Redacció | Actualitzat el 09/03/2016 a les 18:26h

Cinc anys de Fukushima, amb Garoña, Ascó i Vandellòs al fons

Manifest de Tanquem les Nuclears-100% Renovables per commemorar aquell fatídic 11 de març de 2011 al Japó

Els cinc anys transcorreguts des que es va iniciar la catàstrofe de Fukushima han estat ben aprofitats per la indústria nuclear i els seus seguidors. Aplicant les lliçons de Txernòbil, aquella catàstrofe de 1986 que era impossible que succeís, han aconseguit un control meticulós de la informació, per això la presència de Fukushima a l'agenda informativa quotidiana és inexistent, malgrat que cada dia les seves radiacions enverinen les aigües i l'atmosfera, els ecosistemes i les persones.

La societat japonesa, desarticulada per les polítiques aplicades des del Govern, està profundament dividida; una part considera normal viure en un país amb nivells legals de radiació 20 vegades superiors als establerts a la resta del món, considera normal que s'apel·li a la solidaritat amb els pagesos per a que nens i joves consumeixin diàriament aliments que provenen de zones contaminades, que s'apliqui la censura informativa, i que s'amenaci contínuament amb sancions. És la part de la societat que es reafirma en l'Olimpíada de Tòquio 2020 com objectiu nacional, que recolza l'augment de l'exaltació nacionalista davant països veïns, i que aplaudeix la implicació internacional de Japó en assumptes militars. En canvi, una altra part es compromet en la resistència. Durant 2015 l'oposició atòmica s'ha integrat en el moviment d'oposició al militarisme.

Existeix un desconcert general, que es mostra en l'abstenció política (les darreres eleccions van tenir la participació més baixa en la història del Japó), moltes persones que es limiten a anar als seus assumptes i a donar suport passiu a les autoritats. Mentrestant, les dades sobre increment de malalties augmenten, i el control informatiu dispara encara més els rumors.

I gran quantitat de persones que tenen coneixements, contactes i recursos, abandonen discretament el país i s'instal·len a l'estranger.



La reactivació nuclear progressa, l'11 d'agost de 2015, va entrar en funcionament la central nuclear de Sendai, van finalitzar els 23 mesos en que s'ha demostrat, una vegada més, que l'energia atòmica és innecessària. La pressió política per tornar a posar en marxa nous reactors continua.

Si aquest és l'estat de les coses en el país on es desenvolupa la major catàstrofe de la història de la Humanitat, es pot comprendre la gosadia de la indústria atòmica i els seus seguidors en el cas d'Espanya, i més a Catalunya.

La central atòmica de Garoña porta 3 anys parada, però les companyies ENDESA i IBERDROLA maniobren per resoldre els tràmits legals que permetin posar-la en funcionament en 2016, o cobrar encara més diners públics en concepte d'indemnitzacions si no ho aconsegueixen. Actuen amb la complicitat del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) que es nega a analitzar els perills globals de seguretat, ambientals i de salut que impliquen la connexió d'una central deteriorada per més de 40 anys de funcionament, i amb greus fallides estructurals.
 
El CSN funciona dominat per una majoria absoluta de partidaris acrítics de la tecnologia atòmica, i va aprovant els informes parcials que permetin posar en marxa Garoña; el funcionament del CSN el converteix en l'oficina de relacions públiques de la indústria nuclear, i no en l'organisme responsable de la seguretat de la societat que el manté. Garoña és una peça clau per a que la indústria nuclear pugui assolir l'objectiu dels 60 anys de funcionament de les centrals atòmiques, el CSN ho sap i actua en conseqüència.

Malgrat els més de 500 quilòmetres que separen Garoña de Catalunya ens uneix el riu Ebre, del que la central obté aigua per a refrigeració. A l'escassa importància que tenen les barreres naturals per frenar la difusió de la contaminació radioactiva, podem afegir en aquest cas una connexió directa.

L'estratègia de mantenir 60 anys funcionant els reactors atòmics compta amb una posició d'avantatge a Catalunya superior al conjunt d'Espanya. Aquesta posició afecta als dos reactors d'Ascó i al de Vandellòs. Una font de contaminació quotidiana i una amenaça propera que no ens deixa indiferents.

Més enllà de pronunciaments polítics, cal una resposta social per fer front a aquesta amenaça. Per això, en aquest 11 de març de 2016, quan portem 5 anys de catàstrofe nuclear continuada que afecta a tot el món, la nostra reflexió no s'adreça únicament al que passa al Japó, també tenim ben present el conflicte de Garoña, i l'amenaça continuada que representen Ascó i Vandellòs.

Des de Tanquem Les Nuclears - 100% RENOVABLES (TLN-100% EER), s'ha organitzat un col·loqui - debat obert al públic, el divendres 11 de març, data del cinquè aniversari de l'inici de la catàstrofe de Fukushima, a les 19 hores, a les Cotxeres de Sants de Barcelona.

I la Xarxa per la Sobirania Energètica de Tarragona i l'Ebre farà un acte de recordatori a les víctimes el dissabte, 12 de març, a les 11:30 del matí a Tarragona, a la platja de l'Almadrava, al terme municipal de l'Hospitalet, Vandellòs, davant la central atòmica Vandellòs 2, i l'edifici amb residus radioactius del que va ser Vandellòs 1.

Catalunya, a 9 març de 2016.

Més informació: www.sirenovablesnuclearno.org
 

 

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 668
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: