Xavier Borràs | Actualitzat el 01/06/2013 a les 12:22h

Els ecologistes també volen les concessions d’Agbar per a l'ACA

L'expedient obert per l'Agència Catalana de l'Aigua contra la multinacional no cau bé en part del propi govern de la Generalitat

El conseller Santi Vila no veuria amb bons ulls l'obertura de l'expedient de l'ACA sobre les concessions d'Agbar. Foto: www.santivila.cat

En el marc de la Plataforma Aigua és Vida, l’Associació Naturalista de Girona, Ecologistes en Acció de Catalunya, Enginyeria sense Fronteres i Grup de Defensa del Ter han presentat a l’Agència Catalana de l’Aigua al·legacions a l’expedient de revisió dels títols d’aprofitament d’aigua dels quals és titular la Sociedad de Aguas de Barcelona SGAB i que formen part de la xarxa d’abastament en alta del sistema Ter Llobregat amb l’objectiu que siguin recuperades per a ser gestionades de forma pública, transparent i participativa d’acord amb la normativa actual d’aigües i evitar que la multinacional Agbar (Suez) continuï tenint el poder d’uns bens que pertanyen a la Generalitat de Catalunya.

ACA contra Agbar: David contra Goliat?

Si tira endavant l'expedient obert per l'ACA, Agbar podria perdre el 85% dels seus actius i llur gestió passaria a mans de la Generalitat, d'on mai no s'haurien hagut de moure

De fet, la resolució de l'expedient obert per l'ACA el passat 2 de maig (vegeu-ho al DOGC ), podria comportar, a dreta llei, que tots els aprofitaments d'Agbar a la Regió Metropolitana de Barcelona –inclosa la potabilitzadora de Sant Joan Despí– haurien de revertir al domini públic de l'aigua, és a dir, a l'ACA (Generalitat), ja que les condicions que al seu moment van justificar la teòrica concessió a Agbar (començaments del segle XX; també, l'any 1953) han variat bastant. Si passés això, l'empresa mixta metropolitana perdria automàticament el 85% dels seus actius –aquest és el percentatge que aporta Agbar a l'empresa mixta– i, per tant, seria inviable. Seria un cop molt fort per a Agbar, que en un any ha perdut la concessió d'ATL (Aigües Ter-Llobregat) i una part important –l'abastament en alta– de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

Tanmateix, al sí de CDC i del Govern, especialment des de la conselleria de Territori i Sostenibilitat, amb el nou conseller Santi Vila –que ha nomenat com a nou director de l'ACA un altre figuerenc, Jordi Agustí– no ha caigut gens bé l'obertura d'aquest important expedient contra Agbar per part de l'ACA, afegint-hi el fet que no van poder controlar-ne la publicació al DOGC perquè just es va produir en el moment d'interregne entre la forçada dimissió de l'antic director de l'Agència, Leonard Carcolé, i el nomenament del nou.

Les al·legacions dels ecologistes

Les consideracions presentades exigeixen el compliment de la legislació vigent en aigües europea, estatal i catalana. La normativa europea principalment contemplada en la Directiva Marc d’Aigua (DMA) exigeix una gestió participativa, l’aprovació dels Plans Hidrològics de Conca per al passat 2009 i el bon estat de les masses d’aigua per al 2015; la legislació estatal (llei d’aigües 29/1985, de 2 d’agost), considera les aigües continentals públiques i subordinades a l’interès general i la legislació catalana, contemplada en el Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la legislació en matèria d'aigües atorga a l’Agència Catalana de l’Aigua la potestat de recuperar aquestes antigues concessions atesos els nombrosos i substancials canvis que han sofert.

La Directiva Marc d’Aigua aprovada el passat 2000 significa una nova concepció en matèria legislativa pel que fa a la gestió de l’aigua. L’aigua deixa de ser únicament un recurs i també és considerada pel seu valor ecosistèmic i obliga a tots els Estats membres de la Unió Europea a aprovar uns Plans de Gestió de Conca que no només tinguin l’objectiu de satisfer totes les necessitats d’usos sinó que els hi exigeix aconseguir el bon estat ecològic de les masses d’aigua per al 2015.

En aquest sentit el Govern de la Generalitat aprova mitjançant el DL 188/2010 el Pla de Conca de Districte Fluvial de Catalunya. Alguns dels Plans i articles inclosos en aquest Pla són rellevants pel que fa a la gestió de l’anomenat Sistema Ter Llobregat. Entre d’altres accions, la Generalitat de Catalunya té l’obligació d’aprovar abans del 2015 els Plans Zonals d’Implementació dels Cabals de Manteniment amb l’objectiu d’acomplir els cabals fixats al Pla Sectorial de Cabals de Manteniment aprovat en seu Parlamentària. Per tal d’acomplir aquestes responsabilitats la Generalitat de Catalunya es compromet a assolir una gestió integrada de tots els recursos disponibles, amb l’objecte de garantir la satisfacció plena de les diferents necessitats d'aigua a tot el Sistema Ter Llobregat i, per tant, també a la conca del baix Ter, inclosos els cabals de manteniment, de manera coordinada amb el desenvolupament de les noves aportacions previstes a la planificació hidrològica.

L'ACA és qui ha de planificar i vetllar per una gestió eficient, pública i integrada que compleixi amb l’interès general d’un bé públic essencial per a la vida com és l’aigua

Les competències i responsabilitats de complir aquests objectius ambientals i aquest plans, lleis i directives per tal d’assolir el bon estat ecològic dels nostres rius i garantir l’abastament per als diversos usos són de l’Agència Catalana de l’Aigua. Per tant, és qui ha de planificar i vetllar per una gestió eficient, pública i integrada que compleixi amb l’interès general d’un bé públic essencial per a la vida com és l’aigua i amb la legislació en matèria d’aigua. La pràctica ha demostrat com una gestió esquarterada i amb el principal objectiu del lucre dels accionistes de les grans multinacionals és incompatible amb el compliment de les normatives.

La Llei 29/1985, d’aigües estatal de 2 d’agost deixa amb molta claredat que les aigües continentals superficials i subterrànies integrades en el cicle hidrològic constitueixen un recurs unitari subordinat a l’interès general que forma part del domini públic estatal com domini públic hidràulic.

El Reial decret 2646/1985, de 27 de desembre, va atribuir a la Generalitat els mitjans materials necessaris per a l'execució de les seves competències en matèria d'aigües. La Llei 25/1998, de 31 de desembre, atribueix a l'Agència Catalana de l'Aigua, com a entitat de dret públic que assumeix totes les funcions d'Administració hidràulica única a les Conques Internes de Catalunya. La llei d'Aigües Catalana 3/2003, de 4 de novembre en el seu apartat 8.2.a fixa com li correspon a l'Agència Catalana de l'Aigua en l'àmbit de les conques internes de Catalunya, entre altres atribucions, l'atorgament de les autoritzacions i les concessions.

La legislació catalana i estatal és molt clara sobre la imperiosa necessitat de fer una gestió integral. Atesa la complexitat i complementarietat de les conques del Ter i Llobregat és l’Agència Catalana de l’Aigua qui té totes les facultats per llei de vetllar per a què així sigui i, per la qual cosa, es fa imprescindible que s’extingeixin les concessions de SGAB (Agbar) i retornar-les a la seva titularitat pública ateses les modificacions substancials que han succeït al llarg del temps des de la concessió que se li va atorgar l’any 1953 de captació d’un volum de 2.200 l/s d’aigües superficials al Llobregat i la construcción de la potabilitzadora de Sant Joan Despí.

Els canvis substancials més significatius han estat inclosos en el text de les al·legacions presentades pels ecologistes i descriuen com la concessió d’aigües atorgada a SGAB l’any 1953 i les seves posteriors modificacions provenien únicament del riu Llobregat. El creixement de Barcelona i el seu cinturó ha suposat un augment significatiu del volum d’aigua necessari i de diversificació de les fonts. Així doncs, aquest abastament a hores d’ara es realitza integrant diferents fonts de subministrament, procedents de recursos superficials (riu Ter -amb el compromís del seu retorn- i riu Llobregat) subterrànies (pous de Llobregat i Besòs), de dessalinització (ITAMs El Prat i Tordera) i de regeneració d'aigües residuals urbanes (ERA El Prat). Tot plegat fa imprescindible la gestió integrada de tots aquests ben naturals per tal d'aconseguir la major eficiència en el seu aprofitament i el respecte de les lleis d'aigües estatal i catalana i de la Directiva Marc de l'Aigua per aconseguir el bon estat ecològic de les seves masses d'aigua.

Des de les organitzacions que han presentat les al·legacions consideren que s’han de recuperar urgentment aquestes concessions atès que el Consell Metropolità de Barcelona ha acordat atorgar sense concurs i a dit la concessió de l’aigua en baixa a una nova empresa de capital mixt, amb capital privat d’Agbar d’un 85%, on aquesta multinacional, amb el vistiplau d’aquest consell, ha incorporat en el balanç d’actius una sèrie de béns que pertanyen al Sistema Ter Llobregat d’abastament en alta, el qual tal com s'ha descrit amb anterioritat forma part de les competències de la Generalitat de Catalunya i que per a una bona gestió s’han de realitzar de forma pública, transparent i participativa.

Finalment, cal destacar que cal recuperar aquestes concessions i retornar-les a la titularitat i gestió pública perquè cal potabilitzar l’aigua a l’estació d’Abrera. Aquesta planta aigües amunt té capacitat per potabilitzar aigua apta per a consum humà de molt millor qualitat que la potabilitzadora de Sant Joan Despí, en el tram baix del Llobregat, en un punt on l’aigua captada és de pitjor qualitat i, per tant, amb la necessitat de majors tractaments, cosa que suposa o bé una mala qualitat de l’aigua o un encariment substancial del preu final per al ciutadà.

Navega per les etiquetes

expedientaiguaATLAgbarACAconcessions

COMENTARIS

+7
-1
Boicot al Director de l'ACA !!!
Col·lectiu Ni un Cèntim més per a Suez, 01/06/2013 a les 17:10
Segons hem pogut saber des d'aquest Col·lectiu, el nou Director de l'ACA ha manifestat que "no pararé fins que els 600 treballadors de l'ACA pagueu per tot el que heu fet". I què han fet els treballadors de l'ACA, Sr. Agustí? Simple: ser fidels al servei públic, objectius i rigorosos, i no doblegar-se al vent dels politiquets miserables de torn. Cal foragitar aquest individu d'una organització que durant anys ha estat lloada arreu d'Europa. Teniu una estructura d'Estat i us la voleu carregar. Potser és perquè us molesta la guerra entre l'ACA i Agbar, no fos que aquesta última deixés de passar pel carrer Còrsega, oi Sr. Germà Gordó?
+2
-1
Democracia de lladres, MONOPOLI ABSOLUT AGBAR-LADRONES
Anònim, 01/06/2013 a les 17:38
El monopoli absolut de AGBAR es totalment il.legal; la competencia fa temps que ha desaparegut, i hagi veiem com amb el que roben construeixen edificis descomunals; AGBAR ES IL.LEGAL i nomes son una colla de GANGSTERS MONOPOLISTICS; qui vulgui endegar una querella criminal contra aquesta mafia cal que s'agrupi; AGBAR NOMES ES ROBAR, ROBAR I ROBAR

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 713
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: