procés català: anàlisi

Són realment els indecisos més unionistes?

Els indecisos són en bona mesura persones que se senten eminentment catalanes i que preferirien un model territorial federal, però que probablement podrien decidir el seu vot en funció del model d’estat que es plantegés des de Madrid

| 30/12/2016 a les 16:33h
Arxivat a: Política catalana, CEO, independència, política catalana
Cues per votar en un col·legi electoral de La Ràpita | Sofia Cabanes
Aquesta notícia es va publicar originalment el 30/12/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En motiu de la presentació de la darrera Enquesta sobre context polític a Catalunya el director del CEO, Jordi Argelaguet, afirmava que “la gent que vol la independència ho manifesta sense matisos, en canvi, els que no la volen mostren més oscil·lacions, no s’atreveixen a dir-ho i menys en una enquesta telefònica”. La frase ha corregut com la pólvora per les xarxes, sobretot tenint present que venia d’una persona que ocupa un càrrec polític designat pel govern de la Generalitat.

Ara bé, fins a quin punt aquesta afirmació és del tot certa? Són els indecisos persones més potencialment favorables a la unitat d’Espanya? Hi ha diversos elements que s’han de tenir en compte a l’hora d’analitzar la pregunta del CEO i, per fer-ho, utilitzarem precisament l’enquesta publicada ahir. Anem a pams.

Són els indecisos més unionistes?

En primer lloc, cal dir que en l’enquesta hi ha 84 persones que responen que “No saben” o “No contesten” si estan a “favor que Catalunya esdevingui un estat independent”, els quals representen el 7,94% dels enquestats. Quin perfil tenen aquestes persones? Si ens fixem en la pregunta sobre la seva preferència territorial no ens hauria d’estranyar que més de la meitat (el 52%) són persones amb una preferència per l’estat federal. A molta distància hi ha els partidaris que Catalunya sigui una CCAA com en l’actualitat (15%). Finalment, entre els Ns/Nc de la pregunta sobre si està a favor que Catalunya sigui un estat independent hi ha, com era d’esperar, un 30% que tampoc saben o no contesten la pregunta sobre preferència territorial.

Si enlloc de fixar-nos en la preferència territorial ens mirem la identitat de l’individu (una variable que explica en bona mesura el suport o no a la independència) veiem com el 54% dels indecisos sobre la independència se senten tan catalans com espanyols (en el global de l’enquesta el percentatge és del 37%). Quant a la resta, hi ha un 41% que se senten més catalans que espanyols o només catalans (en el global de la població és del 50%).

En definitiva, aquests indecisos són en bona mesura persones que se senten eminentment catalanes i que preferirien un model territorial federal, però que probablement en funció del model d’estat que es plantegés des de Madrid podrien decidir el seu vot. Un percentatge menor d’aquests individus sí que són persones amb un perfil més unionista.

Per què no hi ha abstencionistes en la pregunta del CEO?

La pregunta del CEO està plantejada de tal manera que, enlloc de preguntar sobre el vot en un eventual referèndum, ho fa sobre si la persona està o no a favor que Catalunya esdevingui un estat. Té tres respostes possibles: Sí, No i els ja mencionats NS/NC (aquesta última, en realitat, són dues opcions, però s’agrupen). Quan interpretem aquesta pregunta ho fem de manera que assumim que els que estan a favor que Catalunya fos estat votarien que sí en un referèndum i viceversa. Dit d’una altra manera: per què hauries de votar en contra si dius que estàs a favor que Catalunya esdevingui un Estat?

És correcta, però, aquesta assumpció? Tot i no ser errònia del tot, les dades de quan s’han fet la pregunta sobre el referèndum (el CEO la va fer fins el 2014) ens mostren l’abstenció importa, atès que hi hauria un percentatge important de gent que no aniria a votar en una consulta. Pots estar a favor que Catalunya esdevingui un estat i quedar-te a casa el dia del referèndum.

Qui són aquesta gent? Fent un exercici de certa política ficció amb les dades que tenim, podem seleccionar aquells individus que en les passades eleccions del 27S del 2015 es van abstenir. Ateses les circumstàncies de les eleccions –en les que es va debatre principalment sobre el model territorial i la participació electoral va ser rècord– no sembla un exercici molt descabellat. Doncs bé, les dades de l’enquesta ens mostren que, si assumim que les persones que el 27S es van abstenir ho tornarien a fer, el resultat del referèndum seria que el 47,40% votaria a favor mentre que el 45,28% votaria en contra de la independència. Precisament perquè l’enquesta del CEO publicada ahir no tenia en compte l’abstenció, el percentatge era de 45,33% a favor i 46,82% en contra de la independència. En aquest cas doncs, quan assignem a alguns individus a l’abstenció en base al seu comportament el passat 27-S, el suport a la independència augmentaria lleugerament.

Si bé és cert que el perfil de l’abstencionista tradicional a Catalunya és més proper a l’unionisme que a l’independentisme, la pregunta del CEO ens està mostrant l’estat d’opinió de l’electorat sobre la independència, més que no pas el vot en un eventual referèndum. En definitiva, si el que es vol és estimar el suport a la secessió hi ha dues opcions potencials: en primer lloc, preguntar-ho tal i com ho va fer fa pocs dies El Periódico: “Si anés a votar, votaria sí o no a la independència?”. En segon lloc, es pot fer d’una forma més o menys indirecte, com fa el CEO (“Vol vostè la independència de Catalunya?”). Mentre la primera opció ens permet tenir en compte l’abstenció, la segona no captura el fet que hi hauria gent que potencialment s’abstindria en un referèndum. Totes dues opcions tenen avantatges, però també tenen inconvenients. En el fons no sabrem quina aproximació es desvia menys de la realitat fins el dia que es convoqui el referèndum i se celebri.

COMENTARIS

Indecisos ??
Anònim, 02/01/2017 a les 09:38
+2
-0
Cal anar de tant en tant fer memòria als unionistes espanyols que des de fa temps perboquen a Nació Digital comentaris plens de sarcasmes .

1) A les darreres eleccions Catalanes del 27-9-2015 votaren partits unionistes, un 39%, i partits independentistes un 47,8%,

2) Això vol dir que un 13,2% no va anar a votar, o va fer-ho en blanc, per tant aquests vots no compten, tant els fa una cosa com una altra, S'adaptaran al que vol la majoria.....

Visca catalunya lliure i sobirana
Els indecisos no existeixen
Tot pentinant el gat, 02/01/2017 a les 11:55
+2
-0
“la gent que vol la independència ho manifesta sense matisos, en canvi, els que no la volen mostren més oscil·lacions, no s’atreveixen a dir-ho i menys en una enquesta telefònica”.

Aquesta frase és totalment correcte i passo a demostrar-ho. (Perdoneu-me la petulància).
Per començar, hauré d'explicar un concepte conegut de sempre a la Sociologia i a la Demoscòpia. Tots coneixem la dada de 'polítics més valorats', a la que demanen a la gent com valoren als polítics. Però a les grans enquestes fetes per organismes públics també fan el que es denomina 'coneixement'; als enquestats els presenten fotografies de personatges públics, de qualsevol àmbit, i han de respondre qui és. No s´ha de confondre 'coneixement públic' amb 'valoració'.
Una anècdota viscuda a primers dels 90s em ve al pèl per definir aquest concepte. A una tertúlia radiofónica es van portar les mans al cap perquè, segons una enquesta del CIS, la reina Sofía no era la dona més coneguda d'Espanya. Quan presentaven imatges de la Sofía als enquestats un 90% llarg sabien qui era, però quan presentaven la imatge d'Isabel Pantoja l'índex de coneixement era superior. Aquest fet va esverar als tertulians, que van començar a cridar "com és possible que una folclórica sigui més coneguda que la reina?" Doncs ho era.
Aquest concepte s'anomena 'ple coneixement'; en teoria, tothom reconeix al personatge quan li demanen qui és. A l'Espanya d'aquell moment tothom sabia qui eren la Sofía i la Pantoja, de la mateixa manera que també sabien qui eren el Campechano, Súarez, Felipe Glez, etc. A Catalunya, per exemple, es considera que Jordi Pujol és un personatge de 'ple coneixement' perquè després de 40 anys de vida pública tothom l'ha de conèixer, i segurament persones com Pasqual Maragall i Artur Mas també ho són. Tot i així, a les enquestes hi apareix gent que afirma no saber qui és el Campechano o Pujol. Deuen ser bromistes o pobres d'esperit.
He fet aquest preàmbul perquè considero que després de 6 anys de 'procés', (més de 10 si comptem la redacció i la tramitació del segon Estatut), tothom ha de conèixer les causes i els arguments de l'independentisme i, per tant, n´ha de tenir una opinió ferma.
Llavors, com és possible que hi hagi 'indecisos'? Per una part, un percentatge d'aquests suposats 'indecisos' són 'indecisos professionals', gent a qui li importa tres pebrots el món al que viuen, panxacontents als que tant els hi fot viure a aquesta Espanya, a una República Catalana o a la Cambodja de Pol-Pot. Sona exagerat, però hi ha gent així. Són els típics que tenen com a eslògan allò de 'tots els polítics són iguals" i es vanten de no haver votat mai. A ningú li sobta viure a una societat a la que un 20% del cens mai vota? A mí sí, però ho hem d'acceptar, perquè és un fet universal, quelcom inherent a la condició humana. Aquesta mena de gent continuarà 'dubtant' encara que Déu Nostre Senyor baixi del cel per proclamar urbi et orbi la necessitat de la independència. I, exagerant una mica, quan els espanyols comencin a afusellar indepes també continuaran 'dubtant'.
Però l´altra part d'aquests 'indecisos' són, tal com diu Jordi Argelaguet, persones que no gosen reconèixer públicament el seu dependentisme. Una analogia em permetrà explicar el per què.
Imaginem que el proper dia 20 la Justícia tancarà el Futbol Club Barcelona i les carregues de dinamita per enderrocar el Camp Nou ja estan posades. Imaginem que es convoca una manifestació al centre de la ciutat per mostrar el rebuig popular a aquesta mesura per al dia anterior, el 19, que és festiu.
Ara haurem d'esbrinar quantes persones poden accedir al centre de la ciutat en transport públic en un viatge que no excedeixi de 90 minuts d'anada i uns altres 90 minuts de tornada. A l'Àrea Metropolitana de Barcelona quanta gent compleix aquesta condició? Dos milions llargs? Tres milions? Potser quatre? No ho sé, però deu anar per aquí.
A l'AMB hi deuen viure centenars de milers de culers, potser passen del milió amb escreix. Llavors, en teoria, aquesta manifestació serà un gran èxit de mobilització, perquè centenars de milers de culers hi aniran de manera fàcil i econòmica, només haurien de dedicar un matí o una tarda de les seves vides a demostrar la seva adhesió al club, enfrontat a una situació extrema.
Fins aquí la teoria, perquè un cop arribat el dia 19 la manifestació en suport del Barça només aplega a cinc mil assistents. Com? Només cinc mil, al centre de Barcelona, un dia festiu? Caram!
Per què la gent no gosa sortir al carrer, donant la cara, amb la seva samarreta blaugrana?
Aquí haig de desvetllar per què la Justícia vol tancar el club: el Barça ha posat una bomba a una escola i ha assassinat un centenar de nens. Si el Barça ha fet aixó i la seva culpabilitat està demostrada, què suposa sortir al carrer amb una samarreta blaugrana? Senzillament; evidenciar que ets un fanàtic malparit. Així s'explica que la víspera del tancament del club i la demolició de l´Estadi només cinc mil persones demostrin públicament el seu culerisme. Són els cinc mil fanàtics que sortiran al carrer encara que el Barça enverinés l'aigua potable d'una ciutat.
Aquesta analogia no té res d'hipotètica. No només ha passat, sinó que ha passat quatre vegades.
A les darreres quatre Diades l'independentisme ha aconseguit grans mobilitzacions populars que han estat un veritable exemple de civisme i participació ciutadana. Hem meravellat al món sencer. Poca broma. En canvi, als quatre darrers 12 d'Octubre i 6 de Desembre... els espanyols, què? On són les seves manis dependentistes?
Quanta gent dependentista viu a menys de 90 minuts de transport públic del centre de Barcelona? Ho sabem del cert, perquè ja han anat a votar per la dependència; són un milió llarg, potser més. (Fer aquest càlcul deu ser fàcil, només cal mirar els resultats electorals del 27S). Però quan arriba el moment de manifestar al carrer el seu suport al dependentisme només hi van cinc mil. Llavors la pregunta s'imposa ella soleta, de manera aclaparadora; per què aquest milió llarg que vota Dependència no gosa sortir al carrer donant la cara amb la seva bandera per defensar la seva opció política?
A la meva analogia blaugrana he hagut d'inventar una bestiesa que justifiqués aquest rebuig de la culerada a demostrar el seu amor al club, perquè el Barça l'havia feta tan grossa que la gent no volia saber res d'ell. Què passa amb els espanyols dependentistes i les seves manis? Exactament el mateix que vaig exposar a la meva analogia.
A tot el nostre 'procés', Espanya ha aconseguit dues fites històriques; 1ra, crear l'independentisme dedicant tot el seu afany a insultar Catalunya, a expoliar-la econòmicament i a pretendre anihilar la seva identitat cultural i política. 2on, ha aconseguit que una vegada creada l'onada indepe, l'actuació d'Espanya hagi estat, als darrers anys, tan evidentment malintencionada i abusiva que encara avui ningú ha trobat un sol argument que demostri que Catalunya surt beneficiada en cap aspecte de la seva relació amb Espanya. Per a Catalunya, tot són perjudicis.
Trobo que la realitat es vol veure o no es vol veure. L'evidència del maltracte espanyol vers Catalunya i els catalans és tan òbvia que ningú ben informat el pot negar. Qui el negui és un malparit o un idiota, així de clar. La realitat demostra que Espanya perjudica Catalunya de mil maneres, totes elles evidents per a qui tingui la dignitat de mirar-se i conèixer la realitat. Per tant, declarar-se dependentista significa: "vull que Espanya em perjudiqui".
En principi, que una persona digui "sóc espanyol i si Espanya em perjudica, tant me fot", seria més o menys acceptable. Però votar a favor de la dependència no vol dir només "vull que Espanya em perjudiqui". Vol dir "vull que Espanya em perjudiqui, perjudiqui a la meva família, als meus veïns; vull que Espanya ens perjudiqui a tots". I això no és tan respectable. Oi que no?
Les manis indepes són grans èxits de mobilització, veritables festes on la gent manifesta la seva il·lusió per assolir la República Catalana, que ens ofereix un futur indubtablement millor que el que ens ofereix el dependentisme.
Per què les manis dependentistes són veritables ridículs? Perquè només hi van els cinc mil fanàtics que hi anirien encara que Espanya bombardés Catalunya 40 dies i 40 nits. Perquè els dependentistes saben que no tenen raó, saben que el seu és un rebuig merament ètnic tipus "em menjo qualsevol merda espanyola abans que tenir un DNI català". Saben perfectament que Espanya els perjudica, que Espanya es fot d'ells, del seu sistema sanitari, del seu sistema educatiu, de la seva xarxa ferroviaria, de les seves infraestructures, de la seva pobresa energètica, etc. Els espanyols dependentistes no gosen sortir al carrer orgullosos i alegres amb la seva bandera espanyola perquè saben que fer-ho, ara mateix, és proclamar-se idiota. Ningú pot estar orgullós de pertanyer a aquesta merda d'Espanya; per tant, no demostren aquest orgull al carrer. Ningú pot estar il·lusionat per quedar-se a aquesta merda d'Espanya; per tant, no demostren aquesta il·lusió al carrer.
Aquestes són les raons de la no mobilització pública del dependentisme. Espanya ha deixat sense arguments als dependentistes, i ho ha fet tan i tan bé que ha aconseguit que aquests no gosin agafar la seva bandera i sortir al carrer amb la seva família per defensar la seva opció. Perquè l'eslògan "Vull que Espanya em perjudiqui i perjudiqui a la resta de catalans" és de ser un imbècil o un malparit. L'actuació d'Espanya vers Catalunya és un sistema d'explotació colonial ben evident, i queda molt clar que l'actitud dels espanyols dependentistes a Catalunya és la dels colons que viuen a 'terra conquerida' i només pensen en el benestar de la metropoli, sense preocupar-se pel seu propi benestar i el benestar dels nadius sotmesos. No hi ha més.
Per tant, queda demostrat que bona part dels 'indecisos' són, efectivament, unionistes que no gosen reconèixer que ho són. Després, a l'anonimat que suposa l'acte d'anar a votar, es decanten pel dependentisme, però no donen la cara significant-se pel seu veritable bàndol ni tan sols a una enquesta telefònica perquè saben que el dependentisme és una opció absurda i malintencionada.
Tots els ciutadans catalans que volen conèixer la realitat han escoltat allò de "les hemos jodido el sistema sanitario". Si ets un ciutadà que diu "quiero que jodan mi sistema sanitario, el de mi familia, el de mis vecinos, el de todos los catalanes", hauràs de donar moltes explicacions. Millor dius que ets un 'indecís' i si cola, cola.
Al pentinador de gats
Anònim, 30/03/2017 a les 15:02
+1
-0
Tens raó. Efectivament és així i et diuen que 2no ho veuen clar" amb una cara de culpabilitat que fa feredat...

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Marc Guinjoan / Toni Rodon
01/01/1970
Per què la policia nacional o la guàrdia civil va anar a uns municipis concrets? Les dades indiquen que la seva actuació va ser aleatòria i que buscava, en gran mesura, generar por entre la ciutadania
Marc Guinjoan / Toni Rodon
01/01/1970
En aquells municipis on va actuar la policia nacional o la guàrdia civil, la participació va ser quasi 7 punts percentuals més baixa
Marc Sanjaume
01/01/1970
«L’entrada en vigor el 2 d’octubre de la Llei de transitorietat no és només una baula de seguretat jurídica sinó que representa la garantia d’obertura d’un procés constituent català i aclareix les conseqüències institucionals del 'sí'»
Xavier Domènech, durant un míting a Mataró | Catalunya en Comú
01/01/1970
Socialistes i republicans expliciten els vetos creuats i es neguen a governar junts com proposen els "comuns"
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i les eleccions del 21 de desembre
 20:11 El cap de llista dels "comuns", Xavier Domènech: "Necessitem un acord que permeti canviar Catalunya per canviar també Espanya i fer fora el PP" 
 

Xavier Domènech, al míting de Tarragona Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 20:06 Comença el míting central d'ERC a les Terres de l'Ebre. Un miler de persones reben d'empeus el conseller Romeva amb el crit de "llibertat" omplint d'emoció el  pavelló firal de La Ràpita, on hi va haver la brutal càrrega policial el passat 1 d'octubre.
 20:06 El candidat a la presidència de la Generalitat per Catalunya en Comú Podem, Xavier Domènech, recorda que "nosaltres tenim la clau de la sortida d'aquest país, els blocs només bloquegen" i afegeix que "els oblidats tenen memòria" i que seran els que faran possible el canvi.
 20:04 Segons Parlon, governar amb "tics de tirania" provoca "un efecte en cadena" que provoca que un professor universitari de prestigi s'atreveixi a proferir insults homòfobs contra el candidat socialista al 21-D, Miquel Iceta, o que a ella mateixa que per ser filla de migrants li diguin "xarnega de merda".
 20:04 En el míting del PSC a Badalona, l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, ha retret a Carles Puigdemont que hagi governat amb "tics de tirania", com quan va dir que s'havia d'interpel·lar els alcaldes que no volien cedir espais municipals per al referèndum de l'1-O, ja que llavors "tothom s'atreveix a actuar com un tirà".
 20:03 Domènech recrimina a Iceta, ja que va dir que els catalans havíem viscut per sobre de les nostres possibilitats i li ha etzibat que "no així Miquel, han robat per sobre de les nostres possibilitats". "Que no ens expliquin històries i que no ens diguin que no hi ha recursos".
 20:03  Domènech carrega contra Arrimadas per voler canviar l'escola pública i això és perquè no l'ha trepitjat mai" perquè "si ho hagués fet sabria que no se l'ataca, se la defensa".
 20:03 Xavier Domènech afirma que "la dinàmica de blocs en la que ens volen atrapar deixa fora a la gent i Catalunya s'ha de construir amb la gent, amb els seus anhels i no sense ells".
 19:56 
 19:51 Inés Arrimadas diu a Corrnellà que "Catalunya es tornarà a aixecar" i que el 21-D "és una oportunitat que no podem deixar escapar".
 19:52 Sáenz de Santamaría: «La factura econòmica del procés és molt profunda». La vicepresidenta del govern espanyol exigeix un executiu català "dins la llei" per no "cronificar" els "danys" en els sectors del turisme, el comerç i la restauració. No descarta tornar a aplicar el 155.
 19:45 Yolanda López, candidata de Catalunya en Comú Podem per Tarragona, carrega contra el projecte de Hard Rock -antic BCN World- i afirma que "no volem ser Las Vegas, volem ser Sillicon Valley".
 19:42 El secretari general de Podem tanca la seva intervenció demanant que no s'utlitzi el vot com una venjança i que es faci servir per canviar les coses. 
 19:41 Iglesias afirma que "les banderes no omplen la nevera" i, per aconseguir el vot dels indecisos, assegura que la candidatura dels "comuns" porta "fets i no promeses".
 19:35 Pablo Iglesias, assegura des de Tarragona que es impossible independitzar-se de Mariano Rajoy: "Cal fer fora Mariano Rajoy". Per això cal un govern compromès a fer-ho, i recorda que el PDECat va votar en contra d'una moció de censura contra el govern del PP.
 19:34 El portaveu de Ciutadans al Congrés, Juan Carlos Girauta, diu en el míting que el partit fa a Cornellà que "el nacionalisme ja ha perdut perquè s'ha acabat el silenci".
 19:33 
 19:33 Soraya Sáenz de Santamaría aposta per reimpulsar la marca Barcelona però considera "crucial" un canvi de govern a Catalunya "per tenir un interlocutor dins la llei que es preocupi per donar la volta a la situació econòmica".
 19:29 Pablo Iglesias intervé al míting de Catalunya en Comú Podem a Tarragona: "Hem dit moltes veritats incòmodes als monàrquics, els hem dit que utilitzen la repressió per tapar la seva corrupció".
 19:19 Ferran Bel, alcalde de Tortosa, al míting de Junts per Catalunya en aquesta ciutat: "La lectura que es farà la nit del 21-D a totes les cancelleries d'Europa es basarà en dues coses: el resultat de Puigdemont i el resultat del sobiranisme".
 19:15 
 19:14 La Junta Electoral desestima el recurs de Barcelona i manté la prohibició sobre la il·luminació groga. Insisteix que aquesta actuació té una "finalitat partidista" i que l'Ajuntament ha vulnerat el principi del respecte a la neutralitat política.
 19:13 El PP denuncia TV3 per l'especial sobre la manifestació de Brussel·les que mai va fer. Els populars consideren que la cobertura de la mobilització que va fer la cadena va ser contrària al que estableix la llei electoral.
 19:05 EL DIARI de CAMPANYA del 36 5 de febrer: Gil Robles defineix les eleccions com la batalla decisiva contra la revolució. El líder de la dreta espanyola crida a "esclafar la subversió" i començar una etapa de construcció nacional d'Espanya. Una nova entrega, en blanc i negre, del diari de campanya del 36 a càrrec de Pep Martí.
 18:11 Fachin i Castells participaran en actes de campanya d'ERC. L’ex-secretari general de Podem Catalunya serà dimarts al míting dels republicans al Casinet d'Hostafrancs de Barcelona mentre que l'exdiputada de CSQP serà aquest vespre a Sant Carles de la Ràpita. Tots dos havien estat en negociacions amb la CUP per incorporar-se a la seva llista de cara al 21-D, però no hi va haver prou temps per arribar a un acord.
 18:06 LA CARAVANA. David Fernández aixeca el to; el cupaire més mediàtic entra en acció. L'exdiputat de la CUP realitza un dels discursos més aclamats durant el míting central de campanya a Barcelona; La contracrònica d'Aida Morales.
 17:55 LA CARAVANA La «família política» de Comín també va ser a Brussel·les. Treballadors del departament de Salut van ser a la capital europea per donar suport al conseller i li van lliurar un emotiu escrit. Per Esteve Plantada.
 17:53 Cop de porta d'ERC i el PSC al tripartit de Domènech. Socialistes i republicans expliciten els vetos creuats i es neguen a governar junts com proposen els "comuns". Ho explica Sara González.
 17:48 L'expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero participarà en l'acte central de la campanya del PSC al 21-D, que el partit celebrarà al Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB), al costat del Fòrum. Hi intervindran també Miquel Iceta, Pedro Sánchez, Josep Borrell, Eva Granados, Núria Marín i Jaume Collboni.
 17:33 El CDR de Cambrils denuncia que Correus no té sol·licituds per votar per correu i recorda que aquest dilluns s'acabava el període per poder demanar aquesta opció de vot de cara al 21-D. Fonts de l'oficina del municipi del Baix Camp han afirmat que s'han quedat sense però "quan faltava una hora per tancar" i han informat que n'han tramitat més de 500.
 17:33 Apareixen llaços grocs pintats als passos de vianants de Sabadell amb la firma dels CDR locals. Diversos espais de la ciutat, com els ponts de la Gran Via, també compten amb llaçades grogues. 
 17:22 ÚLTIMA HORA La Fiscalia investiga les piulades homòfobes contra Iceta per un possible delicte d'odi. El director de l'Institut de Nanotecnologia de la UB, Jordi Borrell, dimiteix del càrrec i es disculpa per haver dit que el líder del PSC té els es "esfínters dilatats".
 17:13 Aragó acusa ara Catalunya de no conservar bé algunes obres de Sixena. La consellera de Cultura avisa que alguna serà difícil de recuperar i creu que això "deixa en evidència" la tasca de Catalunya.
 17:06 
 16:52 Aragó rep amb eufòria les obres de Sixena. Desenes de persones celebren l'arribada de l'art que fins aquest dilluns estava al Museu de Lleida.
 16:46 
 16:43 Un particular denuncia l'alcalde de Sabadell per la cessió de col·legis públics l’1-O. Maties Serracant es mostra sorprès per la denúncia i reafirma el compromís "per fer efectiu el dret a l’autodeterminació”.
 16:32 Vic, Torelló, Calldetenes i Tavèrnoles retiren els símbols de suport als presos després de la denúncia de Ciutadans. L'ajuntament de la capital penjarà una altra pancarta a favor de la llibertat d'expressió.
 16:19 Un particular denuncia l'alcalde de Sabadell per la cessió de col·legis públics l’1-O. El jutjat d'instrucció número 2 de la ciutat obre diligències per un presumpte delicte de desobediència.
 15:35 ÚLTIMA HORA Les obres del Museu de Lleida ja han arribat a Sixena.
 15:26 Rovira: «Si Rajoy no vol vies unilaterals, no ha d'aixecar-se de la taula de diàleg», informa Albert Prieto. La número 2 d'ERC acusa el president espanyol d'haver aplicat "decisions unilaterals", com el 155, que han tingut "conseqüències nefastes". La dirigent republicana responsabilitza el líder del PP d'haver alimentat una "repressió econòmica" a Catalunya.
 15:06 Inés Arrimadas assegura que Ciutadans vol "acabar amb el procés sobiranista i amb el 155" i que, per això, el millor és "votar per les opcions polítiques que aposten pel diàleg".
 14:35 LA CARAVANA La senyera que va amb Xavier Domènech a tot arreu. Contracrònica de Sara González del setè dia de campanya de Catalunya en Comú-Podem
 

Xavier Domènech, en un míting Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 
 14:23 
 14:14 ÚLTIMA HORA Aragó s'emporta de Lleida les obres de Sixena per la via del 155. Guàrdia Civil i tècnics executen la sentència d'Osca i deixen el Museu de Lleida sense les 44 peces comprades a partir del 1983.
 13:57 LA CARAVANA. JxCat fa entrar en campanya les burles de Moncloa sobre les víctimes de l'1-O. La candidatura de Carles Puigdemont emet abans dels mítings unes declaracions de Rafael Catalá sobre els ferits de la jornada del referèndum. Per Oriol March.
 13:53 Ciutadans, l'únic partit que defensa (sense matisos) l'Aragó en el litigi de Sixena, informa Pep Martí. La formació unionista va trencar la unanimitat al Parlament mentre que el PP va donar suport a la resolució en favor de protegir el fons.
 13:53 LA CARAVANA A qui dona suport Manuel Valls? L'ex-primer ministre francès es reuneix amb Iceta dies abans de participar en un míting de Cs; contracrònica de Jordi Bes.
 13:41 Josep ​Rull, des de Granollers: «El 21-D toca decidir entre nació o submissió». El conseller de Territori i Sostenibilitat ha estat a Granollers, on ha destacat que la forma per lluitar "contra el procés gens normal que se segueix contra nosaltres" és votar massivament a les eleccions "per reafirmar el nostre full de ruta i aconseguir la llibertat dels presos i del president Puigdemont".
 13:40 Lourdes Ciuró corresponsabilitza obertament el PSC de l'espoli de Sixena. La diputada del PDECat recorda que sense els socialistes l’article 155 no hagués prosperat.
Entrades anteriors »
01/01/1970
Insisteix que aquesta actuació té una "finalitat partidista" i que l'Ajuntament ha vulnerat el principi del respecte a la neutralitat política