Llorenç Planagumà. Geòleg. Centre per la Sostenibilitat Territorial | Actualitzat el 11/06/2013 a les 15:44h

Veritats i mentides del fracking a Ripoll

El geòleg olotí i riudaurenc d’adopció Llorenç Planagumà. Foto: riudaurajunts.cat.

El permís per a l’explotació d’hidrocarburs anomenat Ripoll autoritzava l’empresa Teredo Oils Limited a investigar l’existència d’hidrocarburs en el subsòl d’una àrea de 51.200 hectàrees de les comarques de la Garrotxa, Osona i el Ripollès i una posterior explotació. Aquest permís es va retirar per incompliment de certs terminis per part de l’empresa, però sembla que ara tornen a intentar recuperar-lo.

S’ha  parlat molt al voltant de si cal o no  investigar i explotar. Cal ressaltar, també, que la comarca de la Garrotxa des de fa temps ha apostat per l’economia sostenible, en la meva opinió una estratègia totalment incompatible amb una economia basada en l’extracció dels recursos naturals. Hi han molts interrogants.

Com a geòleg i mediador científic he contrastat opinions amb experts en el tema: enginyers industrials especialitzats en la fractura hidràulica, enginyers tècnics de mines, químics, geòlegs i altres. Fetes aquestes investigacions puc anar desgranant les veritats i mentides del permís per hidrocarburs Ripoll.

Hi han hidrocarburs en aquesta zona? La resposta és sí, concretament hi ha una formació geològica que anomenem Armàncies, composta per margues i margocalcàries que es sedimentaren en una conca marina fa uns 40 milions d’anys. En la seva base trobem capes amb presència de matèria orgànica en forma de petroli; aquest és la que en geologia anomenem roca mare. La migració d’hidrocarburs cap a altres capes més permeables formarien les famoses “bosses” de petroli. Aquesta és la raó de la recerca de petroli els anys seixanta en aquest territori. Però, llavors no es va localitzar cap jaciment prou rendible, tan sols gas a Riudaura i una mica de petroli a Vallfogona. Aquest fet ja era conegut des de l’època dels romans amb l’existència de les anomenades mines del petroli, on es podia arribar a extreure uns 40-70 litres per tona de roca.

Hi ha suficient quantitat d’hidrocarburs? La resposta és no. Els científics creuen que no hi cap trampa geològica en el subsòl on es pogués acumular aquest petroli de la migració de la roca mare (Formació Armàncies). Si que hi ha indicis de migració d’hidrocarburs des de la roca mare per fractures i diàclasis cap a capes més elevades durant la formació dels Pirineus però aquesta devia sorgir a l’exterior, on es va perdre. De fet alguna surgència d’aigua encara avui treu una mica d’hidrocarburs barrejats.

Perquè parlen de treure 30.000 barrils diaris de petroli? Això es basa en una anàlisi de les dades d’una investigació que va fer a principis de 2000 una empresa filial de CEPSA. El problema rau en el fet que hi han errors en el càlcul d’acumulació d’hidrocarburs en l’Armàncies i la possible migració dels mateixos, errors de càlcul de volums tant si aquests els trobem en “bosses” com si el que es pretén és explotar la roca mare per fractura hidràulica. Concretament, les dades de la filial de CEPSA calculen un volum de roca amb possibilitats d’hidrocarburs molt exagerat. Cal afegir que com que la zona es troba molt plegada i fracturada hi ha  una enorme dificultat de mantenir la capa constantment i de treballar-hi, amb l’increment de costos que suposa en una tècnica de viabilitat ja qüestionada i finalment més possibilitats de desastres ambientals.

Quins interessos reals hi ha al darrere? Ens hem informat per experts que segurament darrere de tot plegat hi ha interessos especulatius, perquè costa d’entendre que alguna empresa vulgui posar els diners en una aposta tant arriscada com es comentava anteriorment. L’objectiu real és poder disposar del permís per realitzar alguna prova d’explotació simulant rendibilitat i després vendre’l a empreses més grans.

Que li queda al territori? Tot plegat és molt perillós, tant si es fa fracking com si no. El segur és que el territori és qui hi perd més. Cal disposar de tota la informació de manera rigorosa per poder decidir el que es vol. Però, mentrestant tenim una hipoteca en forma de permís o futur permís, on per exemple qualsevol operador que vulgui invertir en turisme sostenible s’ho repensarà i segurament no ho farà. Hem de consensuar ràpidament l’estratègia econòmica de la zona.

La meva opinió és que aquests tipus d’activitats extractives no són compatibles amb els espais naturals i el model socioeconòmic d’aquestes zones. Progrés actualment és saber generar economia sense destruir el territori.

COMENTARIS

+3
-0
Felicitats
Anònim, 11/06/2013 a les 18:52
Per fi un article clar, treballat, contrastat i ben exposat del tema. T'agraeixo l'esforç que evidentment has fet.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 702
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: