Procés català

L’1-O a anàlisi (1): La pressió policial va empènyer la participació a la baixa

En aquells municipis on va actuar la policia nacional o la guàrdia civil, la participació va ser quasi 7 punts percentuals més baixa

Arxivat a: Política catalana, procés català, referèndum, política catalana
Imatge il·lustrativa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 08/10/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Dies abans del referèndum de l’1 d’octubre, un dels grans interrogants era el de la participació. D’una banda, la percepció era que l’entorn sobiranista estava altament mobilitzat. De l’altra, hi havia el dubte de com respondrien aquelles persones que consideraven el referèndum com a no legal, però entenien que era un instrument legítim de mobilització. Els agents sobiranistes van insistir en què la ciutadania catalana s’havia de “fer seu” el referèndum i una participació elevada podia ser un bon senyal d’aquest acte de sobirania. Finalment, van participar en el referèndum 2.286.217 persones, el 43,03% del cens electoral. 

El debat de la legalitat i la legitimitat, però, es va veure superat ràpidament per l’actuació policial. Les detencions prèvies al referèndum o les càrregues indiscriminades durant el dia de la votació, per no parlar del sabotatge internauta que van patir la majoria de col·legis, va fer entrar el referèndum de l’1 d’octubre en un altre escenari. Cal recordar que la policia va deixar 844 ferits i va tancar uns 90 col·legis (per la seva banda, els mossos en van tancar uns 140). De seguida, un dels grans dubtes que es respirava en l’ambient va ser l’efecte que l’actuació policial va tenir en la participació. D’una banda, les imatges de violència que s’escampaven per les xarxes i la televisió podrien haver mobilitzat a indecisos. Així, persones que no volien participar en el referèndum es podrien haver sentit cridades a votar fruit de l’actuació policial. D’una altra banda, la violència podria haver tingut l’efecte contrari: directament, perquè molts col·legis van tancar-se fruit de l’actuació policial i, indirectament, perquè la por hauria desmobilitzat a un segment de població concret, molt probablement aquells que tenien una voluntat de participar ja baixa. De fet, és fins i tot probable que tots dos factors actuessin al mateix temps. Ara bé, quin va predominar? L’actuació policial va empènyer a l’alça o a la baixa la participació?
 
L’establiment del cens universal, anunciat a les 8 del matí del mateix dia, fa difícil estudiar la qüestió. A primera hora del matí, i fruit dels atacs dels hackers, el sistema informàtic no va funcionar, la qual cosa va fer que una bona part de col·legis anotessin els vots a mà en llistes (per a posteriorment introduir-los al sistema). En alguns casos, el cos policial espanyol es va emportar tot aquest material. En d’altres, el col·legi es va tancar tant aviat que va dificultar enormement el vot en aquell municipi. És cert que els votants es podien haver desplaçat en un altre municipi, però aquesta és una opció costosa i que, probablement, només els més mobilitzats van exercir.
 
Per tant, i tenint en compte tota aquesta casuística, hem explorat l’efecte que la presència policial va tenir en la participació d'aquell municipi. Les dades ens indiquen (veure nota metodològica) que l’actuació policial va tenir un efecte negatiu en la quantitat de gent que hi va anar a votar. Més concretament, allà on la policia nacional o la guàrdia civil va fer acte de presència, la participació va ser de quasi 7 punts percentuals més baixa. Dit d’una altra manera, fem l’exercici d’imaginar-nos dos municipis de la mateixa vegueria, semblants en població, estructura econòmica, pes del sobiranisme, estructura sociodemogràfica i amb un alcalde del mateix partit, entre d’altres. Un d’ells, però, va rebre la visita de la policia i, en canvi, l’altre no ho va fer. En aquest cas, la participació del primer va ser set punts percentuals menor que en el segon. Per exemple, a Sant Julià de Ramis, municipi on votava el president, Carles Puigdemont, es van emportar les urnes i el material a primera hora del matí. La participació final al municipi va ser del 22,6%. A pocs quilòmetres, a Celrà, sense intervenció de la policia, es va registrar una participació del 64,8%.
 


Les dades encara ens deixen oberta la incògnita de si la reducció de la participació en els llocs on va actuar la policia es va veure compensada amb l’augment de la participació en municipis de l’entorn (una qüestió que explorarem en un altre article). Tanmateix, però, de moment la majoria d’elements semblen indicar que, allà on es va produir una actuació policial, la participació va ser significativament més baixa.
 

Nota metodològica: l’estimació il·lustrada al gràfic prové d’un model estadístic (regressió lineal) en què el percentatge de participació és la variable a explicar. Com a variables de control, s’han utilitzat indicadors sociodemogràfics (estructura econòmica, percentatge de persones desocupades...), polítics (color polític de l’alcalde, pes del sobiranisme...) i geogràfics (mida de la població...). El model, a més, inclou efectes fixos per vegueria i errors estàndards robustos. S’han realitzat diferents especificacions estadístiques, així com operacionalitzacions de variables diverses. Tots els models ens mostren la mateixa relació.

D'altra banda, busquem testimonis directes de l'actuació policial de l'1-O. Si és el cas, us animem a respondre aquesta enquesta.

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Pau Masó
01/01/1970
Classificar-se per als play-offs uns mesos abans de les eleccions augmenta entre 5 i 10 punts percentuals la probabilitat de repetir en el càrrec
Una estelada a la plaça Sant Jaume
Una estelada a la plaça Sant Jaume | Adrià Costa
01/01/1970
L'estratègia d'eixamplar la majoria sobiranista per relleu generacional no és suficient, ja que el col·lectiu de menys edat ja no és més partidari de la República que la resta
Imatge il·lustrativa
Marc Sanjaume
01/01/1970
L'enduriment del to identitari després de perdre el referèndum del 95 ha arrossegat el Partit Quebequès a la baixa i dividit el sobiranisme
PDECat
Marta Pascal i David Bonvehí
Marta Pascal i David Bonvehí | PDECat
21/07/2018
La coordinadora general no seguirà en el càrrec i Míriam Nogueras i David Bonvehí es perfilen per fer el trànsit a la integració a la Crida
congrés PP
Casado, nou president del PP
Casado, nou president del PP | PP
21/07/2018
El partit tanca la llarga era del "marianisme" refugiant-se en els "valors" de la dreta i enarborant un nacionalisme espanyol radicalitzat que, d'entrada, busca frenar Cs
procés català
Miquel Buch i Neus Lloveras, en foto d'arxiu
Miquel Buch i Neus Lloveras, en foto d'arxiu | ACN
21/07/2018
El tribunal reprèn la causa per desobediència, encara que el magistrat del Suprem Pablo Llarena va rebutjar assumir la investigació
Canal Madrid: anàlisi
Periodistes davant les portes del Tribunal Suprem
Periodistes davant les portes del Tribunal Suprem | Aida Morales
21/07/2018
«Els accidents del jutge han acabat reforçant Puigdemont i creen un altre problema a Sánchez, que ha de triar entre pressionar sense manies la Fiscalia o deixar-ho tot en mans del Suprem»
Successos
Accident amb quatre morts a Vidreres
Accident amb quatre morts a Vidreres | SCT
21/07/2018
Un turisme ha sortit del carril i ha xocat frontalment contra una furgoneta
Entrevista
Jeroen Olyslaegers
Jeroen Olyslaegers | Adrià Costa
21/07/2018
L'escriptor belga presenta "Voluntat", un gran èxit de crítica i públic que toca temes com el col·laboracionisme belga amb els nazis durant la Segona Guerra Mundial