Redacció | Actualitzat el 17/03/2017 a les 09:32h

L'excés de fòsfor amenaça els ecosistemes aquàtics arreu del món

Les zones més densament poblades en presenten valors molt alts i descompensats entre nitrogen i fòsfor. Això n'altera el funcionament, en dificulta la conservació i redueix la qualitat de l’aigua

El llac eutrofitzat Dianchi, a la Xina. L’estat de l’aigua la feia inservible per al consum i l’ús agrícola i industrial. Foto: Greenpeace China (CC BY 2.0).


La vida depèn, entre altres coses, de la proporció de nitrogen (N) i fòsfor (P) que hi ha al medi. Normalment hi ha molt més nitrogen disponible que fòsfor, i les espècies han evolucionat per viure en aquestes condicions. Però, si aquesta proporció s’altera, els organismes redueixen la seva capacitat de creixement i manteniment de les funcions vitals.

Un estudi publicat a la revista Ecology Letters, en el qual han col·laborat Josep Peñuelas, investigador del CSIC al CREAF, i Jordi Sardans, investigador del CREAF, ha analitzat la proporció de nitrogen i fòsfor en diferents ecosistemes d’aigua dolça del món. Els investigadors han constatat que aquesta proporció s’està alterant en les conques fluvials on l’activitat humana és més intensa i on hi ha més població.

“Si un riu o un llac es troben en bon estat, el més habitual és que trobem força més nitrogen que fòsfor, de manera que, si les algues i les plantes aquàtiques no creixen més, és sobretot per manca de fòsfor”, explica Peñuelas. Però, amb l’abocament continu de detergents, pesticides, fertilitzants i aigües residuals urbanes i industrials a moltes conques fluvials del món estem afegint-hi quantitats desorbitades de fòsfor, que s’està acumulant molt més ràpidament que el nitrogen (i que altres elements, com el potassi). Així, el fòsfor ha passat de ser un nutrient desitjable a ser un contaminant a les regions urbanes més densament poblades i a les àrees amb agricultura intensiva.

De forma natural, les algues tenen en els seus teixits set vegades més nitrogen que fòsfor, i en plantes terrestres aquesta proporció augmenta fins a unes quinze vegades més. “La major part de sòls i roques contenen baixes quantitats de fòsfor, un element que, a més, és molt poc soluble en aigua. Per això, les espècies d’aigües continentals s’han adaptat per acumular fòsfor i reciclar-lo eficientment”, explica Sardans. El problema és que ara, amb la contaminació dels rius i llacs, aquestes espècies s’estan trobant enormes quantitats de fòsfor al seu abast i n’acumulen molt més del que necessitarien. Segons l’anàlisi de les dades disponibles dels últims 30-40 anys, aquesta situació s’agreuja com més activitat humana i més densitat de població hi ha a prop de les conques fluvials.

Més nitrogen i més fòsfor vol dir menys oxigen

Les aportacions excessives de nitrogen i de fòsfor afavoreixen un procés que es coneix com a ‘eutrofització’ de l’aigua. Consisteix en una fertilització que origina un creixement desmesurat d’algunes espècies d’algues en superfície que acaben per impedir el pas de la llum, de manera que les algues del fons no poden fer la fotosíntesi i l’aigua acaba perdent gairebé tot l’oxigen. A més, aquesta contaminació de nitrogen i fòsfor afecta també les plantes aquàtiques que viuen submergides o surant a l’aigua. “Pensem que aquestes algues i plantes aquàtiques juguen un paper fonamental en el manteniment de la qualitat de l’aigua i de la biodiversitat en els ecosistemes d’aigua dolça, ja que són a la base alimentària d’una gran xarxa d’organismes”, comenta Josep Peñuelas.

Jordi Sardans adverteix també que, si continuem amb aquesta situació, els problemes poden passar a altres ecosistemes propers i afectar zones de vital importància pels humans, a més de reduir la disponibilitat d’aigua per al nostre ús. ”Per tant, cal seguir millorant en la gestió global d’aquests nutrients”, conclou.

La Xina hauria de millorar molt la gestió de les aigües residuals

L’estudi assenyala la necessitat de limitar les aportacions de fòsfor i nitrogen als ecosistemes aquàtics. A partir de l’any 1990, Europa i els Estats Units van establir polítiques ambientals més restrictives, i també van deslocalitzar moltes de les seves indústries. El resultat ha estat que  d’ençà llavors la contaminació per nitrogen i fòsfor s’ha reduït.
 

La Xina aplica el triple de nitrogen i de fòsfor (aquest en forma d’anhídrid fosfòric) amb els fertilitzants que els Estats Units, i el doble que Europa. El país asiàtic també aboca 15 vegades més d’aigües residuals als ecosistemes aquàtics que Europa. Foto: CREAF.



En canvi, la Xina ha viscut el procés contrari: ha acollit gran part de la producció industrial mundial, no té polítiques tan efectives des del punt de vista ambiental i segueix fent servir fertilitzants i pesticides rics en fòsfor. ”A la Xina s’aplica el triple de nitrogen i de fòsfor en forma de fertilitzants que als Estats Units, i més del doble que a Europa”, lamenta Peñuelas. Pel que fa a les aigües residuals no tractades n’arriben a les conques fluvials quinze vegades més a la Xina que a Europa.

La solució al conflicte, però, és un repte difícil d’aconseguir mentre el consum dels béns procedents de la Xina segueixi creixent tant a Europa com als EUA. ”No podem oblidar que una part poc o molt important de la contaminació xinesa es produeix per fabricar béns que consumim a casa nostra“, recorda Sardans.

Article

Yan, Z., Peñuelas, J., Sardans, J., et al. (2016). “Phosphorus accumulates fester than nitrogen globally in freshwater ecosystems under anthropogenic impacts”. Ecology Letters. 19: 1237–1246. DOI: 10.1111/ele.12658.
 

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 438
Vés a: ​La carrera a l'Agència del Medicament arriba al final: quines possibilitats té Barcelona?

​La carrera a l'Agència del Medicament arriba al final: quines possibilitats té Barcelona?

La candidatura de la capital catalana té molt bona puntuació tècnica, però la tensió política que s'ha viscut des de l'1-O pot jugar-li a favor o en contra

Vés a: El fòrum gastronòmic ja ha escollit el plat que més agrada als catalans

El fòrum gastronòmic ja ha escollit el plat que més agrada als catalans

El confit de pota blava, moniato, prunes i vermut Tarrida, del Cèntric Gastrobar del Prat de Llobregat, ha estat el campió del concurs

Vés a: Els comptes pendents del Prestige: 15 anys després ningú no ha assumit responsabilitats

Els comptes pendents del Prestige: 15 anys després ningú no ha assumit responsabilitats

La fiscalia va xifrar la tragèdia en 4.328 milions d'euros, i l'únic condemnat va ser el capità grec del vaixell, que va transferir el pagament de la multa a una asseguradora britànica que encara no ha pagat ni un euro

Vés a: El nombre de candidatures per al 21-D augmenta respecte del 2015 i arriba a les 17

El nombre de candidatures per al 21-D augmenta respecte del 2015 i arriba a les 17

Una desena de llistes sense representació parlamentària concorrerà a les eleccions al costat dels principals partits

Vés a: Agredeixen una patrulla dels Mossos d'Esquadra a Figueres

Agredeixen una patrulla dels Mossos d'Esquadra a Figueres

Els agents van intervenir en una baralla familiar

Vés a: Catalunya en Comú combatrà la «dinàmica de blocs» i apostarà per les polítiques socials

Catalunya en Comú combatrà la «dinàmica de blocs» i apostarà per les polítiques socials

Domènech marca a Barcelona les directrius de la campanya electoral dels "comuns"

Vés a: ​Luis Navajas assumeix de manera provisional les funcions de fiscal general de l'Estat

​Luis Navajas assumeix de manera provisional les funcions de fiscal general de l'Estat

El fiscal del Tribunal Suprem estarà al càrrec fins que es trobi un substitut de Maza, que ha mort aquest dissabte

Vés a: ​La barra lliure hotelera de Barcelona encara cueja amb centenars de llits nous

​La barra lliure hotelera de Barcelona encara cueja amb centenars de llits nous

En els pròxims mesos es multiplicaran les inauguracions d'establiments turístics que es van salvar de la moratòria del govern d'Ada Colau

Vés a: La resposta de Puigdemont a Junker sobre els «nacionalismes verinosos»

La resposta de Puigdemont a Junker sobre els «nacionalismes verinosos»

El president de la Comissió Europea ha defensat que Rajoy té "ampli suport" a Europa

Vés a: Inés Arrimadas: «Vull ser la presidenta dels independentistes, també els considero catalans de primera»

Inés Arrimadas: «Vull ser la presidenta dels independentistes, també els considero catalans de primera»

Albert Rivera assegura que els catalans votaran en “clau nacional” el 21-D perquè “Espanya està en joc”

Vés a: Rosa Maria Sardà torna la Creu de Sant Jordi a la Generalitat

Rosa Maria Sardà torna la Creu de Sant Jordi a la Generalitat

L'actriu considera que no se sent mereixedora del guardó donades "les circumstàncies polítiques"

Vés a: Albiol pretén denunciar un tuit d'Arran sobre la mort del fiscal Maza

Albiol pretén denunciar un tuit d'Arran sobre la mort del fiscal Maza

El PP estudiarà dilluns si l'acció és "denunciable"

Vés a: Detingut un farmacèutic i el seu germà per estafar 600.000 euros al CatSalut manipulant receptes

Detingut un farmacèutic i el seu germà per estafar 600.000 euros al CatSalut manipulant receptes

Per a defraudar canviaven els medicaments prescrits per d'altres més cars o bé modificaven la quantitat prescrita

Agenda

» Del 18/06/2017 al 28/01/2018, De dilluns a divendres: de 10 a 13 h i de 15 a 18 h, dissabtes: d'11 a 14 h i de 16 a 19 h, diumenges i festius: d'11 a 14 h, dilluns: tancat

Exposició "Creences i religions. Llibertat, diversitat i conflicte"
 Museu dels Sants (C. Joaquim Vayreda, 9, Olot)

» Del 25/03/2017 al 31/12/2018, De dilluns a divendres: de 12.30 a 13.30 h
Dissabtes i diumenges: de 12 a 14 h

Visites al Criptopòrtic de la Domus dels Mosaics d'Empúries
 Conjunt arqueològic d'Empúries (L'Escala)
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: