Eleccions Parlament 2017: anàlisi

A qui beneficien unes eleccions tan polaritzades?

Els estudis indiquen que, amb matisos, la polarització afavoreix a les opcions més "extremistes"

El debat territorial, la crisi econòmica i la corrupció ha canviat el panorama de partits i ha provocat que l’elector hagi perdut el lligam emocional amb determinades sigles

, Doctor en Ciències Polítiques i investigador postdoctoral a la London School of Economics | 17/12/2017 a les 19:53h
Arxivat a: Política catalana, polarització, anàlisi, eleccions Parlament 2017
Aquesta notícia es va publicar originalment el 17/12/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Un cartell electoral d'ERC a tocar de la carpa de Cs. Foto: Adrià Costa


Les properes eleccions catalanes són excepcionals en molts sentits, entre els quals el grau elevat de polarització que existeix entre els diferents partits. Després que el govern espanyol hagi pres el control de les institucions catalanes i el Parlament, amb una maniobra considerada dubtosament constitucional, els comicis arriben en un context de màxima tensió. Amb la meitat del govern a la presó i l’altra meitat a l’exili, i amb el dubte afegit de si es retirarà el 155 si guanyen els partits sobiranistes, la polarització política ha arribat a nivells històricament elevats. En aquest context, i tenint en compte les grans incerteses de cara el futur, convé preguntar-se, a partir de l’evidència de la qual disposem fins ara, a qui beneficia aquesta polarització i les conseqüències, immediates i a llarg termini, que aquesta confrontació pot tenir.

Així d’entrada, és bo indicar que la literatura acadèmica especialitzada no es posa d’acord en si la polarització política és bona o dolenta. Les conseqüències negatives són, probablement les més conegudes: la polarització pot provocar insatisfacció amb el funcionament de la democràcia, inestabilitat governamental o legislativa o una reducció de la confiança entre els diferents votants. Tanmateix, també hi ha arguments per veure la polarització com una qüestió positiva: la polarització provoca que els partits es distingeixin uns dels altres de forma clara, la qual cosa fa més fàcil, a ulls dels electors, de distingir les diferents propostes. Fruit d’això, la polarització pot acabar conduint a l’alça la participació, sobretot entre els més polititzats. De fet, tal com va demostrar Levendusky fa uns anys a través d’experiments, la polarització de les elits polítiques porta al fet que els votants tinguin més clara la seva opció ideològica i partidista.

Els estudis realitzats fins el moment semblen indicar que la polarització, amb alguns matisos, beneficia als partits més "extremistes"

A qui beneficia electoralment la polarització? Beneficia als partits més “extremistes”? Els estudis realitzats fins al moment semblen indicar que sí, amb alguns matisos. Així, el politòleg Lawrence Ezrow, després d’estudiar totes les eleccions a l’Europa Occidental entre el 1984 i el 1998, ha mostrat que  hi ha una doble dinàmica: quan els partits principals es radicalitzen, perden suports electorals. Però, quan els partits “nínxol” o petits es polaritzen, obtenen un avantatge electoral important.

En certa manera aquesta dinàmica l’hem pogut observar a les eleccions generals a l’estat espanyol: quan el PP i el PSOE eren quasi els únics partits, guanyar-se el votant centrista era clau per poder obtenir la victòria electoral. En canvi, amb l’aparició de dues ofertes addicionals, com Podem i Ciutadans, els dos grans partits han d’equilibrar la seva estratègia. Tant si opten per moderar-se com per extremar-se, per algun flanc perdran suport. Allò que poden guanyar pel centre ho poden perdre pels extrems. És per aquest motiu que, a l’Estat, la polarització entre els partits no ha generat un patró sistemàtic a favor d’un partir o altre.

A casa nostra, les enquestes semblen indicar que podria haver-hi una dinàmica diferent. Els partits que proposen una via intermèdia en la qüestió territorial –els "comuns" i el PSC—no obtenen, segons les enquestes, uns bons resultats electorals i, en el cas dels "comuns", fins i tot podrien empitjorar els ja dolents resultats del 27-S.  

La polarització no és l’únic element que afegeix incertesa a les eleccions del 21-D

Tanmateix, la polarització no és l’únic element que afegeix incertesa a les eleccions del 21-D. Tal com ha demostrat una investigació recent, la confrontació forta entre partits té efecte quan els partits canvien o en situacions en què la lleialtat partidista és baixa. En els últims anys, fruit del debat territorial, de la crisi econòmica i dels casos de corrupció, el panorama partidista ha canviat de dalt a baix. Això, en termes pràctics, ha provocat que l’elector hagi perdut el lligam emocional amb determinades sigles polítiques. Dit d’una altra manera, el debat territorial, però també el constant canvi en l’oferta partidista (els partits que es presenten), ha polaritzat l’escenari polític. I això genera que el vot sigui més volàtil. El 21-D, i les enquestes així ho detecten, un bloc important d’electors dubten, dins de cada bloc, entre l’opció moderada o l’opció polaritzada. Per tant, que acabin optant per uns o per altres dependrà, en part, del grau de lleialtat cap a la candidatura per la qual sempre han optat, de la voluntat de deixar clar un posicionament polític de forma més rotunda o fins i tot de les enquestes.
 

Cartells electorals de Puigdemont i Junqueras a Vic. Foto: Adrià Costa

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Toni Rodon
La insistència en què el pacte entre PSOE i Unides Podem és només culpa del disseny institucional representa una visió simplista que, en el millor dels casos, és parcial.
Imatge il·lustrativa
Pau Vall Prat
En les eleccions locals és habitual trobar-se un bon nombre de candidats associats a antics alcaldes i a persones que s'han dedicat intensament a la política del municipi. Què explica la pervivència i l'èxit d'aquestes dinasties polítiques? És una qüestió genètica o de recursos disponibles?
Imatge il·lustrativa
Toni Rodon
«Les constitucions llargues com l'espanyola acaben necessitant més reformes i generant inconsistències temporals que es perceben com a negatives per a l'estabilitat»
Coronavirus
Control de carretera dels Mossos d'Esquadra.
Control de carretera dels Mossos d'Esquadra. | ACN
20/04/2021
La portaveu de l'executiu, Meritxell Budó, assegura que si les dades epidemiològiques continuen a la baixa s'ampliarà la capacitat de moure's pel país, ara restringida a les comarques
bancs
Les torres de Caixa Bank a l'avinguda Diagonal
Les torres de Caixa Bank a l'avinguda Diagonal | Helena Margarit
20/04/2021
La proposta de l'entitat financera als sindicats és fruit de la fusió amb Bankia i suposaria també el tancament de més de 1.500 oficines
PARLAMENT
Garriga (Vox) es dirigeix al Parlament durant la sessió d'investidura
Garriga (Vox) es dirigeix al Parlament durant la sessió d'investidura | Adrià Costa
20/04/2021
La fórmula pactada aquest dimarts deixarà a ERC i PSC amb tres senadors mentre que Junts en rebrà dos
Nova legislatura
Pere Aragonès, durant el debat d'investidura.
Pere Aragonès, durant el debat d'investidura. | ACN
19/04/2021
Les dues formacions només tenen una entesa madura en el pla d'actuació de l'executiu, i mantenen diferències en l'estructura governamental, l'estratègia independentista i l'acció parlamentària a Madrid
Fons europeus
Les residències són els espais que més han patit durant la pandèmia.
Les residències són els espais que més han patit durant la pandèmia. | ACN
20/04/2021
Els recursos provenen dels fons europeus i també es gastaran 216,9 milions a millorar l'atenció a la infància i 31,5 milions a eliminar els problemes d'accessibilitat
barcelona: monuments
La Sagrada Família
La Sagrada Família | ACN
20/04/2021
L'estel coronarà la torre al desembre, segons el pla d'obres de la Junta Constructora del temple