Xavier Borràs | Actualitzat el 20/03/2013 a les 09:33h

Marcel Coderch: «El fracking és un nou miratge del sistema»

Junt amb Pablo Cotarelo, d'Ecologistes en Acció, el Fòrum Narcís Monturiol encara a La Violeta de Gràcia els reptes de la fracturació hidràulica

Pablo Cotarelo i Marcel Coderch durant la seva intervenció al Casino La Violeta de Gràcia en el marc del Fòrum Narcís Monturiol. Foto: X.B.C.

Sota la inquietant pregunta "El fracking": una tècnica  alternativa als models de desenvolupament i producció energètica sostenible?", el Grup d'Opinió del Fòrum Narcís Monturiol , sempre preocupat pel coneixement científic i la divulgació popular, va encarar ahir als nous locals del Casino La Violeta, al barri de Gràcia, els reptes de la fracturació hidràulica, que amenaça el Prepirineu i la Catalunya Central, davant d'un auditori que va comptar amb la presència de tècnics, científics i representants de la Plataforma Aturem el Fracking.

Els ponents: Marcel Coderch, enginyer de telecomunicacions, expert en qüestions energètiques, professor de la UPC  i vicepresident de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT), i Pablo Cotarelo, enginyer de mines, especialitzat en energia i combustibles, representant d'Ecologistas en Acción a les cimeres sobre canvi climàtic de les NNUU.

L'olotí Coderch va ser contundent: "El fracking és un nou miratge del sistema", argument que justificà pel fet que, a banda que segons diversos estudis la suposada rendibilitat d'aquesta tecnologia d'extracció d'hidrocarburs seria nul·la al nostre territori, el sistema llença periòdicament aquest tipus de globus sonda per entabanar inversors en aventures energètiques inútils, com el cas "de la fusió nuclear, el cotxe elèctric o la captura i segrest del CO2", uns envolats que sempre són a 30, 40 o 50 anys vista i que mai no arriben enlloc. "Les fonts energètiques més fàcilment disponibles s'esgoten i se cerquen velles quimeres", reblà.

Tanmateix, i tal com es va fer palès durant el debat, la qüestió del fracking va més enllà d'una qüestió tecnològica i de la inqüestionable afectació ambiental del territori, com ja se sap per l'experiència als Estats Units, sinó que apunta al model de societat del capitalisme. "Quin és –es peguntà Marcel Coderch– aquest model econòmic que es basa en un creixement exponencial de recursos finits?". Però, segons Coderch, el model no es qüestiona i es pretén que el concepte de progrés que s'hi associa continuï com si res. "Progrés, avui, hauria de voler dir viure dignament respectant els límits de la biosfera", afegí.

Per la seva banda, Pablo Cotarelo, coordinador en la redacció del llibre Agrietando el futuro. La amenaza de la fractura hidráulica en la era del cambio climático, va centrar la seva intervenció, de primer, parlant de la baixa taxa de retorn energètic que s'havia demostrat pel que fa al fracking, ja que els darrers estudis assenyalen que és d'1 a 3, és a dir, que per aconseguir 3 unitats de gas en cal 1 per extreure'l. Segons el representant d'Ecologistes en Acció, en una recent reunió de la Plataforma Aturem el Fracking es va saber que aviat es publicaran dades segons les quals els potencials recursos d'explotació a Catalunya són mínims.

Pel que fa a l'augment de llocs de treball relacionats amb el fracking, Cotarelo aportà un recent informe segons el qual als EUA només ha suposat un 0,5 per mil de la població, i quant al temes de salut i ambientals ha recordat el fet que només es coneixen 150 dels gairebé 600 productes tòxics que s'associent a l'aigua i a la sorra en el procés de fracturació hidràulica, ja que la majoria són patents "secretes", amb què, novament, el dret a la informació ambiental queda trepitjat.

Cotarelo recordà, també –en relació amb la contaminació de les aigües– que el vicepresident Dick Cheney va intervenir expressament per eximir les explotacions de fracking de les lleis ambientals i que no va ser fins al 2009 que l'EPA (l'agència de protècció ambientals dels EUA) no va iniciar un pla d'estudi sobre les possibles afectacions en els aqüífers i les masses d'aigua d'aquesta tecnologia.

Coderch, al seu torn, també aportà algunes dades d'interès, com que el ràpid esgotament de cada pou, que necessita una inversió d'entre 1 i 2 milions d'euros i que no arriba als 3 anys de producció, anant bé, costa, a raó d'un 7.200 pous anuals als EUA, uns 42 mil milions d'euros, quan les vendes no arriben als 33 mil milions d'euros. Segons Coderch, "cal plantejar-se desmuntar aquest sistema", que s'impulsa des de Wall Street per especular, i "deixar de banda aquests miratges... Hem d'aprendre a viure com una part més de la biosfera", va finalitzar.

COMENTARIS

+2
-3
Miratge?
Oriol FM, 20/03/2013 a les 10:56
No sé en relació al fracking, però el cotxe elèctric no era cap miratge. Les petrolieres van comprar infinitat de patents per bloquejar-les i continuar venent benzina, i va passar el mateix amb els cotxes elèctrics que la General Motors havia començat a vendre a Califòrnia (feia rènting, de fet). Les petrolieres van pressionar General Motors perquè retirés els cotxes, i finalment els van decomissar.

Qualificar la víctima d'un dels afers de corrupció i terrorisme empresarial més flagrants de "miratge" em sembla poc encertat.
+1
-0
Que es posin d'acord
Anònim, 20/03/2013 a les 11:14
Però el que està clar és que Catalunya ha de desenvolupar una política energètica pròpia desde ara mateix, perquè això porta temps i si ens hem d'independentzar no ho podem pas deixar en mans dels espanyols, perquè en això sí que ens faran tota la punyeta que puguin tant ara com un cop declarada la independència
+4
-1
Busqueu Gasland a internet
Josep Piqué d'ercros, 20/03/2013 a les 11:29
La fracturació hidràulica és la darrera bestiesa del sistema, basat en arrasar tot allò que es posa per davant, amb l'objectiu d'aconseguir un xic més d'energia encara que sigui amb una taxa de retorn energètic baixíssima i amb uns costos ambientals brutals.


+1
-7
Penós...
Gianfontini, 20/03/2013 a les 12:09
Com es pot fer un pretès fòrum de debat on només s'hi exposa la realitat des d'un punt de vista, i no es dòna veu a la part contrària? On es llavors el debat?

Dir que, per exemple, els aqüífers de les zones amb possibilitat de fer-hi fracking ja estàn a dia d'avui contaminats fins a la mèdula per purins i pesticides, com tothom sap. Dir també, que la creació de llocs de treball es directa, però també indirecta.

Estic plenament d'acord amb Oriol FM, qüalificar de quimera el cotxe elèctric, o la energia de fusió, es un retrat molt acurat i fidel de la mentalitat dels "il·lustres" ponents.

Així que, el que hem de fer, ens moure'ns poc, gastar poc, respirar poc... Molt bé! I quan la gent es comenci a morir de gana, com ja passa, què farem? Expoliar descontroladament aquesta biodiversitat que aquests personatges pretenen defensar. Tot per què la gent no tindrà possibilitats de viure.

N'hi ha molts que parlen d'un món millor, on consumim menys recursos i protegim el medi. M'encantaria que poguéssim fer-ho. Però aquests visionaris no expliquen mai com fer-ho. Només es dediquen a despotricar, sense plantejar alternatives reals i realitzables.

Es molt fàcil guanyar-se la vida dient a la gent el que vol sentir. Aquests individus pululen pel món i es guanyen la vida fent-se els visionaris, però convé no creure's tot el que diuen sense aplicar-hi una mica de sentit comú, que ens embauquen fàcilment. D'això viuen.
+5
-1
Convido
Marcel Coderch, 20/03/2013 a les 14:47
Convido a tots els que diuen que estic equivocat sobre el cotxe elèctric, la fusió, la captura de CO2, etc a un debat obert sobre aquestes qüestions el dia que vulgui, al lloc on em diguin.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 694
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: