L’1-O a anàlisi (2): La lògica de l’actuació policial

Per què la policia nacional o la guàrdia civil va anar a uns municipis concrets? Les dades indiquen que la seva actuació va ser aleatòria i que buscava, en gran mesura, generar por entre la ciutadania

Arxivat a: Política catalana
Aquesta notícia es va publicar originalment el 13/10/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Sota el probablement feridor escarni del Piuet (el Piolín, en castellà), la policia nacional i la guàrdia civil van acabar sent els desagradables convidats—per dir-ho d'alguna manera—del referèndum de l'1 d'octubre. Amb més de 800 ferits i una actuació policial condemnada a gairebé tot arreu menys a les institucions de l’Estat (les quals, de fet, la van avalar i aplaudir), les accions del diumenge del referèndum van deixar, també, un munt d'interrogants sobre la taula des d'un punt de vista de la seva lògica. En concret, quan mirem la distribució geogràfica de les actuacions policials, hi ha una pregunta que ràpidament emergeix sobre la resta? Per què la policia va anar a alguns municipis? Per què va anar a pobles petits com Sant Mori, però també va trepitjar grans ciutats com L'Hospitalet o Barcelona?
 
Primer, cal tenir en compte les xifres. Catalunya disposa, actualment, d'uns 17.000 Mossos d'Esquadra, als quals s'hi ha d'afegir la policia local. Tot i això, d'aquest conjunt d'efectius només uns 1.600 tenen funcions d'ordre públic (entre els quals hi ha diverses unitats, com la BRIMO). A aquesta xifra cal afegir-hi els prop d'11.000 agents que la policia espanyola té a Catalunya, la majoria d'ells enviats especialment per l'ocasió. Si tenim en compte que, en total, hi havia uns 2.300 col·legis electorals arreu del territori i que els grups policials havien de tenir una mida considerable per ser efectius, és fàcil concloure que era molt difícil (per no dir impossible) tancar tots els col·legis electorals. De fet, el govern espanyol n'era conscient quan va reconèixer públicament que el referèndum no se celebraria, però que, “potser”, es podria votar en alguns llocs "aïllats".
 
D'entrada, hi ha un factor que va sobresortir sobre la resta: si l'objectiu era aturar el referèndum, el més eficient hauria estat, probablement, fer-ho la nit del divendres o del dissabte (o fins i tot del dijous), moment en el qual hi havia més aviat poca gent. D'aquesta manera, s'haurien pogut tancar els locals amb més censats. Aquesta acció hauria permès, probablement, ser més eficient en els recursos destinats diumenge i tenir un impacte marginalment superior. Ara bé, descartat això, sembla que el cos policial espanyol va voler aturar el referèndum el mateix dia de les votacions, potser per oferir al món la imatge de la policia retirant urnes. Tenint en compte que no podia anar a tot arreu (per una qüestió de recursos), va haver d'afrontar un dilema estratègic que es resumeix amb la pregunta següent: per què van anar a uns municipis i no a uns altres? Sembla clar que van anar a alguns llocs simbòlics, com Sant Julià de Ramis, on votava el president Puigdemont, a l'escola Nostra Llar de Sabadell, lloc on votava la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, o a Sant Vicenç dels Horts, on ho havia de fer Oriol Junqueras. Però per què van anar a la resta de municipis? Què ens diuen les dades?
 
La lògica de la dimensió del municipi
Una de les primeres hipòtesis que es poden plantejar és que la mida del municipi, des del punt de vista de l'actuació policial, importa. Tanmateix, hi pot haver dues expectatives contradictòries: per una banda, anar als municipis petits facilita l'actuació, atès que la resistència serà menor. Per altra, l'impacte marginal de les actuacions en els municipis petits és més petit, atès que representen un percentatge molt menor del cens total. A més, els municipis petits acostumen a estar (més) aïllats, la qual cosa fa difícil traslladar-se d'un lloc a un altre. Anar a municipis grans, per tant, podia ser més costós, però el benefici marginal podia ser més alt. Malgrat tot, aquesta sembla que no va ser la lògica que es va produir. En els models estadístics realitzats, la mida del municipi (o del cens o qualsevol altre indicador de mida del municipi) no està relacionat amb la probabilitat de rebre una actuació policial.
 
 
La lògica política
Una altra de les hipòtesis que es pot plantejar és que la violència seguia una certa lògica política. És a dir, que la policia va anar a llocs on governaven partits sobiranistes, en especial a municipis governats per ERC i la CUP. En cap dels models estadístics realitzats, però, emergeix aquesta relació. Tenir un alcalde d’ERC o de la CUP (o fins i tot del PSC) no té un impacte estadísticament significatiu en la probabilitat d'haver rebut la policia.
 
Una hipòtesi addicional que es pot plantejar és que la policia nacional i la guàrdia civil van anar a municipis on el sobiranisme hi té una força electoral important. És lògic pensar que, allà on el sobiranisme és més fort, la participació al referèndum podia ser més alta. Per tant, si la policia actua en les zones on la mobilització pot ser més elevada, potser no aturarà del tot el referèndum, però en deixarà la legitimitat tocada reduint-ne la participació considerablement. A més a més, a l'actuar en poblacions amb elevat suport a la independència es podria considerar que té un impacte molt menor sobre el col·lectiu de ciutadans indecisos i que podrien modificar el seu comportament a causa de l'actuació policial: ataques a gent ja convençuda i per tant, en cas d'actuació percebuda com a desproporcionada, el seu suport a la independència no es modificarà perquè ja de partida és elevat. T'estalvies doncs la potencial reacció en favor de la independència en zones on hi ha molt d'indecís. 
 
No obstant això, tampoc el suport electoral sobiranista està relacionat amb la presència policial. Per exemple, de forma anecdòtica s'observa com la policia va anar a llocs com l'Hospitalet de Llobregat (on, per cert, hi van deixar d'actuar fruit de la intervenció de l'alcaldessa, Núria Marín) o a Tarragona, on el sobiranisme hi treu resultats relativament baixos.
 
Una actuació sense lògica?
Per tant, els models estadístics són clars: la policia no va anar sistemàticament als llocs més petits o més grans ni a llocs on el sobiranisme era fort o l’alcalde era d’un determinat partit. Això, a la pràctica, vol dir quelcom molt clar: la policia nacional i la guàrdia civil van actuar de forma força aleatòria. Si això es deu al cens únic o a una estratègia inicialment prevista d'aquesta manera, ho podrien explicar els seus responsables, però l'única conclusió que sembla que es pot treure d'aquest patró és que, amb visites aleatòries, es pretenia generar por i incertesa a tot arreu per igual, augmentat els costos d'anar a votar.


Nota metodològica: les estimacions s'han realitzat a partir de diferents models estadístics (regressions logístiques i regression binomials negatives zero-inflated) en què la visita de la policia és la variable a explicar. Com a variables de control, s'han utilitzat diferents indicadors sociodemogràfics (estructura econòmica, percentatge de persones desocupades...). El model, a més, inclou efectes fixos per província i errors estàndards robustos. S'han realitzat diferents especificacions estadístiques, així com operacionalitzacions de variables diverses. Tots els models ens mostren la mateixa (no) relació.

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Sens dubte, Carles Puigdemont té tota la legitimitat moral per presentar-se: és el candidat amb més avals parlamentaris i el que va obtenir més vots de les tres forces independentistes | Exigir empara a la Mesa a costa d’unes possibles conseqüències penals és un despropòsit moral
Llargues cues a Llívia per votar | Ivan sanz
01/01/1970
El vot a una opció independentista val, d’una manera qualitativa (que no quantitativa), menys, perquè, malgrat tenir l’opció de guanyar en l’espai polític on es presenta (Catalunya), no té capacitat d’implementar el seu programa electoral en tant que és una minoria permanent a Espanya.
Soraya Sáenz de Santamaría i Mariano Rajoy, en un ple recent del Congrés. | Flickr de La Moncloa
01/01/1970
Els principals arguments per desacreditar el procés i el referèndum es desmunten en tan sols mig any pels informes d'organismes internacionals o del mateix govern espanyol
Manifestació a Perpinyà per la llibertat dels presos | Brice Lafontaine
01/01/1970
Desenes de persones han sortit al carrer aquest matí per exigir l'alliberament dels presos i el retorn a casa dels dirigents independentistes a l'exili
01/01/1970
El president d'Òmnium assegura que "davant la criminalització", el sobiranisme s'ha convertit "en militants de la veritat"