Xavier Borràs | Actualitzat el 03/04/2016 a les 16:36h

«El comú català», quan la pagesia decidia el seu esdevenidor

El llibre de David Algarra, un enginyer informàtic convertit en historiador, que parla de «la història dels que no surten a la història», es presentà a Olot de la mà de l’Ecoxarxa Garrotxa

David Algarra durant la presentació del llibre El comú català. La història dels que no surten a la història. Foto: Montserrat Escayola.


La gira popular de presentació del llibre El comú català. La història dels que no surten a la història va arribar aquest dissabte 2 d’abril a la capital de la Garrotxa, amb la presència de l’autor, David Algarra,  i, també, de l’autor de l’epíleg, el pensador Blai Dalmau que, com a pròleg a l’acte va interpretar —davant el nombrós públic assistent convocat per l’Ecoxarxa Garrotxa, als locals de la CNT d’Olot—, la balada «El món es va capgirar» (sobre la revolta dels Diggers el 1649 a Anglaterra) que ell mateix i Joan Pedragosa van traduir i adaptar al català, una cançó que evoca l’esperit de molts moviments populars resistents a la modernitat.

L’autor del llibre, David Algarra, un enginyer informàtic que va desvetllar la seva consciència arran de la crisi, es va mostrar emocionat i agraït per la rebuda i el suport que està tenint el llibre, de què ja ha fet quasi una dotzena de presentacions. Editat per Potlach (octubre de 2015), es pot descarregar de franc en línia o bé comprar en paper sota demanda i, ben aviat, igualment, adquirir amb qualsevol de les monedes socials que utilitzen les ecoxarxes arreu del territori.



Descobrir la història ocultada per les elits

Algarra va fer una presentació sintètica i pedagògica de la seva obra, que va iniciar ara fa tres anys amb tot de treballs de recerca i estudi sense tenir-ne cap experiència prèvia, però amb un esperit autèntic de recerca de la veritat, especialment quant a la «història dels que no surten a la història» i que les elits i les classes dirigents s’han encarregat d’ocultar, encara més en relació als comuns.

Els comuns, els comunals, eren —tornen a ser en molts indrets de la nostra geografia— les formes d’organització popular en «universitas», assemblees populars, consells oberts…, que van estendre’s arreu de la península Ibèrica, sobretot abans de la romanització i, després, durant l’Alta Edat mitjana i  ben bé fins a principis del segle XVIII, quan la derrota de 1714 va acabar amb els usos i costums que s’havien atorgat els propis ciutadans i que, en el cas català haurien format part intrínseca de les pròpies Constitucions catalanes.
 
Algarra, i també Blai Dalmau, van coincidir en el fet que aquesta època d’autoorganització i l’autogestió dels anomenats béns comunals (rius, forests, prades, molins, fargues, forns…) dibuixa una època de llibertat i d’igualtat que ha estat molt poc estudiada o, majoritàriament, ocultada des de la història oficial. Sortosament, però, ja comença a haver-hi diversos treballs publicats que fan recerca en aquestes mateixes línies i que ens aporten una visió molt diferent pel que fa a les formes de vida catalanes. En aquest sentit Algarra va explicar la seva experiència d’espigolament etnogràfica del Costumari Català de Joan Amades tot afirmant que «des de l’etnografia i, ara, sovint, també, des de l’antropologia es troben moltes pistes sobre aquestes formes de vida».

Blai Dalmau, per la seva banda, va introduir la visió que avui hi ha una «revolució silenciosa», que no surt als mitjans, però que ja comença a ser objecte d’estudi, en relació al retorn d’aquelles assemblees populars i els comuns i que, en certa mesura, estan portant a terme les ecoxarxes. Per a Dalmau, aquestes assemblees populars confederades haurien de ser el fonament de la Catalunya independent. ben allunyats de la visió «estatista» que, de fet, comporta un més del mateix quant al capitalismes: individualisme, consumisme, control de la població i dependència, en summa.

Decisions sota un arbre

«Les assemblees dels comuns se celebraven invariablement sota un arbre i, al final de la trobada, la gent s’ajuntava al voltant d’aquest arbre i ballaven i cantaven», explicà Algarra, que intueix que molta de la repressió que es perpetrà des del Papat i la Inquisició contra el que en deien bruixeria i aquelarres, no eren cap altra cosa que atacs directes cap a aquestes formes de llibertat, d’autoorganització i celebració popular. La història l’escriu qui guanya i té el poder, però aquesta història d’autogovern és fonamentalment oral i se’n serva poca constància documental, com del dret consuetudinari (costums i usos) que representava aquest sistema. Sobreviuen, doncs, com a memòria col·lectiva, centenars d’arbres que donen fe d’una cultura que s’esvaeix com el pi de Can Torres, sota el qual les poblacions dels actuals municipis de Parets, Mollet i Gallecs feien les seves assemblees abans de 1900. (podeu seguir aquest fil en l’article «Els béns comuns, segles de resistència contra lleis i mesures polítiques de privatització»).

Actualment, una part important de les comunitats camperoles de la península Ibèrica mantenen, fins i tot des d’un altre marc jurídic legal (a través de les entitats locals menors; a Catalunya, entitats municipals descentralitzades), la tradició dels consells i els béns comunals com a norma aplicada a la vida quotidiana i el funcionament veïnal. Aquest fet evidencia el fort arrelament d’aquestes pautes i formes de comportament socials. Per a una comunitat agrària, aquest no és un tema menor: la col·lectivització de l’aigua i de les pastures, el repartiment de lots de terra o l’aprofitament dels boscos determinen la seva subsistència. L’interès col·lectiu està per sobre de l’individual. L’individu, com a part del veïnat, es deu a la comunitat i la seva activitat productiva només es pot reproduir i desenvolupar en el seu si, des del consens mutu i a través del consell. Com deia l’historiador Jordi Viñas, «no són les muntanyes que pertanyen als veïns, sinó els veïns que pertanyen a les muntanyes».

Recuperar la memòria col·lectiva

Aquest llibre, doncs, significa la recuperació d’una memòria col·lectiva que semblava haver desaparegut dels annals de la nostra historiografia, ja que durant el segle XIX la burgesia havia escampat «la idea que la història del poble català era tan singular que no coneixia ni els procediments assemblearis ni la propietat col·lectiva», com detalla Félix Rodrigo Mora al «Pròleg».

El llibre d’Algarra s’ocupa d’allò que és popular català, de la saviesa de la gent comuna, dels seus assoliments i realitzacions i és una contribució notable a l’esforç i a la lluita per l’alliberament de Catalunya, més enllà de la politiqueria dels partits polítics. De fet, sorgeix en un context diferent del dels darrers anys, ja que actualment ja comptem amb més estudis, provinents de l’autogestió del saber i del coneixement i no del món acadèmic, sobre la història dels pobles peninsulars.
 

Després de la presentació es va fer un debat viu i enriquidor entre els assistents amb Algarra i Dalmau. Foto: Montserrat Escayola.


FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 446
Vés a: A qui beneficien unes eleccions tan polaritzades?

A qui beneficien unes eleccions tan polaritzades?

Els estudis indiquen que, amb matisos, la polarització afavoreix a les opcions més "extremistes" | El debat territorial, la crisi econòmica i la corrupció ha canviat el panorama de partits i ha provocat que l’elector hagi perdut el lligam emocional amb determinades sigles

Vés a: Detinguts el presumpte autor i una de les ferides del tiroteig a Sant Carles de la Ràpita

Detinguts el presumpte autor i una de les ferides del tiroteig a Sant Carles de la Ràpita

Els fets van passar dimecres en un bar cèntric poc després de les cinc de la tarda i va provocar dos ferits

Vés a: El Domènech bomber, astronauta i historiador

El Domènech bomber, astronauta i historiador

El cap de llista de Catalunya en Comú es presenta com l'antídot per apagar el foc del procés i reivindica que l'Espanya plurinacional és possible

Vés a: Indra reconeix l'atac d'Anonymous

Indra reconeix l'atac d'Anonymous

Segons la multinacional espanyola dedicada a la difusió dels resultats provisionals, "no hi ha constància que els sistemes hagin estat afectats, ni que cap dada sensible hagi estat compromesa"| Els hackers van assaltar una màquina virtual que estava desconnectada de les plataformes corporatives

Vés a: El Josep Guinovart més sensual, protagonista d'una mostra a Terrassa

El Josep Guinovart més sensual, protagonista d'una mostra a Terrassa

El Centre Cultural acull l'exposició "Mestre d'Amor", un recull d'obres que plantegen la sexualitat com una forma de comunicació que va més enllà de l'aspecte físic

Vés a: Quatre morts en un accident entre un tren i un autobús escolar a prop de Perpinyà

Quatre morts en un accident entre un tren i un autobús escolar a prop de Perpinyà

El tren ha envestit l'autobús a Millars i ha deixat com a mínim 24 persones ferides

Vés a: Fachin sense filtres: triple «hit combo» contra els «comuns»

Fachin sense filtres: triple «hit combo» contra els «comuns»

L'exdirigent de Podem parla sense pèls a la llengua i carrega contra el pla de retorn d'empreses de Domènech, el seu viratge respecte Procés Constituent o la utilitat dels vots a Catalunya en Comú-Podem en favor de Rajoy

Vés a: Albiol no confirma el presumpte espionatge però demana explicacions a Puigdemont

Albiol no confirma el presumpte espionatge però demana explicacions a Puigdemont

El candidat del PP acusa Puigdemont d'haver actuat com un "règim totalitari" i la "Gestapo" | Demana explicacions al president de la Generalitat: "Quant ha costat l'espionatge, per què, des de quan, què es pretenia descobrir, quina era la finalitat última?"

Vés a: Tots els balls d'Iceta

Tots els balls d'Iceta

​El socialista duu esmorzar a l'autobús que el PSC ha posat als periodistes per cobrir la campanya del 21-D i aprofiten per posar el candidat a prova

Vés a: VÍDEO La Policia de Sabadell acampa ara a la comissaria per seguir reivindicant millores

VÍDEO La Policia de Sabadell acampa ara a la comissaria per seguir reivindicant millores

Diversos membres del cos es planten davant la prefectura de Can Marcet per reclamar l'augment de la plantilla

Vés a: ​Un ferit lleu en caure un cotxe a la via del tren a Vila-seca

​Un ferit lleu en caure un cotxe a la via del tren a Vila-seca

El vehicle estava estacionat en un pàrquing d'un establiment comercial quan va caure d'un desnivell d'uns sis metres d'alçada

Vés a: La diputació permanent es reunirà per decidir si porta el 155 al TC

La diputació permanent es reunirà per decidir si porta el 155 al TC

Només Junts pel Sí ha sol·licitat convocar la sessió, que aquest dijous ha estat acordada per la Mesa i els portaveus dels grups

Vés a: La Guàrdia Civil identificarà el grup d'ultres que va fer un escarni a Mónica Oltra

La Guàrdia Civil identificarà el grup d'ultres que va fer un escarni a Mónica Oltra

La Fiscalia va denunciar els fets per un delicte lleu d'amenaces, que pot ser castigat amb penes de multa de fins a tres mesos

Agenda

» Del 18/06/2017 al 28/01/2018, De dilluns a divendres: de 10 a 13 h i de 15 a 18 h, dissabtes: d'11 a 14 h i de 16 a 19 h, diumenges i festius: d'11 a 14 h, dilluns: tancat

Exposició "Creences i religions. Llibertat, diversitat i conflicte"
 Museu dels Sants (C. Joaquim Vayreda, 9, Olot)

» Del 25/03/2017 al 31/12/2018, De dilluns a divendres: de 12.30 a 13.30 h
Dissabtes i diumenges: de 12 a 14 h

Visites al Criptopòrtic de la Domus dels Mosaics d'Empúries
 Conjunt arqueològic d'Empúries (L'Escala)
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: