Xavier Borràs | Actualitzat el 04/02/2015 a les 19:23h

El 30% dels antibiòtics de les aigües residuals s'aboca als rius

Un estudi de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA), publicat a la revista internacional "Water Research", revela que les aigües residuals hospitalàries amb majors percentatges d'antibiòtics, sovint tractades amb les aigües residuals urbanes a les depuradores, només aconsegueixen depurar-se en un 70% abans de ser abocades al riu

Projectes com StARE avaluen l'eficàcia de nous tractaments d'aigua residual per a l'eliminació dels nous contaminants. Foto: ICRA.


Una gran quantitat d'antibiòtics són consumits habitualment a les instal·lacions hospitalàries. Un cop administrats als pacients, aquests compostos són en part excretats a través de la femta i orina, que formen part de les aigües residuals dels hospitals. Aquestes són habitualment tractades, juntament amb les aigües residuals urbanes, en les estacions de depuracions d'aigües residuals (EDARs). Encara que una gran part dels antibiòtics presents en l'aigua són eliminats en aquests tractaments, un gran nombre d'ells segueixen presents en les aigües de sortida de la depuradora, que s'aboquen directament als rius, amb la qual cosa suposen un punt de contaminació d'aquests contaminants en el medi aquàtic natural.

La revista Water Research acaba de publicar un estudi de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA), en el qual s'ha investigat, durant 3 mesos, la presència de diversos antibiòtics pertanyents a famílies, com les penicil·lines, sulfonamides, tetraciclines, fluoroquinolones, entre altres, a les aigües residuals d'un hospital, a l'entrada i a la sortida de la depuradora, així com a les aigües del riu, on s'aboquen les aigües residuals un cop tractades.
 

Esquema de l'estudi de vigilància realitzat, on es van prendre mostres a la sortida d'aigües residuals de l'hospital (1), a l'entrada (2) i la sortida (3) de la depuradora, i al riu, aigües amunt de l'abocament de la depuradora (4) i aigües avall (5).


Segons Sara Rodríguez, investigadora de l'ICRA i autora principal de l'article, "l'estudi mostra que els antibiòtics es van trobar en una concentració més gran a les aigües residuals hospitalàries i que, tot i que es va observar una reducció dràstica en la seva concentració després del tractament a la depuradora amb un mitjana del 70% d'eliminació, aquests encara eren presents a les aigües residuals de sortida. Els resultats coincideixen amb els d'eliminació observats en altres estudis de l'ICRA, així com en altres estudis a nivell internacional.
 

Concentracions mitjanes (ng / L) d'antibiòtics en els diferents punts de mostreig.


En el mateix estudi, es va avaluar la presència no només d'antibiòtics sinó dels anomenats "gens de resistència a antibiòtics", que es relacionen amb la presència de microorganismes resistents als efectes d'aquests fàrmacs i que han despertat preocupació en els últims temps. D'acord amb l'OMS, la resistència als antibiòtics és un problema global per a la salut humana, en el qual intervenen diferents factors interconnectats, i en el qual l'aigua juga un paper clau.

"En el nostre estudi -explica Sara Rodríguez- la concentració de resistències a antibiòtics en l'aigua d'hospitals no va ser significativament diferent de les concentracions trobades en aigües residuals urbanes. Igual que en el cas dels antibiòtics, encara que la depuradora eliminava una part d'aquestes resistències, aquestes seguien presents en l'aigua residual tractada que són descarregades al riu.

Tant en el cas dels antibiòtics com en el cas dels gens de resistència, es va observar com la seva presència augmentava considerablement al riu després de l'abocament de la depuradora, de manera que es confirma que les depuradores urbanes contribueixen a la contaminació del medi aquàtic per aquests compostos."

Es tracta del primer estudi a nivell estatal que contempla el problema de l'eliminació conjunta tant d'antibiòtics com de gens de resistència en depuradores urbanes, i és un dels primers a nivell internacional, ja que la informació referent a això és encara molt escassa.

L'estudi conclou que els abocaments de les plantes de tractament d'aigües urbanes són una font important de residus d'antibiòtics, de bacteris resistents als antibiòtics i de gens de resistència als antibiòtics. Per tant, aquestes plantes de tractament són punts crucials de control d'aquest tipus de contaminació en el medi ambient. El desenvolupament i implementació de nous tractaments d'aigua residual, capaços d'eliminar més eficientment aquests contaminants, permetrà reduir enormement la contaminació des de fonts de contaminació urbanes, que són un dels focus de contaminació principal en el medi ambient.

Cal destacar que la Unió Europea està dedicant cada vegada més esforços per investigar els processos d'eliminació i l'impacte ambiental d'aquests contaminants. Això queda reflectit en els 5 projectes (entre un total de 7) dedicats a aquesta temàtica dins de la convocatòria 2013 del programa Water JPI en contaminants emergents, en tres dels quals participa l'ICRA.

Projectes de recerca com StARE "Aturant l'evolució de la resistència als antibiòtics (Stopping Antibiotic Resistance Evolution; 2013 Water JPI call), que comença aquest any i que el passat 28 i 29 de gener va reunir a l'ICRA investigadors de 7 països europeus, avaluarà l'eficàcia de nous tractaments d'aigua residual per a l'eliminació d'aquests contaminants. Al mateix temps, aquest projecte proporcionarà informació molt valuosa sobre la presència d'aquests contaminants en diferents depuradores en diversos països europeus i en diferents moments de l'any, la qual cosa permetrà avaluar els factors crítics que influeixen en la seva eliminació.

 

Fitxa tècnica de l'article:

Títol: "Occurrence of antibiotics and antibiotic resistance genes in hospital and urban wastewaters and their impact on the receiving river" (Presència d'antibiòtics i de gens de resistència en aigües residuals d'hospital i d'una depuradora urbana i el seu impacte en el riu)

Autors: Sara Rodríguez-Mozaz; Sara Chamorro; Elisabet Martí; Belinda Huerta; Meritxell Gros; Álex Sánchez-Melsio; Carles Borrego; Damià Barceló y José Luis Balcázar.

Revista Científica: Water Research (2015), 69 pp. 234–242
DOI:10.1016/j.watres.2014.11.021

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 713
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: