Xavier Borràs | Actualitzat el 03/05/2014 a les 09:53h

El plàstic envaeix mars i oceans

Ho denuncia el Grup de Recerca Consolidat de Geociències Marines de la UB en un article científic a la revista PLOS ONE

Una bossa de plàstic atrapada en una pedra petita que alberga esponges (Cladorhiza gelida, Caulophacus arcticus), gambetes (Bythocaris sp.) i crinoïdeus (Bathycrinus carpenterii), gravat per un OFOS a l'observatori Hausgarten (Àrtic) a 2.500 m de profunditat. Foto: PLOS ONE.

Fins i tot a les parts més profundes de l’oceà s’hi poden trobar ampolles, bosses de plàstic, xarxes de pesca i altres materials d’origen humà, segons alerta un article publicat a la revista PLOS ONE en què han participat experts del Grup de Recerca Consolidat de Geociències Marines de la Universitat de Barcelona (UB), que dirigeix el catedràtic Miquel Canals.
 
La brossa marina és un greu problema mediambiental que afecta ecosistemes costaners i oceànics de tot el planeta. En el nou estudi, en què també participen els geòlegs Galderic Lastras i Xavier Tubau (UB), els experts descriuen la presència d’escombraries als fons marins de la Mediterrània, l’Àrtic i també l’oceà Atlàntic —de la plataforma continental europea a la dorsal centreatlàntica— i des de 35 metres fins a 4.500 metres de fondària.
 
Plàstics, arts de pesca, vidres, metall, fusta i roba

Plàstics i arts de pesca són els materials més abundants als fons marins, on també s’han trobat vidres, metall, fusta, paper, cartró, roba, ceràmica i altres materials no identificats.
 
«Algunes àrees dels fons marins semblen autèntics abocadors», explica el catedràtic Miquel Canals, del Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la UB. «A l’oceà, d’escombraries se’n troben a tot arreu, des de les regions més remotes, com l’Àrtic o els mars del Sud, fins a les planes abissals, a milers de metres de fondària». «Al fons —continua—, la brossa marina es troba tant en forma d’objectes sòlids —sobretot plàstics i llaunes de begudes— com de productes de desintegració, com ara els microplàstics. A les zones de gran activitat pesquera, hi abunden les restes d’arts de pesca».
 
L’estudi internacional, en què participen quinze institucions de recerca de tot Europa, està dirigit per la Universitat de les Açores, amb la col·laboració del projecte Mapping the Deep —dirigit per la Universitat de Plymouth— i els projectes HERMIONE i PERSEUS, finançats per la Unió Europea i coordinats pel Centre Nacional d’Oceanografia de Southampton i pel Centre Hel·lènic d’Investigacions Marines, respectivament. També hi ha col·laborat el projecte Dos Mares, del Pla nacional d’R+D+i, coordinat per Canals.
        
Quan la brossa arriba abans que l’home

Tal com assenyala Christopher Pham, de la Universitat de les Açores, «el plàstic és el component més comú trobat al fons del mar. La brossa associada a les activitats de pesca —línies i xarxes de pesca abandonades— abunda particularment a les muntanyes i turons submarins i a les dorsals oceàniques. Les grans acumulacions de brossa marina es troben als canyons submarins profunds».
 
«Aquest estudi ha demostrat que les escombraries estan presents a tots els hàbitats marins, des de platges fins a les grans fondalades oceàniques», explica Kerry Howell, de la Universitat de Plymouth. «La major part de les profunditats marines encara no han estat explorades i sorprèn descobrir que les nostres deixalles hi han arribat fins i tot abans que nosaltres».
 
Encara no existeix un mapa global fiable de les àrees oceàniques més afectades per l’impacte de la brossa marina. «Els corrents i, en general, la dinàmica marina, reparteixen la brossa des de les àrees font cap a l’interior de l’oceà», explica Miquel Canals. «Les principals àrees que actuen com a font són les grans concentracions urbanes i industrials properes a la costa, les platges i, en general, les activitats turístiques, així com les embarcacions de tota mena. Els rius i el vent també hi tenen un paper a l’hora de transportar escombraries cap a la costa i el mar», remarca l’expert.

Quin és l’impacte a la costa catalana?

Els mars tancats, com ara la Mediterrània, amb concentracions urbanes i industrials importants, acumulen probablement més deixalles que regions oceàniques allunyades de terra. En el marc de la recerca, l’equip del GRC Geociències Marines de la UB ha aportat imatges submarines del canyó de Blanes, obtingudes el 2011 amb el vehicle submarí no tripulat de gran profunditat Liropus 2000, de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO), durant la campanya oceanogràfica Promares - Oasis del Mar d’estudi de les grans valls submarines de Catalunya.
 
Tal com apunta Canals, «a la Mediterrània occidental es produeixen correntades, o cascades, d’aigües denses que circulen preferiblement pels canyons submarins». Per això, es creu que és en aquests indrets on s’acumularà més brossa marina. «Al litoral català —detalla l’investigador—, les escombraries provinents de l’activitat pesquera es troben sobretot a la plataforma i al talús continental, fins a uns 900 m de fondària, i es concentren especialment als fons rocosos de les capçaleres dels canyons submarins, on hi ha moltes línies i xarxes de pesca enganxades i abandonades».
 
Brossa marina: un problema profund en mars i oceans 
 
L’estudi també revela la petjada de la navegació en mars i oceans després de la revolució industrial. «Una descoberta significativa és la dels dipòsits d’escòria del carbó cremat a les calderes i abocat pels vaixells de vapor des de finals del segle XVIII», explica Eva Ramírez-Llodrà (CSIC). Les acumulacions d’escòria estan estretament lligades a les rutes de navegació modernes, i ens indiquen que els principals corredors de transport no s’han modificat els últims dos segles.
 
Milions de tones d’escombraries i altres residus derivats de l’activitat humana són abocats cada any al mar. Ni els grans fons oceànics, segons revela l’estudi, se salven de la brossa marina. «La gran quantitat d’escombraries que arriben al fons de l’oceà profund són un problema arreu del món. Els nostres resultats palesen la magnitud del problema i la necessitat d’actuar per prevenir l’augment de l’acumulació d’escombraries en el medi marí», conclou el professor Kerry Howell.
 
En paraules del catedràtic Miquel Canals, «el més sorprenent —que ja no ho hauria de ser tant— és constatar, un cop més, que l’empremta humana ha arribat als indrets més recòndits del planeta. Podríem dir, en aquest cas en sentit estricte, allò de no hi ha un pam de net».

COMENTARIS

+0
-0
a més llocs
Anònim, 05/05/2014 a les 11:54
No solament al fons del mar; jo he vist, paletes, amagar runa dins dels revoltons dels forjats.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 813
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: