten, un bloc important d’electors dubten, dins de cada bloc, entre l’opció moderada o l’opció polaritzada. Per tant, que acabin optant per uns o per altres dependrà, en part, del grau de lleialtat cap a la candidatura per la qual sempre han optat, de la voluntat de deixar clar un posicionament polític de forma més rotunda o fins i tot de les enquestes.
 

Cartells electorals de Puigdemont i Junqueras a Vic. Foto: Adrià Costa

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Manifestació de la Plataforma 1 d'Octubre.
Manifestació de la Plataforma 1 d'Octubre. | Adrià Costa
Marc Sanjaume
«En una lluita que es presenta llarga i dura, per a l’independentisme resulta imprescindible creure en la justícia de la seva causa. Però aquesta convicció política ha d’anar acompanyada d’arguments que permetin justificar aquesta empresa»
Simpatitzant del Partit Quebequès, celebrant la victòria electoral del 2012, l'última fins ara.
Simpatitzant del Partit Quebequès, celebrant la victòria electoral del 2012, l'última fins ara. | ACN
Marc Sanjaume
L'enduriment del to identitari després de perdre el referèndum del 95 ha arrossegat el Partit Quebequès a la baixa i dividit el sobiranisme
Imatge il·lustrativa
Pau Masó
Classificar-se per als play-offs uns mesos abans de les eleccions augmenta entre 5 i 10 punts percentuals la probabilitat de repetir en el càrrec
Un any amb presos
Manifestació per demanar la llibertat de Sànchez i Cuixart un any després de l'empresonament
Manifestació per demanar la llibertat de Sànchez i Cuixart un any després de l'empresonament | Adrià Costa
16/10/2018
La concentració pel primer aniversari de l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart serveix per elevar el to contra el president espanyol, que no intercedeix davant la Fiscalia per rebaixar les acusacions
judici de l'1-O
Josep Lluís Trapero, entrant a l'Audiència Nacional
Josep Lluís Trapero, entrant a l'Audiència Nacional | ACN
16/10/2018
El ministeri públic té cinc dies hàbils per presentar el seu escrit d'acusació contra el major dels Mossos, la independent Laplana i els excaps del cos Pere Soler i Cèsar Puig
Nació data
Carretera tallada, durant la vaga general del 8 de novembre
Carretera tallada, durant la vaga general del 8 de novembre | Josep Maria Montaner
16/10/2018
El CEO desgrana que el territori que més va sortir al carrer el 2017 va ser el de Lleida, seguit del de Barcelona, i detecta més de 300.000 catalans que admetrien haver comès "activitats il·legals de protesta"
Dreta espanyola
José María Aznar, en una imatge d'arxiu
José María Aznar, en una imatge d'arxiu | Europa Press
17/10/2018
El sociòleg Rafael Bardají, antic director de política internacional de la fundació aznariana, dirigeix l'estratègia del partit de Santiago Abascal de cara a les europees del 2019
procés catàlà
Acord entre Sánchez i Iglesias per als pressupostos.
Acord entre Sánchez i Iglesias per als pressupostos. | PSOE
16/10/2018
El líder de Podem es mostra convençut que "una força d'esquerres no impedirà que els catalans puguin guanyar 900 euros de salari mínim"
Barcelona: metro
Metro de Barcelona.
Metro de Barcelona. | Adrià Costa
16/10/2018
TMB detalla que el producte forma part d'una pintura aplicada en una zona fora de l'abast del passatge