Pau Masó / Nació Garrotxa | Actualitzat el 22/03/2017 a les 09:06h

Francesc Canalies: «Des d'un punt de vista natural, la vespa asiàtica no té cap tipus d’afectació real»

La vespa asiàtica va arribar a Catalunya l'any 2012 i ha convertit la Garrotxa en la seva capital | Els 71 nius trobats l'any passat a la comarca assenyalen la consolidació de l'espècie | Segons el director del SIGMA, Francesc Canalies, la vespa és un nou repte per a les espècies autòctones

Niu de vespa asiàtica localitzat a la Garrotxa. Foto: Departament d'Agricultura


La vespa asiàtica ja és garrotxina. Ho confirmen les últimes dades del Departament de Territori i Sostenibilitat les quals xifren en 71 els nius localitzats a la comarca l’any passat. L'espècie forestera s’ha consolidat i acomodat a la Garrotxa, l’epicentre de Catalunya: el 61% dels nius localitzats l’any 2016 al territori català van ser trobats entre volcans.
 
Tot va començar l’any 2012 amb un primer niu a l’Alt Empordà. A partir d’aquí, la vespa s’ha multiplicat de forma imparable al territori català situant la Garrotxa com la seva capital. A Catalunya, el 2012 es van localitzar 3 nius, el 2016 s’ha tancat amb 116.
 
El director del Consorci de Medi Ambient Salut Pública i Salut Pública de la Garrotxa (SIGMA), Francesc Canalies, explica a NacióGarrotxa l’origen, les característiques, formes de vida, curiositats i futur de la també anomenada vespa velutina. Aquesta va arribar per quedar-se i presenta reptes biològics a les espècies autòctones, tot i que no és el primer cop que un invasor les amenaça: el mosquit tigre o el cranc americà també van aparèixer per acabar formant part de la fauna de la Garrotxa. La vespa asiàtica ja ha entrat en aquest club i, a partir d’ara, cal trobar la manera de conviure-hi.
 
- Quan arriba a la Garrotxa?

- Tenim notícies d’ella des de fa tres o quatre anys. A partir d’aquí hi ha hagut una onada d’expansió progressiva de la vespa.
 
- Per què arriba a la Garrotxa?

- El perquè no el sé. Arriba a la comarca probablement ella sola amb migració, ja que la tenim a França on fa dotze o catorze anys que hi és. Podria haver arribat transportada voluntària o involuntàriament per algú; vull dir dins un cotxe, un equipatge o qualsevol mitjà de transport que fem servir. El secret és sempre el mateix: una espècie arriba a un lloc perquè troba unes condicions de clima i humitat bones per reproduir-se i no té competència ni depredadors. Per tant, què fa? Ocupa l’espai. Mentre no tingui competència ni depredadors hi ha una expansió important i exponencial d’aquesta dins el territori.
 
- S’expandeix per què en el seu lloc d’origen hi té problemes per subsistir?

- Evidentment. Aquesta espècie ha evolucionat al sud-est asiàtic (Xina, Cambodja o Vietnam) on es troba amb equilibri, és a dir, en competència amb la resta d’espècies. Ecològicament sempre hi ha un procés d’equilibri, cada una de les espècies crea distorsions amb la resta frenant el seu creixement, però a la vegada és controlada per les altres, ja sigui perquè comparteix el menjar o l’espai. La vespa asiàtica ha entrat a la Garrotxa en un espai buit on es pot expandir.
 

El director del SIGMA creu que la vespa asiàtica arriba a la Garrotxa per ocupar un espai buit. Foto: Martí Albesa


- Us imaginàveu quan vau trobar el primer niu de vespa asiàtica a la Garrotxa que arribaria als nivells actuals?

- Sincerament, la seva evolució no deixa de ser una evolució lògica de qualsevol espècie que es troba en aquesta situació. La vespa asiàtica té un factor que l’ajuda en el creixement ràpid: en un rusc d’abelles de mel hi ha una reina que si es mor el rusc queda desorganitzat i s’acaben morint totes, però, en el cas de la vespa asiàtica, la reina impedeix de forma hormonal que la resta d’abelles es puguin reproduir. Per tant, quan desapareix la reina, desapareix la inhibició hormonal i qualsevol femella pot convertir-se en reina i crear un rusc nou. El primer dia això no ho sabíem, ho hem après a mesura que hem llegit coses d’una espècie que venia de fora. Em fa gràcia sentir a vegades algú que diu que s’ha d’erradicar; és impossible, no l’erradicarem. El més assenyat és veure com podem mitigar els efectes que té sobre allò que a nosaltres ens interessa i com ens adaptem per conviure amb aquesta nova circumstància.

- Cada vegada tindrem més invasions?

- Sí, per diferents motius. Primer per la globalització: el flux de gent, de mercaderies i, per tant, d’animals i ous entre un lloc i altre és constant. Ens arribaran espècies que s’hi podran adaptar i altres que no. L’altre efecte important i que ja el tenim aquí és el que va lligat al canvi climàtic: provoca que algunes de les nostres espècies que han evolucionat amb el nostre entorn, comencin a tenir problemes de supervivència i, per tant, s’expliquen coses com la vespa asiàtica. Aquests dos efectes – globalització i canvi climàtic – juguen a favor en el nivell de dispersió. Es tendeix cap a una homogeneïtzació de tots els espais, i això és preocupant a nivell biològic. Ara tenim hàbitats que són ecosistemes diferents, però amb el procés de canvi global que estem vivint sembla que es barreja tot. De fet, és el que fem l’espècie humana a una velocitat molt diferent: pots anar a qualsevol ciutat i trobaràs un Zara, mentre que abans tenies botigues de roba domèstiques pròpies del territori.
 
- La vespa asiàtica no és perillosa, cal deixar-ho clar.

- Algunes notícies l’assenyalaven com la vespa assassina... Des d’un punt de vista de salut humana no és perillosa, no ataca a les persones. Per tant, no creiem que sigui un motiu de preocupació especial per a la població. És a dir, no t’atacaran, però si un nen jugant sacseja l’arbre on hi ha el rusc, a les vespes no els hi agradarà i podem tenir un problema. A la resta de situacions no tenim pensat cap intervenció.
 
- No és perillosa per la gent, però ho és per l’abella autòctona?

- No tant per l’abella sinó pels productors. Per l’abella de mel, la vespa asiàtica no deixa de ser tant perillosa com qualsevol altre depredador que tingui. Desapareixeran les abelles? No ho penso de cap manera. Hi ha crisi? Sí, però les abelles segueixen existint. No són els únics pol·linitzadors que hi ha. Són importants? Sí, però perquè nosaltres els hi donem més protagonisme que als pol·linitzadors que no ens donen beneficis. Hi ha moltíssimes espècies pol·linitzadores, només cal anar a qualsevol camp florit per veure que hi ha un munt d’insectes que van de flor en flor.
 
- Per tant el repte serà buscar una altra espècie que ofereixi mel?

- No, en absolut. El repte serà que l’abella de la mel s’adapti a tenir la vespa asiàtica a prop i conviure amb ella. Per exemple, l’abella productora de mel de l’Àsia ha buscat estratègies per lluitar contra la vespa asiàtica. Com ho fa? Quan una vespa vol atacar un niu d’abelles, l’envolta, comencen a moure les ales, produeixen calor i la maten amb alta temperatura. Això ho aprendran les nostres abelles? Si ho han après les asiàtiques també ho poden aprendre les nostres.
 

 Canalies assenyala la globalització i el canvi climàtic com els principals motius dels canvis ecològics mundials. Foto: Martí Albesa


- Mentrestant, què es pot recomanar als apicultors?

- No estic en condicions de fer gaires recomanacions perquè tampoc sabem si aquestes vespes s’instal·len a prop dels ruscos o no. Pel que sabem, sembla que l’atac als nius d’abelles de mel es fa de setembre a octubre. El que no és lògic i que he escoltat en algun lloc, és posar un tros de carn a l’entrada del rusc de mel perquè la vespa es pugui anar a alimentar de la carn i no ho faci amb les abelles. El que s’està afavorint amb això és el seu creixement. Les solucions fàcils en biologia acaben sent solucions difícils perquè els factors són múltiples.
 
- Com es pot frenar la vespa asiàtica?

- No ens hem plantejat frenar la vespa asiàtica. No està clar com poder frenar l’espècie, no coneixem prou el seu comportament. Els mètodes de control són mètodes de contenció i d’adaptació més que de reducció poblacional. Penso, però, que el control de la població de vespes asiàtiques vindrà, per una banda, perquè ocuparan l’espai que han d’ocupar – ja no tindran espai lliure com tenen avui – i, d’altra, perquè apareixerà un o diversos individus d’aquí que utilitzaran les vespes asiàtiques com a recurs alimentari. De fet, ja hi ha algunes garses que es mengen les larves dels nius, això és un pas important. La vespa asiàtica ha d’arribar al seu nivell de creixement i ha de trobar els seus límits naturals perquè la població s’estabilitzi, tota la resta és artificial.  
 
- Per tant, és absurd voler-hi posar solució?

- Voler-hi posar solució pensant que en l’eliminació, crec que no té cap lògica. Buscar estratègies perquè l’afectació sobre les abelles de mel sigui la mínima possible és el que s’ha de fer. El que passa és que les solucions no són immediates, fàcils ni barates.
 
- Us sentiu impotents davant la vespa asiàtica?

- Ho assumim com un dels danys col·laterals que tenen el canvi climàtic i la globalització, els dos grans impactes de llarg recorregut que tenim. Ara ha sortit el tercer informe del canvi climàtic que diu que tindrem períodes de sequera més llargs i pluges molt més intenses i extremes. Això és al que ens haurem d’acostumar i adaptar. En definitiva, el canvi climàtic és la causa que fa canviar el medi ambient. Per exemple, els boscos que necessiten fred com les fagedes es reduiran perquè hi haurà altres espècies vegetals que estaran més ben adaptades a la calor que aniran substituint aquest tipus de boscos. I això quan tardarà? Doncs la vida d’un faig o una alzina que són 200 anys. No és un fet automàtic sinó que va passant progressivament.
 
- Per tant, a les generacions futures, se’ls hi ha de demanar paciència i precaució.

- No fer bestieses. Precaució en el sentit que nosaltres formem part d’aquest entramat. A vegades ens mirem l’entorn natural amb una certa prepotència. La natura té uns ritmes diferents que van totalment per lliure; té una transcendència tot plegat que se’ns escapa. Es tracta d’un aspecte molt complicat i diversificat que a vegades oblidem i ens pensem tot poderosos. Vivim d’aquests ecosistemes i, per tant, prescindir d’ells és la mort segura.
 
- Heu arribat a somiar amb la vespa asiàtica?

- No. Moltes espècies han entrat en un sistema nou moltes vegades. Això és bo o dolent? Ni una cosa ni l’altra. Hi ha una processos d’adaptació i és el més normal del món. La vida viu d’això, de ser competitiva, adaptar-se i aprofitar els recursos que hi ha. A nosaltres la vespa asiàtica ens importa perquè afecta a una unitat de producció nostra que és la mel. Si no l’afectés, ni ens n’adonaríem. Perquè ens vam alertar del mosquit tigre? Perquè picava més fort que un altre. El cranc americà és un altre exemple: s’ho ha cruspit tot i ara trobem el cranc autòcton a indrets remots. Això ens ha preocupat? En absolut.
 

Segons Canalies, és impossible erradicar la vespa asiàtica. Foto: Martí Albesa


- Per tant hem de creure que la invasió no significa un mal.

- Significa un canvi i un procés d’adaptació que no s’hauria de veure com una cosa perillosa. De fet, els xinesos tenen la mateixa paraula per definir canvi i oportunitat. De la presència de la vespa asiàtica ella en surt afavorida, però que ningú perdi la perspectiva que algú més també en sortirà perquè una altra espècie l’aprofitarà com un recurs, per exemple, per construir en els nius abandonats per la vespa les seves cases de segona mà. Hem d’aprendre com conviure i millorar aquesta situació, però des d’un punt de vista natural la vespa no té cap tipus d’afectació real.
 
- Aquest any tornarà a ser un repte?

- El repte és el procés d’adaptació. El que passa és que, probablement, aquest any ja no en parlarem. El cas de la vespa asiàtica és igual que el del mosquit tigre: semblava que tot s’havia d’acabar però ja no en parlem; hem integrat el mosquit a les nostres vides, ens ha pessigat més de tres vegades, i no hi ha més transcendència.
 
- Quina és la millor definició de la vespa asiàtica?

- Jo crec que és una oportunista, com totes les espècies. Per exemple, si ets periodista i arribes a un lloc on no hi ha periodistes seràs el “rei del mambo”. D’alguna manera és el que fa la vespa. Totes les espècies, en el fons, són oportunistes per tal de sobreviure, també els éssers humans. 

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 438
Vés a: La justícia belga ajorna la declaració de Puigdemont fins al 4 de desembre, dia en què arrenca la campanya

La justícia belga ajorna la declaració de Puigdemont fins al 4 de desembre, dia en què arrenca la campanya

El fiscal demana l'execució parcial de l'ordre de detenció i descarta el delicte de corrupció | L'advocat de Puigdemont assegura que el fiscal vol analitzar si el delicte de rebel·lió pot ser equivalent al "delicte de coalició de funcionaris"

Vés a: L'Audiència de Girona absol el violador reincident acusat del crim de Cabanes

L'Audiència de Girona absol el violador reincident acusat del crim de Cabanes

El jurat popular, per contra, declara culpable d'assassinat i tinença il·lícita d'armes el segon processat

Vés a: Turull, Rull i Ponsatí acompanyaran Puigdemont al capdavant de Junts per Catalunya

Turull, Rull i Ponsatí acompanyaran Puigdemont al capdavant de Junts per Catalunya

Els cinc primers llocs de la candidatura del cap de l'executiu pel 21-D, on cal afegir Jordi Sànchez, estaran ocupats per personalitats empresonades o exiliades | Cardús, Requejo, Bayés i el pare Manel s'incorporen en llocs simbòlics

Vés a: El «Govern legítim» ja té pàgina web

El «Govern legítim» ja té pàgina web

S'hi detallarà informació sobre l'activitat del president Puigdemont i els membres de l'executiu exiliats a Brussel·les

Vés a: Míriam Hatibi esclata després de saber que l'imam de Ripoll era confident del CNI

Míriam Hatibi esclata després de saber que l'imam de Ripoll era confident del CNI

Abdelbaki Es Satty va ser el cervell dels atemptats de Barcelona i Cambrils i va radicalitzar els joves de la cèl·lula del Ripollès

Vés a: Nou concert amb 10.000 cantaires «en defensa del Govern legítim» a Barcelona

Nou concert amb 10.000 cantaires «en defensa del Govern legítim» a Barcelona

Els organitzadors volen transmetre el seu escalf als presos polítics a través de la música

Vés a: Josep Maria Flotats, Premi Honorífic Anna Lizaran dels Premis Butaca

Josep Maria Flotats, Premi Honorífic Anna Lizaran dels Premis Butaca

Es reconeix la seva trajectòria per portar el talent català al món i per la seva aportació en la construcció d'una estructura de teatre públic de país

Vés a: Deneguen a Jordi Sànchez el trasllat de Soto del Real a Quatre Camins

Deneguen a Jordi Sànchez el trasllat de Soto del Real a Quatre Camins

L'òrgan competent justifica que estar empresonat a Madrid "facilita" la pràctica de les diligències de l'Audiència Nacional

Vés a: Detinguts dos lleidatans per publicar informació a les xarxes sobre policies espanyols

Detinguts dos lleidatans per publicar informació a les xarxes sobre policies espanyols

Un veí de Lleida i una veïna d'Albatàrrec estan sent investigats com a presumptes autors dels delictes d'incitació a l'odi i de revelació de secrets

Vés a: Els treballadors de la Generalitat es manifestaran contra el 155 dimarts vinent

Els treballadors de la Generalitat es manifestaran contra el 155 dimarts vinent

Es concentraran a la plaça de Sant Jaume a les sis de la tarda per mostrar el seu rebuig a la liquidació de l'autonomia per part de Madrid

Agenda

» Del 18/06/2017 al 28/01/2018, De dilluns a divendres: de 10 a 13 h i de 15 a 18 h, dissabtes: d'11 a 14 h i de 16 a 19 h, diumenges i festius: d'11 a 14 h, dilluns: tancat

Exposició "Creences i religions. Llibertat, diversitat i conflicte"
 Museu dels Sants (C. Joaquim Vayreda, 9, Olot)

» Del 25/03/2017 al 31/12/2018, De dilluns a divendres: de 12.30 a 13.30 h
Dissabtes i diumenges: de 12 a 14 h

Visites al Criptopòrtic de la Domus dels Mosaics d'Empúries
 Conjunt arqueològic d'Empúries (L'Escala)
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: