Redacció | Actualitzat el 05/12/2014 a les 08:58h

DEPANA lamenta la mort d'Aubèrta i qüestiona la gestió de l'ós bru al Pirineu

La situació dels óssos bruns (Ursus arctos) al Pirineu, amb només uns 30 exemplars, no es pot permetre la desaparició de més óssos, un cop consumada la mort de l’osseta Aubèrta.

L'osseta Aubèrta el juliol d'enguany. Foto: Arxiu.


Per entendre aquesta desgraciada situació s'ha de recordar la increïble aparició de l’onseta al bell mig d’un poble pirinenc fa uns mesos, i les declaracions del Conselh Generau d’Aran (CGA)  que això era un fet natural, i no degut (com certament va ser) a la intervenció humana. La seva mare Fadeta no va perdre a Aubèrta pels carrers d’Aubèrt, sinó que algun individu la va deixar al petit nucli aranès, sense que de moment les autoritats d’Aran hagin aclarit què va succeir amb Fadeta i els seus altres possibles cadells. Cal tenir en compte que el nivell de seguiment per part dels guardes sol ser precís i no presenta llacunes tan evidents [1].



La segona part d’aquesta història va consistir en l’encertat confinament en un tancat al bosc, amb una mínima intervenció humana, i amb la intenció final del seu alliberament a la natura. Així, semblava millorar per una vegada la mes que qüestionable gestió que el CGA té amb la conservació de la natura i amb l’ós bru en particular. L’últim capítol però, el més desafortunat de tots, ha acabat amb la vida de l’óssa degut a les complicacions posteriors a la implantació d’un emissor subcutani a Aubèrta.

Des de DEPANA lamenten profundament aquest fatal desenllaç. La recent desaparició de l’óssa Aubèrta ha esdevingut una molt mala notícia per a tots aquells que ens dediquem a la conservació de la natura i per a la nostra societat, cada cop més sensibilitzada per aquests afers. Així mateix, demanen l’establiment d’un protocol que contempli la impossibilitat de tornar a realitzar marcatges invasius a cap cadell d’ós pirinenc. L’animal no necessitava més transmissors: ja en tenia un de superficial.

L’obsessió pel control l’ha dut a una mort essencialment evitable i innecessària, sobre tot quan la part més difícil ja estava feta. Això és culpa del CGA que manté una conducta contradictòria, en ser l’òrgan encarregat de la gestió i protecció i, alhora, haver promogut històricament campanyes en contra dels alliberaments d’exemplars i la presència dels óssos a la Val. Aquesta contradicció tràgica que rau en la base d’aquest desgraciat episodi. El CGA vol i dol, però ara com a beneficiari de fons europeus no té elecció: sempre en favor de l’ós sense fissures.

No obstant hi ha un vessant purament tècnic que no es pot ignorar. Com demostren estudis amb cadells d’ós negre (Ursus americanus) als EUA, el risc postoperatori d’aquests implants és molt elevat i els percentatges d’èxit molt baixos [2] [3]. Sobre 39 insercions efectuades a Virgínia entre el 1996 i 1999, el 64% va generar rebuig o van caure. Aquest estudi explica que la taxa d’èxit del ràdio marcatge amb emissor intern ateny un alarmant 10% al cap d’un any. Les conclusions d’aquest veterà treball van ser que com a pràctica tenia una utilitat força limitada i que, de totes formes, calia optimitzar la cirurgia i emprar aparells miniaturitzats. Resulta absolutament incomprensible que la comissió tècnica que pren aquest tipus de decisions no fos conscient d’aquestes ostensibles limitacions quan aquí un sol exe mplar és extraordinàriament valuós. Caldria redefinir el paper d’aquesta comissió i que les administracions responsables avaluessin seriosament si ha de seguir sense canvis.

DEPANA estudiarà les accions a emprendre un cop es disposi de tota la informació d’una manera definitiva.

Aviat farà 20 anys de l’inici del programa de reintroducció de l’ós bru al Pirineu amb diners provinents dels fons LIFE de la UE. Actualment, estem immersos dins d’un nou projecte LIFE+ que implica uns dos milions i mig d’euros aportats per la mateixa UE. De moment, les accions desenvolupades en el si d’aquest projecte indiquen poques millores respecte dels darrers anys. Cal tenir en compte que, com s’ha apuntat més amunt, els beneficiaris d’aquests fons a casa nostra són la Generalitat de Catalunya i el Conselh Generau d’Aran. Els mals resultats (encara provisionals) per a aquest 2014 a tot el Pirineu, amb la mort d’Aubèrta i de Balou, i la manca de dades de Fadeta i les seves altres cries, no deixa cap dubte sobre la necessitat de noves soltes d’óssos adults per reforçar la població d’óssos pirinencs.

NOTES

[1] DEPANA lamenta que el Life Ós bru comenci amb l'incident de l'óssa Aubèrta


[2] Evaluation of subcutaneous implants for monitoring American black bear cub survival.


[3] El País: «Hauria recomanat que no utilitzessin l’emissor intern».
 

Navega per les etiquetes

DEPANAAranóssosAubèrtaanimals

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 510
Agenda

» Del 25/03/2017 al 31/12/2018, De dilluns a divendres: de 12.30 a 13.30 h
Dissabtes i diumenges: de 12 a 14 h

Visites al Criptopòrtic de la Domus dels Mosaics d'Empúries
 Conjunt arqueològic d'Empúries (L'Escala)
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: