Redacció | Actualitzat el 24/03/2017 a les 12:26h

Seguiment i avaluació de l'Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic

En aquest informe de l'OCCC s'hi destaca que el sector privat no s'implica prou en la implementació de mesures d’adaptació

L'Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic determina, en el seu apartat 6.1.1, que amb una periodicitat màxima de tres anys l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic reportarà a la Comissió Interdepartamental de Canvi Climàtic un informe del seguiment i avaluació de l'Estratègia.

L'objectiu doncs, del document tècnic Seguiment i avaluació de l'Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic (Febrer 2017) és informar a la Comissió Interdepartamental de l’estat de l’adaptació als impactes del canvi climàtic a Catalunya o, el que és el mateix, el grau d’implementació de l’ESCACC. D’acord amb aquest objectiu, el document s’estructura en quatre capítols: l’actualització del coneixement sobre els impactes del canvi climàtic a Catalunya des de finals del 2012 ençà, el seguiment de les 182 mesures d’adaptació contingudes a l’ESCACC, l’avaluació de les mesures i, finalment, les conclusions.

Així mateix, la documentació tècnica s'acompanya amb un conjunt d'infografies sobre els impactes del canvi climàtic en els sectors socieconòmics i els sistemes naturals i també, sobre el seguiment i avaluació de les mesures de l'ESCACC per cada sector i sistema.

Conclusions de l'informe

Cal subratllar que quan el govern de la Generalitat aprovà l’ESCACC, el mes de novembre del 2012, les polítiques d’adaptació als impactes del canvi climàtic tot just si començaven a prendre protagonisme en el context mundial de la lluita contra el canvi climàtic. De fet, no fou fins just un any després que Europa no aprovà la seva estratègia d’adaptació. Quatre anys després, i fruit d’aquest document sobre el seguiment i avaluació de l’ESCACC, hi ha una primera conclusió evident: a Catalunya ha augmentat significativament el coneixement sobre els impactes del canvi climàtic. Són diversos els indicadors que confirmen aquesta constatació:

  Un 83% de les mesures genèriques i un 72% de les mesures específiques han estat iniciades.

  Només un 14% de les mesures genèriques i un 12% de les mesures específiques no han estat iniciades.

  Les mesures genèriques de l’objectiu transversal RDI mostren una evolució força satisfactòria, així com també les corresponents a l’objectiu transversal NORM, sobretot gràcies a l’aprovació del projecte de llei de canvi climàtic. Val a dir que no succeeix el mateix amb les mesures genèriques de l’objectiu transversal OPOR, amb un grau d’avenç encara insuficient.
 


  Tres dels onze sectors avaluats obtenen una qualificació satisfactòria pel que fa a les mesures corresponents a la generació i transferència del coneixement (gestió forestal, salut, i urbanisme i habitatge); sis sectors han avançat però els manca millorar; i només en dos sectors hom pot considerar que la feina encara ha de començar (indústria, serveis i comerç, i turisme). Com ja ha estat esmentat, les valoracions insuficients de determinats sectors no pretenen assenyalar ningú, sinó subratllar les deficiències i les oportunitats de millora.

Conseqüència de la primera conclusió, hom en constata una altra: la traducció del coneixement en capacitat adaptativa, és a dir, en accions concretes que redueixin la vulnerabilitat del nostre territori i de les activitats socioeconòmiques que s’hi desenvolupen va més endarrerida. Difícilment aquest endarreriment té causa en la incertesa associada a les projeccions dels impactes del canvi climàtic atès que la constatació evident dels impactes és ja una realitat contrastada; les causes cal cercar-les en el temps que es necessita des de la transferència del coneixement a la implicació dels sectors, per una banda, i als horitzons diferents de prioritat entre el sector privat i el sector públic, per l’altra. És per això, que l’augment de la capacitat adaptativa mostra uns avenços clarament insuficients malgrat els centenars d’accions concretes que il·lustren moltes de les mesures. Són també diversos els indicadors que confirmen aquesta segona conclusió:

 Només en gestió de l’aigua s’ha avançat satisfactòriament en l’augment de la capacitat adaptativa; en cinc sectors manca millorar i en els altres cinc l’avenç és imperceptible.

  Si bé cap dels departaments competents en les diverses matèries ha desenvolupat plans sectorials d’adaptació tal i com l’acord de govern establia en l’aprovació de l’ESCACC, algunes planificacions sectorials, com la forestal i la urbanística, ja han començat a considerar els aspectes de l’adaptació al canvi climàtic com a factors clau a tenir en compte els propers anys. A més, es constata una clara implicació del sector públic en la multitud de mesures i accions empreses; el sector de la salut és un clar exemple. En una part molt substantiva, la integració definitiva de l’adaptació en les polítiques sectorials públiques vindrà amb l’aprovació al Parlament de la llei de canvi climàtic.

  Hi ha una manca evident d’implicació del sector privat en la implementació de mesures d’adaptació que redueixin la vulnerabilitat dels sectors als impactes del canvi climàtic. És el cas del turisme, del sector energètic, d’indústria, serveis i comerç, i de mobilitat i infraestructures, precisament uns àmbits on el pes del sector privat és considerable. Probablement la crisi econòmica i financera, així com la priorització per línies d’actuació més adreçades a la mitigació expliquen aquest comportament.

  L’aposta per una indústria agroalimentària competitiva i exportadora, amb una absència clara d’internalització dels costos ambientals que genera, les restriccions pressupostàries en les polítiques de conservació dels espais naturals, i factors de canvi global com la sobreexplotació pesquera, serien causes determinants en l’avenç insatisfactori de la capacitat adaptativa d’aquests sectors.

De les dues conclusions anteriors, se’n desprèn una tercera: l’objectiu estratègic de l’ESCACC a l’horitzó de l’any 2020, esdevenir menys vulnerables als impactes del canvi climàtic, roman inalterable perquè si bé la capacitat adaptativa de Catalunya necessita millorar, és evident que el coneixement adquirit en els darrers anys entorn els impactes del canvi climàtic, i la multitud de mesures i accions iniciades en aquest període de temps analitzat no fan sinó confirmar la validesa d’aquest instrument de planificació.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 438
Vés a: Han renunciat realment JuntsxCat i ERC al mandat de l'1-O i a la via unilateral?

Han renunciat realment JuntsxCat i ERC al mandat de l'1-O i a la via unilateral?

La proposta de nou punts programàtics compartits deixa de nou en suspens el desplegament de la República però manté aquest horitzó | Les dues candidatures pretenen centrar-se en el procés constituent per ampliar les adhesions socials a la independència i en sumar suports internacionals per forçar l'Estat a negociar

Vés a: VÍDEO Antena 3 acusa ara d'adoctrinament a una sèrie de dibuixos sobre la història de Catalunya

VÍDEO Antena 3 acusa ara d'adoctrinament a una sèrie de dibuixos sobre la història de Catalunya

L'informatiu de la cadena carrega contra una escola valenciana per projectar-la als alumnes sabent que està "plena de mentides"

Vés a: L'ABaC de Jordi Cruz, quart restaurant català amb tres estrelles Michelin

L'ABaC de Jordi Cruz, quart restaurant català amb tres estrelles Michelin

Els restaurants barcelonins Dos Cielos i Disfrutar han obtingut el segon estel | Caelis, el Castell Peralada i Enigma han entrat per primera vegada a la prestigiosa llista d'establiments guardonats

Vés a: MAPA Catalunya, un país de 80 estrelles Michelin

MAPA Catalunya, un país de 80 estrelles Michelin

Les tres estrelles Michelin de l'ABaC de Jordi Cruz i les noves incorporacions fan engreixar la llista de restaurants catalans amb el guardó d'excel·lència culinària

Vés a: Raphael Minder: «El que passa a Catalunya diu molt del que passa a Espanya»

Raphael Minder: «El que passa a Catalunya diu molt del que passa a Espanya»

El corresponsal del "The New York Times" considera que l'Estat ha de "fer els deures" per repensar el significat de ser espanyol | Apunta dos extrems difícils d'explicar: l'actuació policial contra l'1-O i les votacions del Parlament de principis de setembre

Vés a: Els «comuns» exigeixen a l'independentisme que renunciï explícitament a la via unilateral

Els «comuns» exigeixen a l'independentisme que renunciï explícitament a la via unilateral

La candidatura liderada per Xavier Domènech considera que els 9 punts pactats per Junts per Catalunya i ERC pel programa del 21-D són "contradictoris" i "poc clars" | Els "comuns" inclouran la reivindicació del referèndum acordat al seu full de ruta pel nou mandat

Vés a: Rajoy posa Samaranch com a «exemple» pels catalans enfront dels «camins que no porten enlloc»

Rajoy posa Samaranch com a «exemple» pels catalans enfront dels «camins que no porten enlloc»

El president espanyol defensa l'aplicació del 155 davant dels empresaris | Gay de Montellà demana "negociació i pacte" i prioritzar una inversió intensiva en el corredor mediterrani

Vés a: El dard de Puigdemont a Montoro després de no acatar el 155

El dard de Puigdemont a Montoro després de no acatar el 155

El president de la Generalitat ha respost l'ultimàtum del ministre d'Hisenda rebutjant el sou d'expresident i amb una contundent piulada

Vés a: GUIA Tot el que cal saber per viatjar a la gran manifestació de Brussel·les

GUIA Tot el que cal saber per viatjar a la gran manifestació de Brussel·les

Horaris de la mobilització, com arribar a la capital belga, allotjament, guia dels llocs que no us podeu perdre i alguna recomanació gastronòmica

Vés a: C's i PP neguen que l'aposta per la bilateralitat obri cap via per negociar la independència

C's i PP neguen que l'aposta per la bilateralitat obri cap via per negociar la independència

Arrimadas afirma que, si PDECat i ERC "tornen a governar, faran el mateix" que fins ara, mentre que Casado assegura que l'Estat no negociarà en peu d'igualtat amb Catalunya

Vés a: Puigdemont no acata el 155 i renuncia al sou d'«expresident»

Puigdemont no acata el 155 i renuncia al sou d'«expresident»

Respon l'ultimàtum de Montoro reivindicant la condició de president legítim

Vés a: Com convertir els residus orgànics de l'elaboració de cervesa en aliment per a animals

Com convertir els residus orgànics de l'elaboració de cervesa en aliment per a animals

Damm aconsegueix reaprofitar 90.000 tones de bagàs per alimentar, majoritàriament, vaques de granja

Vés a: Una pancarta gegant reclama la llibertat dels presos polítics a la plaça Major de Vic

Una pancarta gegant reclama la llibertat dels presos polítics a la plaça Major de Vic

A sota seu, una "presó solidària" continua plena les 24 hores per denunciar l'empresonament dels líders independentistes

Agenda

» Del 18/06/2017 al 28/01/2018, De dilluns a divendres: de 10 a 13 h i de 15 a 18 h, dissabtes: d'11 a 14 h i de 16 a 19 h, diumenges i festius: d'11 a 14 h, dilluns: tancat

Exposició "Creences i religions. Llibertat, diversitat i conflicte"
 Museu dels Sants (C. Joaquim Vayreda, 9, Olot)

» Del 25/03/2017 al 31/12/2018, De dilluns a divendres: de 12.30 a 13.30 h
Dissabtes i diumenges: de 12 a 14 h

Visites al Criptopòrtic de la Domus dels Mosaics d'Empúries
 Conjunt arqueològic d'Empúries (L'Escala)
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: