Redacció Osona.com | Actualitzat el 19/03/2015 a les 12:20h

La meitat de les fonts d'Osona i el Lluçanès no són potables pels nitrats

El GDT presenta les analítiques del 2015, on es detecta un augment de la contaminació | L’entitat ecologista alerta de l’increment de la cabana porcina en un territori ja molt castigat

Presentació dels resultats de les analítiques, a Sant Martí d'Albars. Foto: GDT


El Grup de Defensa del Ter (GDT) ha presentat avui, de manera puntual i com ve fent des de 1996, els resultats de les analítiques dels nitrats a les fonts d'Osona i el Lluçanès del 2015. La roda de premsa s’ha portat a terme en un lloc que, per a l’entitat, simbolitza la lluita contra l'augment de la cabana porcina: la macrogranja en ampliació de Serrarols, a Sant Martí d'Albars i propietat del Grup Tarradellas.

Aquest any, el GDT ha analitzat el contingut de nitrats de 151 fonts d'Osona i el Lluçanès, que han augmentat respecte el 2014. Així, la mitjana total ha pujat de 64 a 78.7 mg/l. També han pujat, del 43% al 50,3%, les fonts que superen els 50 mg/l de nitrats, per tant, les que no són potables. En total, 73 fonts han augmentat el contingut en nitrats, mentre que 47 l’han reduït.

Com a font més contaminada hi trobem Cassanell, de Taradell, amb 456,9 mg/l, 360 l’any passat, que es posa en primera posició, superant per gairebé 100 mg/l la font de Gallisans, a Santa Cecília de Voltregà, que ostentava aquesta posició l’any passat. Aquesta font del Voltreganès ha reduït els índexs, de 393,6 a 353,4 mg/l. En tercer lloc, hi ha la font Salada de Gurb, amb 343,9 mg/l (319,7 l’any passat).

De l’anàlisi de les dades se’n desprèn que l’any 2014 hi havia un 4,2% de les fonts que superaven els 200 mg/l, quan aquest any un 13,4% de les fonts de la comarca superen aquest valor. Aquestes xifres indica que el que augmenta és la concentració de nitrats en fonts ja molt contaminades, explica el GDT.

 
Aquest increment de concentració, segons l’entitat ecologista, es pot deure a diversos motius. Per una banda, al tancament de les plantes d’assecament de purins, tot i que tractaven només el 5% del purí generat a la comarca i no li donaven un tractament finalista. També a l’increment del nombre de caps de bestiar, ja que la cabana porcina no ha fet més que augmentar, “només cal observar el cas paradigmàtic de la granja on ens trobem avui”, ha apuntat un portaveu del GDT, en el marc de l’explotació de Serrarols.

Per últim, les condicions meteorològiques, apunta l'entitat ecologista: “També s’ha de tenir en compte que aquesta variació en el contingut en nitrats pot ésser degut a l'augment de les pluges que hem tingut aquesta temporada. Això ha provocat la major percolació del purí cap als aqüífers. L'augment dels cabals combinat amb l'augment del contingut de nitrats fa més greus els resultats”.

En tot cas, sigui per la raó que sigui, el GDT alerta que “la situació no està millorant”, i no ho farà mentre es segueixi augmentant “la cabana porcina d’un territori ja vulnerat i saturat de nitrats”.
 

Analítiques, font per font (PDF)


FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 684
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: