Procés català

L’1-O a anàlisi (1): La pressió policial va empènyer la participació a la baixa

En aquells municipis on va actuar la policia nacional o la guàrdia civil, la participació va ser quasi 7 punts percentuals més baixa

Arxivat a: Política catalana, procés català, referèndum, política catalana
Imatge il·lustrativa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 08/10/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Dies abans del referèndum de l’1 d’octubre, un dels grans interrogants era el de la participació. D’una banda, la percepció era que l’entorn sobiranista estava altament mobilitzat. De l’altra, hi havia el dubte de com respondrien aquelles persones que consideraven el referèndum com a no legal, però entenien que era un instrument legítim de mobilització. Els agents sobiranistes van insistir en què la ciutadania catalana s’havia de “fer seu” el referèndum i una participació elevada podia ser un bon senyal d’aquest acte de sobirania. Finalment, van participar en el referèndum 2.286.217 persones, el 43,03% del cens electoral. 

El debat de la legalitat i la legitimitat, però, es va veure superat ràpidament per l’actuació policial. Les detencions prèvies al referèndum o les càrregues indiscriminades durant el dia de la votació, per no parlar del sabotatge internauta que van patir la majoria de col·legis, va fer entrar el referèndum de l’1 d’octubre en un altre escenari. Cal recordar que la policia va deixar 844 ferits i va tancar uns 90 col·legis (per la seva banda, els mossos en van tancar uns 140). De seguida, un dels grans dubtes que es respirava en l’ambient va ser l’efecte que l’actuació policial va tenir en la participació. D’una banda, les imatges de violència que s’escampaven per les xarxes i la televisió podrien haver mobilitzat a indecisos. Així, persones que no volien participar en el referèndum es podrien haver sentit cridades a votar fruit de l’actuació policial. D’una altra banda, la violència podria haver tingut l’efecte contrari: directament, perquè molts col·legis van tancar-se fruit de l’actuació policial i, indirectament, perquè la por hauria desmobilitzat a un segment de població concret, molt probablement aquells que tenien una voluntat de participar ja baixa. De fet, és fins i tot probable que tots dos factors actuessin al mateix temps. Ara bé, quin va predominar? L’actuació policial va empènyer a l’alça o a la baixa la participació?
 
L’establiment del cens universal, anunciat a les 8 del matí del mateix dia, fa difícil estudiar la qüestió. A primera hora del matí, i fruit dels atacs dels hackers, el sistema informàtic no va funcionar, la qual cosa va fer que una bona part de col·legis anotessin els vots a mà en llistes (per a posteriorment introduir-los al sistema). En alguns casos, el cos policial espanyol es va emportar tot aquest material. En d’altres, el col·legi es va tancar tant aviat que va dificultar enormement el vot en aquell municipi. És cert que els votants es podien haver desplaçat en un altre municipi, però aquesta és una opció costosa i que, probablement, només els més mobilitzats van exercir.
 
Per tant, i tenint en compte tota aquesta casuística, hem explorat l’efecte que la presència policial va tenir en la participació d'aquell municipi. Les dades ens indiquen (veure nota metodològica) que l’actuació policial va tenir un efecte negatiu en la quantitat de gent que hi va anar a votar. Més concretament, allà on la policia nacional o la guàrdia civil va fer acte de presència, la participació va ser de quasi 7 punts percentuals més baixa. Dit d’una altra manera, fem l’exercici d’imaginar-nos dos municipis de la mateixa vegueria, semblants en població, estructura econòmica, pes del sobiranisme, estructura sociodemogràfica i amb un alcalde del mateix partit, entre d’altres. Un d’ells, però, va rebre la visita de la policia i, en canvi, l’altre no ho va fer. En aquest cas, la participació del primer va ser set punts percentuals menor que en el segon. Per exemple, a Sant Julià de Ramis, municipi on votava el president, Carles Puigdemont, es van emportar les urnes i el material a primera hora del matí. La participació final al municipi va ser del 22,6%. A pocs quilòmetres, a Celrà, sense intervenció de la policia, es va registrar una participació del 64,8%.
 


Les dades encara ens deixen oberta la incògnita de si la reducció de la participació en els llocs on va actuar la policia es va veure compensada amb l’augment de la participació en municipis de l’entorn (una qüestió que explorarem en un altre article). Tanmateix, però, de moment la majoria d’elements semblen indicar que, allà on es va produir una actuació policial, la participació va ser significativament més baixa.
 

Nota metodològica: l’estimació il·lustrada al gràfic prové d’un model estadístic (regressió lineal) en què el percentatge de participació és la variable a explicar. Com a variables de control, s’han utilitzat indicadors sociodemogràfics (estructura econòmica, percentatge de persones desocupades...), polítics (color polític de l’alcalde, pes del sobiranisme...) i geogràfics (mida de la població...). El model, a més, inclou efectes fixos per vegueria i errors estàndards robustos. S’han realitzat diferents especificacions estadístiques, així com operacionalitzacions de variables diverses. Tots els models ens mostren la mateixa relació.

D'altra banda, busquem testimonis directes de l'actuació policial de l'1-O. Si és el cas, us animem a respondre aquesta enquesta.

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Toni Rodon
La insistència en què el pacte entre PSOE i Unides Podem és només culpa del disseny institucional representa una visió simplista que, en el millor dels casos, és parcial.
Imatge il·lustrativa
Pau Vall Prat
En les eleccions locals és habitual trobar-se un bon nombre de candidats associats a antics alcaldes i a persones que s'han dedicat intensament a la política del municipi. Què explica la pervivència i l'èxit d'aquestes dinasties polítiques? És una qüestió genètica o de recursos disponibles?
Imatge il·lustrativa
Toni Rodon
«Les constitucions llargues com l'espanyola acaben necessitant més reformes i generant inconsistències temporals que es perceben com a negatives per a l'estabilitat»
judici de l'1-O
Els síndics de l'1-O, acompanyats de diversos dirigents independentistes, abans del seu judici
Els síndics de l'1-O, acompanyats de diversos dirigents independentistes, abans del seu judici | Govern
15/04/2021
La jutge nega que els acadèmics desobeïssin les ordres del TC o cometessin un delicte d'usurpació de funcions
cas Villlarejo
Isidre Fainé, en una imatge d'arxiu
Isidre Fainé, en una imatge d'arxiu | ACN
15/04/2021
El jutge creu que van pagar 389.400 euros a Villarejo per frustrar la compra de Repsol per part de Pemex
fotografia
«La primera abraçada» del fotògraf danès Mads Nissen, escollida fotografia de l'Any pel World Press Photo
«La primera abraçada» del fotògraf danès Mads Nissen, escollida fotografia de l'Any pel World Press Photo | Mads Nissen
15/04/2021
La imatge del fotògraf Mads Nilssen sobre el primer contacte d'una àvia de 85 anys al Brasil a través de cortines de plàstic s'endú el premi a millor fotografia de l'any
partits
Manuel Reyes, exalcalde de Castelldefels
Manuel Reyes, exalcalde de Castelldefels | ACN
15/04/2021
El sector d'Alberto Fernández i Xavier García Albiol promouen l'exalcalde de Castelldefels, Manuel Reyes, enfront l'oficialista Óscar Ramírez, actual president
coronavirus
Control de carretera dels Mossos.
Control de carretera dels Mossos. | ACN
15/04/2021
El Consell Interterritorial de Sanitat podrà decretar confinaments perimetrals si hi ha alguna comunitat en situació de particular incidència
Barcelona: turistes
Un creuer a la costa de Barcelona
Un creuer a la costa de Barcelona | ACN
15/04/2021
Segons la patronal de les agències de viatges la iniciativa té el suport de l'Ajuntament i la Generalitat