Redacció | Actualitzat el 24/03/2017 a les 12:26h

Seguiment i avaluació de l'Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic

En aquest informe de l'OCCC s'hi destaca que el sector privat no s'implica prou en la implementació de mesures d’adaptació

L'Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic determina, en el seu apartat 6.1.1, que amb una periodicitat màxima de tres anys l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic reportarà a la Comissió Interdepartamental de Canvi Climàtic un informe del seguiment i avaluació de l'Estratègia.

L'objectiu doncs, del document tècnic Seguiment i avaluació de l'Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic (Febrer 2017) és informar a la Comissió Interdepartamental de l’estat de l’adaptació als impactes del canvi climàtic a Catalunya o, el que és el mateix, el grau d’implementació de l’ESCACC. D’acord amb aquest objectiu, el document s’estructura en quatre capítols: l’actualització del coneixement sobre els impactes del canvi climàtic a Catalunya des de finals del 2012 ençà, el seguiment de les 182 mesures d’adaptació contingudes a l’ESCACC, l’avaluació de les mesures i, finalment, les conclusions.

Així mateix, la documentació tècnica s'acompanya amb un conjunt d'infografies sobre els impactes del canvi climàtic en els sectors socieconòmics i els sistemes naturals i també, sobre el seguiment i avaluació de les mesures de l'ESCACC per cada sector i sistema.

Conclusions de l'informe

Cal subratllar que quan el govern de la Generalitat aprovà l’ESCACC, el mes de novembre del 2012, les polítiques d’adaptació als impactes del canvi climàtic tot just si començaven a prendre protagonisme en el context mundial de la lluita contra el canvi climàtic. De fet, no fou fins just un any després que Europa no aprovà la seva estratègia d’adaptació. Quatre anys després, i fruit d’aquest document sobre el seguiment i avaluació de l’ESCACC, hi ha una primera conclusió evident: a Catalunya ha augmentat significativament el coneixement sobre els impactes del canvi climàtic. Són diversos els indicadors que confirmen aquesta constatació:

  Un 83% de les mesures genèriques i un 72% de les mesures específiques han estat iniciades.

  Només un 14% de les mesures genèriques i un 12% de les mesures específiques no han estat iniciades.

  Les mesures genèriques de l’objectiu transversal RDI mostren una evolució força satisfactòria, així com també les corresponents a l’objectiu transversal NORM, sobretot gràcies a l’aprovació del projecte de llei de canvi climàtic. Val a dir que no succeeix el mateix amb les mesures genèriques de l’objectiu transversal OPOR, amb un grau d’avenç encara insuficient.
 


  Tres dels onze sectors avaluats obtenen una qualificació satisfactòria pel que fa a les mesures corresponents a la generació i transferència del coneixement (gestió forestal, salut, i urbanisme i habitatge); sis sectors han avançat però els manca millorar; i només en dos sectors hom pot considerar que la feina encara ha de començar (indústria, serveis i comerç, i turisme). Com ja ha estat esmentat, les valoracions insuficients de determinats sectors no pretenen assenyalar ningú, sinó subratllar les deficiències i les oportunitats de millora.

Conseqüència de la primera conclusió, hom en constata una altra: la traducció del coneixement en capacitat adaptativa, és a dir, en accions concretes que redueixin la vulnerabilitat del nostre territori i de les activitats socioeconòmiques que s’hi desenvolupen va més endarrerida. Difícilment aquest endarreriment té causa en la incertesa associada a les projeccions dels impactes del canvi climàtic atès que la constatació evident dels impactes és ja una realitat contrastada; les causes cal cercar-les en el temps que es necessita des de la transferència del coneixement a la implicació dels sectors, per una banda, i als horitzons diferents de prioritat entre el sector privat i el sector públic, per l’altra. És per això, que l’augment de la capacitat adaptativa mostra uns avenços clarament insuficients malgrat els centenars d’accions concretes que il·lustren moltes de les mesures. Són també diversos els indicadors que confirmen aquesta segona conclusió:

 Només en gestió de l’aigua s’ha avançat satisfactòriament en l’augment de la capacitat adaptativa; en cinc sectors manca millorar i en els altres cinc l’avenç és imperceptible.

  Si bé cap dels departaments competents en les diverses matèries ha desenvolupat plans sectorials d’adaptació tal i com l’acord de govern establia en l’aprovació de l’ESCACC, algunes planificacions sectorials, com la forestal i la urbanística, ja han començat a considerar els aspectes de l’adaptació al canvi climàtic com a factors clau a tenir en compte els propers anys. A més, es constata una clara implicació del sector públic en la multitud de mesures i accions empreses; el sector de la salut és un clar exemple. En una part molt substantiva, la integració definitiva de l’adaptació en les polítiques sectorials públiques vindrà amb l’aprovació al Parlament de la llei de canvi climàtic.

  Hi ha una manca evident d’implicació del sector privat en la implementació de mesures d’adaptació que redueixin la vulnerabilitat dels sectors als impactes del canvi climàtic. És el cas del turisme, del sector energètic, d’indústria, serveis i comerç, i de mobilitat i infraestructures, precisament uns àmbits on el pes del sector privat és considerable. Probablement la crisi econòmica i financera, així com la priorització per línies d’actuació més adreçades a la mitigació expliquen aquest comportament.

  L’aposta per una indústria agroalimentària competitiva i exportadora, amb una absència clara d’internalització dels costos ambientals que genera, les restriccions pressupostàries en les polítiques de conservació dels espais naturals, i factors de canvi global com la sobreexplotació pesquera, serien causes determinants en l’avenç insatisfactori de la capacitat adaptativa d’aquests sectors.

De les dues conclusions anteriors, se’n desprèn una tercera: l’objectiu estratègic de l’ESCACC a l’horitzó de l’any 2020, esdevenir menys vulnerables als impactes del canvi climàtic, roman inalterable perquè si bé la capacitat adaptativa de Catalunya necessita millorar, és evident que el coneixement adquirit en els darrers anys entorn els impactes del canvi climàtic, i la multitud de mesures i accions iniciades en aquest període de temps analitzat no fan sinó confirmar la validesa d’aquest instrument de planificació.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 451
Vés a: Colau refreda el projecte estrella del tramvia per encarrilar el pressupost

Colau refreda el projecte estrella del tramvia per encarrilar el pressupost

El govern municipal es compromet amb el PDECat a retirar la partida sobre la connexió d'aquest transport per facilitar la seva abstenció als comptes

Vés a: La Plataforma per la Llengua reparteix 10.000 llibres-disc de cançons infantils en català a nens de l'Alguer

La Plataforma per la Llengua reparteix 10.000 llibres-disc de cançons infantils en català a nens de l'Alguer

La iniciativa busca "remarcar el valor de l'alguerès, com a patrimoni cultural i lingüístic català i universal"

Vés a: Els acusats del bar Bemba de Sabadell al·leguen persecució policial

Els acusats del bar Bemba de Sabadell al·leguen persecució policial

Els acusats, entre els quals l'exjugador del Barça Oleguer Presas, han dibuixat una nit de setge, desproporció i caos

Vés a: El PSC fa la mudança: de Nicaragua a Pallars

El PSC fa la mudança: de Nicaragua a Pallars

La nova seu, al barri del Poblenou de Barcelona, estarà operativa a partir de la setmana vinent | Amb la venda de l'emblemàtic edifici de Nicaragua, els socialistes volen eixugar el deute que arrossega la formació

Vés a: ​«Salvem el Tramvia Blau»: ERC recull firmes per evitar que perilli aquest transport històric

​«Salvem el Tramvia Blau»: ERC recull firmes per evitar que perilli aquest transport històric

Els republicans, el PDECat i el PP reclamen que no s'elimini el servei, que s'aturarà indefinidament aquest febrer per modernitzar-lo

Vés a: La CUP de Barcelona aparca la votació interna per cessar Lecha com a regidora

La CUP de Barcelona aparca la votació interna per cessar Lecha com a regidora

L'assemblea de la formació tenia previst debatre aquest diumenge si la líder a l'Ajuntament de la capital catalana ha de renunciar a l'acta d'edil per haver incomplert el codi ètic

Vés a: El vídeo que desmunta les explicacions de Zoido sobre la violència de l'1-O

El vídeo que desmunta les explicacions de Zoido sobre la violència de l'1-O

El ministre de l'Interior afirma al Senat que "ningú va ordenar l'ús de la violència" i que les actuacions policials van obeir a decisions "dins de les instàncies judicials"

Vés a: La CUP demana a Torrent que tots els diputats puguin ser «investibles sense cap restricció»

La CUP demana a Torrent que tots els diputats puguin ser «investibles sense cap restricció»

Carles Riera reclama al president del Parlament "que es posi al servei de la democràcia encara que això impliqui generar un conflicte amb l'estat espanyol" | Els anticapitalistes presenten també mocions per reclamar que la cambra torni a votar i el Govern apliqui les lleis socials suspeses pel TC

Vés a: El jutjat suspèn la declaració de Francisco Camps i altres investigats en el cas de la Fórmula 1 a València

El jutjat suspèn la declaració de Francisco Camps i altres investigats en el cas de la Fórmula 1 a València

La mesura s'ha pres perquè les parts puguin estudiar documentació a la qual no havien tingut accés

Vés a: Per què Arrimadas hauria de cantar «Els segadors» al Parlament, segons Rull

Per què Arrimadas hauria de cantar «Els segadors» al Parlament, segons Rull

Els diputats de Cs no van cantar l'himne català en la constitució de la cambra catalana

Vés a: Zoido no aclareix qui va decidir les càrregues l'1-O i s'escuda en la fiscalia

Zoido no aclareix qui va decidir les càrregues l'1-O i s'escuda en la fiscalia

El ministre de l'Interior afirma al Senat que "ningú va ordenar l'ús de la violència" i que les actuacions policials van obeir a decisions "dins de les instàncies judicials"

Vés a: El professor de Tremp nega davant la jutge els delictes d'incitació a l'odi i revelació de secrets

El professor de Tremp nega davant la jutge els delictes d'incitació a l'odi i revelació de secrets

Manel Riu, acusat per la Guàrdia Civil, ha rebut el suport de més d’un centenar de persones, que l’han acompanyat amb pancartes, cartells i càntics fins la mateixa porta del jutjat

Vés a: Iceta i Domènech traslladen a Torrent el rebuig a una investidura a distància de Puigdemont

Iceta i Domènech traslladen a Torrent el rebuig a una investidura a distància de Puigdemont

El primer secretari del PSC assegura que el cap de cartell de JxCat no podria exercir "amb plenes responsabilitats", mentre que el líder dels "comuns" reclama que l'independentisme plantegi un altre candidat | Ciutadans lamenta que el nou president del Parlament no es reuneixi primer amb la força que va guanyar les eleccions i rebutja que viatgi a Brussel·les per veure's amb el cap de l'executiu català

Agenda

» Del 18/06/2017 al 28/01/2018, De dilluns a divendres: de 10 a 13 h i de 15 a 18 h, dissabtes: d'11 a 14 h i de 16 a 19 h, diumenges i festius: d'11 a 14 h, dilluns: tancat

Exposició "Creences i religions. Llibertat, diversitat i conflicte"
 Museu dels Sants (C. Joaquim Vayreda, 9, Olot)

» Del 25/03/2017 al 31/12/2018, De dilluns a divendres: de 12.30 a 13.30 h
Dissabtes i diumenges: de 12 a 14 h

Visites al Criptopòrtic de la Domus dels Mosaics d'Empúries
 Conjunt arqueològic d'Empúries (L'Escala)
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: