Redacció | Actualitzat el 19/05/2015 a les 10:11h

Els partits, disposats a fer un acord cap al Residu Zero a Barcelona

En el debat impulsat per l'Estratègia Catalana Residu Zero i la FAVB, els representants de les candidatures electorals aposten pactar com millorar la gestió de residus de la ciutat


En un debat promogut per l'Estratègia Catalana Residu Zero i la FAVB, representants de les diferents candidatures que es presenten a les eleccions a l'Ajuntament de Barcelona van debatre sobre la situació actual de la gestió de residus a Barcelona i com avançar la situació d'estancament actual. En el debat hi van participar representants de CiU, PSC, Barcelona en Comú, ERC, CUP i Ciutadans.

Les propostes que van generar més consens van ser la possibilitat d'implantar una recollida porta a porta i la necessitat d'obrir el contenidor d'envasos a tots els materials reciclables.

Implantació de la recollida de residus domiciliaris porta a porta
 

ERC, la CUP i Barcelona en Comú van apostar per implantar progressivament, de manera dialogada amb els barris, la recollida selectiva. Foto: Arxiu.


Moltes ciutats de mida similar a Barcelona recullen els residus domiciliaris porta a porta. En són exemple ciutats com Milà (que ha aconseguit recollir selectivament el 60% de la fracció orgànica d'origen domèstic en només dos anys i amb un nivell d'impropis inferior al 5%), Berlín, San Francisco... I, de fet, en barris cèntrics de la ciutat com el Gòtic o el Raval, la fracció resta es recull porta a porta el rebuig.

A partir d'aquesta constatació, ERC, la CUP i Barcelona en Comú van apostar per implantar progressivament i de manera dialogada amb els barris, aquest tipus de recollida. Joan Puigdollers, actual regidor de medi ambient, va sorprendre en anunciar que l'Ajuntament ha elaborat un estudi per a implantar aquesta recollida a Barcelona. De fer-se realitat, Barcelona podria arribar a duplicar la quantitat de residus recollits selectivament. D'aquesta manera s'afegiria als més de 100 municipis catalans que ja fan recollida porta a porta i que superen el 60% de recollida selectiva.

Substituir el contenidor d'envasos per un contenidor de reciclables

Alguns països, com per exemple Alemanya, han començat a substituir el contenidor d'envasos lleugers per un contenidor anomenat de productes reciclables. Aquest canvi ha permès augmentar en un 50% la quantitat de residus reciclables recollits i simplificar el sistema de separació per a la ciutadania.

També en aquest cas, la major part dels partits tenien una opinió formada al respecte i apostaven per substituir el contenidor d'envasos lleugers (contenidor groc) per un contenidor de "materials reciclables".

Barcelona hauria de liderar un canvi normatiu a nivell català

També es va constatar que els municipis no disposen dels instruments i competències més apropiats per impulsar els objectius de la política de residus i els candidats van apostar que caldria una reforma del marc legal per facilitar el paper de les administracions locals.

En aquest sentit es va valorar com a desitjable l'aprovació d'una llei de prevenció de residus a nivell català que inclogués aspectes com la prohibició progressiva de determinats productes d'un sol ús, l'ampliació de la fiscalitat ambiental i dels sistemes de responsabilitat ampliada del productor així com sistemes de devolució i retorn.

Necessitat d'un pacte cap al Residu Zero

Finalment, es va estar d'acord amb la proposta d'impulsar un pacte per avançar cap al Residu Zero després de les eleccions, que recollís els punts esmentats anteriorment així com altres que van sorgir en el debat.

La major part de les 700.000 tones de residus que es produeixen cada any a Barcelona van a parar a abocadors, incineradores o cimenteres. A causa d'una recollida selectiva estancada en el 35%, actualment a Barcelona es recullen 460.000 tones de rebuig cosa que suposa 285 kg/hab/any. Els municipis que han adoptat estratègies de Residu Zero, com la mancomunitat de Contarina (Itàlia), San Francisco o Ljubljana han assolit nivells de rebuig inferiors als 100 kg/hab/any i nivells de recollida selectiva superiors al 70%.

Aquesta situació fa que el model de gestió de residus de Barcelona segueix essent un problema per als seus veïns que han d'assumir Ecoparcs –Ripollet, Montcada–, abocadors –Cerdanyola, Rubí, Els Hostalets de Pierola–, incineradores –Sant Adrià de Besòs– o cimenteres –Montcada i Reixac, Sant Feliu de Llobregat, Sant Andreu de la Barca–.

La recollida selectiva no avança

Fins a l'any 2010 l'evolució de la recollida selectiva de residus a Barcelona seguia una línia ascendent, especialment a partir de l'extensió de la recollida selectiva de la matèria orgànica a tots els barris.

Des d'aleshores, però, tant la quantitat de materials recollits selectivament com el percentatge de recollida ha disminuït, situant-se en un 35% l'any 2014.

Els envasos i l'orgànica recollits tenen molt baixa qualitat

En el cas de la matèria orgànica d'origen domiciliari el nivell d'impropis se situa al voltant del 30% i pel que fa als envasos lleugers, els impropis se situen en el 25% malgrat les repetides campanyes de comunicació realitzades.

Podeu trobar un resum detallat del debat clicant en aquest enllaç.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 684
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: