Redacció | Actualitzat el 05/12/2016 a les 19:26h

Els fabricants de refrescos pressionen contra l'impost pel sucre

El català Josep Puxeu, exsecretari de Medi Rural del Ministeri de Medi Ambient —i actual president d'ANFABRA—, es declara contrari el nou impost que volia recaptar la Generalitat.

Josep Puxeu durant l'Alimentaria 2016. Foto: Twitter.

 

 


El català Josep Puxeu Rocamora (Falset, 1958), director general de l'Asociación de Bebidas Refrescantes (ANFABRA) i secretari d'Estat de Medi Rural a l'epoca del Govern Zapatero (PSOE), va ser molt crític amb l'anunciada taxa per a les begudes ensucrades que volia recaptar el Govern de la Generalitat, però que el Govern espanyol va fer seva, tot impossibilitant l'ingrés de fins a 31 milions d'euros el 2017 i 41 més el 2018 a les arques catalanes.

Puxeu i l'associació esmentada han continuat fent campanya contra aquest impost, que és present a molts països europeus amb èxit pel que fa a la reducció del consum (amb què s'ajuda a evitar l'obesitat, especialment entre els infants). Recentment, però, Puxeu va declarar, segons El Economista, que «si el que es pretén és reduir els índexs d'obesitat, no servirà absolutament de res, l'únic que s'aconseguirà és castigar al consumidor amb més impostos«. Puxeu també adduïa que el preu de les begudes podria pujar fins a un 20% a causa d'aquest nou impost.

De l'Administració a la indústria privada del mateix sector

El càrrec al qual va accedir Puxeu —director general d'Anfabra—, va ser judicat al seu moment, ja que semblava que havia de ser incompatible pel fet que havia estat, respectivament, secretari general d'Agricultura i secretari d'Estat de Medi Rural i Aigua en diversos governs socialistes. Tanmateix, el Govern espanyol ja va adduir j«no hi havia objeccions a formular per a aquesta activitat privada«, tot argumentant que «l'empresa que l'ha fitxat no està directament relacionada amb les competències del càrrec ocupat».

Tanmateix, en el desenvolupament de la seva activitat pública Puxeu havia signat convenis amb l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN), organisme del Ministeri de Sanitat, encarregat de vetllar, precisament, per una alimentació sana i que vigila el bon comportament de les begudes refrescants, per a les quals ara treballa.

La seva vinculació amb l'Administració ha durat més de vint anys. El 1993 ja va ser designat per al càrrec de director general de Política Alimentària del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació. A més, ha estat assessor dels exministres d'Agricultura, Carlos Romero i Pedro Solbes. Josep Puxeu ha presidit empreses públiques com Mercasa, lligada directament als interessos agroalimentaris.

A l'ACA encara se'n recorden de Puxeu

A Catalunya no va deixar gaire bon record Josep Puxeu, secretari de Medi Ambient del govern d'en Zapatero durant el pitjor període de sequera per la qual havia passat el país en els darrers 68 anys. De fet, hi havia dos catalans més en jerarquies polítiques importants en el món de l'aigua: Marta Morén era directora general del Agua i el veterà lleidatà socialista Jaume Ciurana, president d'AcuaEbro, empresa pública que construïa infraestructures hidràuliques.

La presència de tres catalans en la direcció política de l'aigua a Espanya havia de ser, a priori, favorable als interessos de la gestió de l'aigua a Catalunya, encara més si recordem que llavors hi havia l’anomenat Tripartit a la Generalitat. Però, el maltracte financer des de l'Estat cap a la gestió de l'aigua a Catalunya i la maldestra gestió política del conseller autonòmic de torn (Baltasar, ICV), obligaren l'ACA a arribar a límits brutals d'endeutament per  afrontar la sequera.

Puxeu s'alià amb els EUA per afavorir els transgènics a Europa

També es recorda Puxeu per la seva aferrissada defensa dels conreus transgènics de blat de moro de Monsanto (MON810) modificats genèticament, quan el 2010 el diari El País va revelar un cable de Wikileaks en què es mostrava clarament l'aliança entre els EUA i el Ministerio de Medio Ambiente, ja que va arribar a demanar a l'ambaixada nord-americana, sempre segons aquest telegrama, que «mantingués la pressió» sobre Brussel·les perquè els organismes genèticament modificats (OGM) continuessin encara com una opció per als Estats membres.

Toy això passava un mes i cinc dies després que Alemanya se sumés al veto del blat de moro transgènic MON810 que ja tenien Àustria, Grècia, Hongria i Luxemburg. L'ambaixada recollia la impressió estesa entre la indústria de la biotecnologia que «si Espanya cau, la resta d'Europa la seguirà». Tal era la importància que donava i dóna Espanya en la soterrada lluita dels OGM.

L'ambaixada detallà que Espanya conreava el 2009 el 75% del blat de moro transgènic de la UE, un blat de moro que té un gen modificat per resistir la plaga del trepant. I es mostrava sorpresa que el 2 de març d'aquell any Espanya votés al costat de França i altres països de la UE per permetre que cada país pogués vetar el cultiu d'un transgènic. «El Govern d'Espanya ha estat tradicionalment un gran defensor del blat de moro biotecnològic a causa de la seva gran demanda interior» per a alimentació animal, explicava el text, però hi desconfiava de la «voluble» posició de Zapatero quan es tractava d'enfrontar-se a França.


 

Notícies relacionades


FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 736
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: