Berta Diumaró | Actualitzat el 18/02/2016 a les 11:17h

Greenpeace, una revolució psicodèlica

El Documental del Mes projecta «Com canviar el món» al llarg del mes de febrer | El film explica l'origen del moviment ecologista més gran de la historia

Com canviar el món (How to Change the World, 2014) és una pel·lícula dirigida per Jerry Rothwell, un documentalista anglès reconegut internacionalment per films com Donor UnknownTown of Runners o Deep Water. La pel·lícula ha estat premiada a diferents festivals internacionals, entre ells el festival de Sundance o el Hot Docs canadenc. Durant aquest més de febrer es pot veure a diferents sales arreu de Catalunya en el marc de la iniciativa del Documental del Mes.
 
Norma número 1: "Planta una bomba al cap de la gent"
 
Com diu el protagonista del documental, Bob Hunter, “no importa com de gran sigui un moviment. La seva identitat es troba en la seva llavor”. Com canviar el món arrenca al Vancouver del primers anys de la dècada dels 70. Sense temps per massa preguntes, l’espectador es troba a dalt d’un vaixell de pesca atrotinat, essent còmplice d’un grup de joves idealistes, provinents de moviments pacifistes, hippies, objectors de consciència i amics de la psicodèlia. La seva missió és arribar a la petita illa Amchitka, a Alaska, per aturar els assajos de la bomba atòmica de Nixon.
 
Convençuts –i de forma encertada– que només podrien canviar el món i si la gent veia imatges dels atacs al medi ambient, el grup de joves portava dues "armes": una càmera i la ràdio. Van enregistrar imatges de tota la missió i van retransmetre el fets per les ones radiofòniques. Finalment, la bomba va detonar. Però quan el vaixell va tornar a port, els esperava una multitud per rebre’ls com a herois. Va ser a partir d’aquella missió que va néixer Greenpeace.
 
Norma número 2: "Posa el teu cos allà on hagis posat la teva boca"
 
Aquesta primera expedició la formaven Paul Watson, Rex Weyler, David “Walrus” Garrick, Charlie Truman i el periodista i ideòleg de l’aventura Bob Hunter. El relat es construeix a partir de les seves notes personals i ens narra dues missions més: la defensa de les balenes en contra els caçadors russos i la lluita contra la caça de cries de foca. Fent ús de totes les imatges enregistrades pels joves, moltes impactants i colpidores, i d'entrevistes actuals als implicats, la narració avança a un ritme deliciós. La pel·lícula, en la seva forma i discurs, fa una pròpia reflexió sobre el concepte d’espectacle que Greenpeace buscava enregistrant i mostrant aquestes primeres accions. L’editor, Jim Scott, ha estat reconegut amb diferents premis, entre ells el de millor muntatge al Festival de Sundance 2015.
 
Norma número 3: "La revolució no serà organitzada"
 
L’ànima de Greenpeace i l’ànima del documental és Bob Hunter, el periodista canadenc i ideòleg del moviment es converteix en un narrador contingut . A través de cinc normes que es converteixen en cinc capítols, el mateix protagonista ens explica com les il·lusions inicials i l’esperit trencador dels activistes es veu superat per la pròpia condició humana. Mica en mica el grup es va desfilant, sorgeixen els egos i les diferents maneres d’entendre la revolució.
 
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=eEd5cdvnqQ0[/youtube]
Norma número 4: "Has de témer l’èxit"
 
Greenpeace s’havia convertit en el moviment global més important de la història de l’ecologisme. Aquesta responsabilitat requeria un grup cohesionat, calien normes i organització. La rapidesa amb la que el grup va haver de rebre l’èxit va ser desbordant i les radicalitats van ser massa difícils de gestionar.
 
Norma número 5: "Deixa anar el poder"
 
I és que per fer la revolució calia arribar als extrems, ser arriscats i atrevits i calia, també, que algú toqués de peus a terra. Aquest grup de joves potser no va canviar del tot el món, però sí que va fer trontollar les nostres consciències. Van mostrar-nos una nova manera d’entendre l’ecologisme, una manera diferent de fer les coses i d’explicar-les. La revolució no va ser organitzada perquè sinó no hauria estat una revolució.
 
La suma d’uns personatges apassionats i entusiastes, un material d’arxiu pletòric i un moviment de tanta transcendència com Greenpeace, ens dóna com a resultat un documental honest, on es mostren les virtuts i també les ombres de tot el procés de fundació de l’organització. Una història sobre els somnis de joventut que topen amb la realitat i i els defectes de la condició humana. Bob Hunter va escriure “és repugnant que una revolució no pugui anar més de pressa ni més lluny del que poden anar les persones implicades”. No us el perdeu.
 
Com canviar el món, de Jerry Rothwell
Títol original: How to change the world
VO en anglès subtitulat en català
País: Canadà, Regne Unit (2014)
Durada: 106 minuts
Gènere: Social, Medi Ambient
Documentació: Elizabeth Klinck i Lloyd Davies
Director de fotografia: Benjamin Lichty
Edició: James Scott
Guió: Jerry Rothwell
Producció: Met Film, Daniel Film i Insight Productions
Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 832
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: