Referèndum: anàlisi

La llei de transitorietat i el 2 d'octubre

«L’entrada en vigor el 2 d’octubre de la Llei de transitorietat no és només una baula de seguretat jurídica sinó que representa la garantia d’obertura d’un procés constituent català i aclareix les conseqüències institucionals del 'sí'»

| 12/09/2017 a les 22:36h
Arxivat a: Política catalana, llei de transitorietat, referèndum, procés català
Imatge il·lustrativa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 12/09/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El protagonisme legislatiu dels darrers dies se l’ha endut, lògicament, la Llei del referèndum: cal votar l’1 d’octubre i obtenir un resultat afirmatiu per continuar el procés cap a la independència. Ara bé, enmig del debat generat per la convocatòria referendària, el marc legal per a la transició vers una república té la mateixa o fins i tot més importància. O dit d’una altra manera, el 2 d’octubre és un dia clau, també per a l’1 d’octubre.

Així, l’aprovació de la “Llei de Transitorietat Jurídica i fundacional de la República”, que entraria en vigor en cas d’una victòria del "sí", és una peça fonamental per garantir la seguretat jurídica, la legitimitat i el procés constituent. Tal com poden llegir a l’exposició de motius del text, la Llei és un equilibri entre les garanties jurídiques necessàries per a la viabilitat de l’estat català i l’expressió d’un poder constituent que haurà de passar per les urnes fins a tres vegades per consolidar el nou estat.

Així, des del punt de vista jurídic, la norma és un pont necessari per a mantenir de manera transitòria l’existència d’un ordenament jurídic, és a dir assegurar que “en tot moment [la República] serà un Estat de Dret”. Si bé aquesta primera raó és ben òbvia, no ho haurien de ser menys les qüestions polítiques lligades a aquesta norma fonamental.  

Primerament, la credibilitat i legitimitat atorgades per la norma al procés referendari. Un referèndum sobre la independència sense la Llei de transitorietat exposaria l’opció del “sí” a una nebulosa jurídica que faria (encara) més costós votar afirmativament. Pel que fa l’opció del “no”, si fem servir l’expressió de Jaime Miquel, la Llei promou una “quebequització” del referèndum. És a dir, el fet de saber que el vot del “Sí” té conseqüències pot empènyer el “No” a mobilitzar-se per impedir-les anant a votar. En aquest sentit, la Llei de transitorietat recorda a la “Loi sur l'avenir du Québec” promoguda pel primer ministre quebequès Jacques Parizeau el 1995. Com en el cas català, aquella llei havia d’entrar en vigor en cas de victòria del "sí". L’efecte d’aquesta Llei, pactada entre forces sobiranistes, seria una mobilització dels partidaris del “no”, feta gairebé a darrera hora, que acabarien aconseguint la victòria. Això sí, amb una participació del 93,52% en un referèndum tolerat però no pas pactat amb Ottawa.

Més enllà de les raons esmentades, aquesta Llei és una eina per iniciar el procés constituent. La continuïtat jurídica autonòmica, per garantir l’estat de dret, tindria caducitat perquè el Títol VII de la norma defineix un procés constituent en tres fases que començaria amb un procés participatiu i continuaria amb l’elecció d’una Assemblea Constituent que redactaria una Carta Magna catalana. La ratificació de la nova Constitució implicaria el naixement definitiu de la República.

En resum, l’entrada en vigor el 2 d’octubre de la Llei de transitorietat, ara ja aprovada al Parlament, no és només una baula de seguretat jurídica sinó que representa la garantia d’obertura d’un procés constituent català i aclareix les conseqüències institucionals del "sí".

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Toni Rodon
«Les constitucions llargues com l'espanyola acaben necessitant més reformes i generant inconsistències temporals que es perceben com a negatives per a l'estabilitat»
Manifestació de la Plataforma 1 d'Octubre.
Manifestació de la Plataforma 1 d'Octubre. | Adrià Costa
Marc Sanjaume
«En una lluita que es presenta llarga i dura, per a l’independentisme resulta imprescindible creure en la justícia de la seva causa. Però aquesta convicció política ha d’anar acompanyada d’arguments que permetin justificar aquesta empresa»
Simpatitzant del Partit Quebequès, celebrant la victòria electoral del 2012, l'última fins ara.
Simpatitzant del Partit Quebequès, celebrant la victòria electoral del 2012, l'última fins ara. | ACN
Marc Sanjaume
L'enduriment del to identitari després de perdre el referèndum del 95 ha arrossegat el Partit Quebequès a la baixa i dividit el sobiranisme
eleccions municipals 2019
Oriol Junqueras i Raül Romeva, en l'acte central d'ERC al mercat de Sant Antoni
Oriol Junqueras i Raül Romeva, en l'acte central d'ERC al mercat de Sant Antoni | Marc Puig
19/05/2019
Els republicans criden en el seu míting central a fer realitat dues fites: que un pres polític s'assegui al Parlament Europeu i que Barcelona tingui, amb Ernest Maragall, el primer alcalde independentista
Eleccions europees 2019
Carles Puigdemont i Elsa Artadi, aquest diumenge al míting central de JxCat
Carles Puigdemont i Elsa Artadi, aquest diumenge al míting central de JxCat | Junts per Catalunya
19/05/2019
El candidat a l'Eurocambra apel·la de nou a la remuntada i sosté que Europa estarà "mirant" el resultat que surti de Catalunya el 26-M; Torra demana a l'independentisme superar el 50% dels vots
Eleccions municipals 2019
Pérez, Garzón, Colau i Iglesias, al mítin
Pérez, Garzón, Colau i Iglesias, al mítin | D.Bartolomé / BeC
19/05/2019
La candidata de Barcelona en Comú apuja el to de la campanya i acusa l'alcaldable d'ERC de sumar "dècades vivint de la política" i de no haver-se "enfrontat mai als lobbys"
eleccions municipals 2019
Imatge il·lustrativa
19/05/2019
El candidat del PSC insisteix que la lluita per l’alcaldia de la capital catalana és “cosa de tres” i es reivindica com l'opció de "canvi progressista"
Eleccions municipals 2019
Anna Saliente i Mireia Vehí, aquest diumenge a l'acte central de campanya de la CUP al barri del Poble Sec.
Anna Saliente i Mireia Vehí, aquest diumenge a l'acte central de campanya de la CUP al barri del Poble Sec. | Roger Arnau
19/05/2019
Anna Saliente afirma que la CUP "ha estat imprescindible per impulsar una ruptura cap a l'autodeterminació i per empènyer cap a l'esquerra"
Eleccions municipals 2019
Mapa comarcal de Catalunya, segona la intensitat del medi ambient com a problemàtica.
Mapa comarcal de Catalunya, segona la intensitat del medi ambient com a problemàtica.
19/05/2019
Consulta en quines comarques aquesta és la temàtica que més marca la campanya i en quines és una qüestió secundària