Col·lectiu Ni Un Cèntim Més per a Suez | Actualitzat el 03/03/2013 a les 19:35h

PDE: plataforma en defensa d'Espanya (o en defensa de l'Ebre?)

L’edició del Diari de Tarragona del dia 20 de febrer publicava a tota pàgina una notícia amb un titular si més no sorprenent: “La PDE denuncia que es porti aigua del Segarra-Garrigues a la Conca”, i amb l’entradeta següent: “La Plataforma creu que és el primer pas per portar cap a Barcelona l’aigua del Segre, riu de la conca de l’Ebre”. A qui se li acut portar aigua de la conca de l’Ebre a quatre pobles de la Conca de Barberà i l’Anoia?
El moviment social ebrenc i el seu portaveu, Manolo Tomàs, consideren que si bé la quantitat d’aigua que s’hi destinarà és minsa (menys d’un metre cúbic per segon), l’important és que es tracta del que pot ser un primer pas per transvasar aigua de la conca de l’Ebre cap a l’àrea metropolitana de Barcelona a través del canal de reg del Segarra-Garrigues. Això sí, des de la PDE emfatitzen el rebuig a qualsevol confrontació amb d’altres zones de Catalunya i demana a les institucions ebrenques que prenguin el lideratge i defensin els interessos del territori en aquesta qüestió.

Té raó, la PDE, per alertar sobre aquest possible transvasament? Els quatre pobles que haurien de rebre aigua del Segre —Santa Coloma de Queralt, Forés i Les Piles (a la Conca de Barberà)  i Montmaneu (a l'Anoia)—, s'abasten actualment de captacions subterrànies. Aquestes aigües subterrànies, però, presenten problemes molt greus de qualitat, en gran part degut a les característiques naturals dels aqüífers, amb continguts elevats de fluor, sulfats i arsènic. Aquest darrer element, l'arsènic, ha obligat fins i tot a demanar a la població de Santa Coloma de Queralt que no consumeixi aigua de l'aixeta. També, existeixen, en alguns municipis, problemes de contaminació per nitrats.

Essent la problemàtica tan àmplia i diversa, és molt difícil poder resoldre-la amb un tractament de potabilització d'aquestes aigües subterrànies. L'únic tractament que podria eliminar alhora tots els contaminants és l’osmosi inversa, però plantejaria un problema: l'evacuació del rebuig que genera el tractament, amb altes concentracions de contaminants. On s’acumularia, el rebuig? On dipositar-lo?

Així doncs, i prenent en consideració que no existeixen a la comarca recursos superficials significatius que es puguin explotar de manera regular, els recursos complementaris han de venir de fora de la comarca i, atesa la localització geogràfica, les dues opcions possibles comportarien una portada d'aigua procedent de la conca de l'Ebre, captada de canals de reg: el CAT o el canal Segarra-Garrigues.

L'opció del sistema CAT, que pren els cabals a Camp-Redó, prop de Tortosa, comportaria que l'aigua hauria de vèncer un desnivell geomètric de 706 metres (que és la diferència de cota entre la captació a Camp-Redó i el lliurament a Santa Coloma de Queralt), a més de les pèrdues ocasionades pel fet de recórrer molts quilòmetres de conduccions. L'opció adoptada, en canvi, pren l'aigua del canal Segarra-Garrigues, a una cota més alta (400 m sobre el nivell del mar) amb què el desnivell geomètric queda reduït a 300 metres, menys de la meitat, amb la consegüent optimització energètica. A més, l'opció des del Segarra-Garrigues permet crear xarxa de distribució en una zona on la major part dels municipis tenen problemes de subministrament d’aigua (Vallfogona del Riucorb, Llorac, Savallà del Comtat, Conesa; vegeu el mapa on, amb traç negre gruixut, s’ha assenyalat la divisòria entre les conques catalanes de l’Ebre i les conques internes).



En la taula següent s’hi destaquen els municipis que són a cavall de la divisòria física que separen els dos àmbits de planificació actuals a Catalunya (conques catalanes de l’Ebre i conques internes). A destacar que els 4 municipis “en litigi” disposen d’entre el 40 i el 96% de la superfície en l’àmbit de les conques internes de Catalunya (CIC):

 

I per acabar amb aquesta explicació del perquè, anotar una dada també aclaridora: els cabals actuals de subministrament als municipis de Forés, Les Piles, Montmaneu i Santa Coloma de Queralt, on viuen 3.491 habitants segons el cens del 2012, són de 361.000 m3/any, amb una demanda màxima l’any 2030 de 620.000 m3/any. Molt lluny, doncs, del “menys d’un metre cúbic per segon” que denuncia la PDE, atès que 1 metre cúbic per segon equival a 30.000.000 de metres cúbics anuals, és a dir, 83 vegades més que la demanda actual i 48 vegades més que la prevista al 2030.

Per tant, i enllaçant amb la pregunta feta “Té raó, la PDE, per alertar sobre aquest possible transvasament?” la resposta és NO, en absolut. No només per les raons objectives exposades, sinó perquè en l’arrel de la denúncia és ben palesa una veritat meridiana: l’existència de catalans que neguen aigua a d’altres catalans. Un molt mal servei a la creació d’estructures d’Estat i un molt bon servei a “l’amo” de la sagrada unitat de la conca de l’Ebre: Saragossa, la Confederación Hidrográfica del Ebro, Espanya, en definitiva!

És la primera vegada que la PDE i, per extensió, això que en diuen “el territori” s’atorga el dret de patrimonialitzar l’aigua de la conca de l’Ebre i nega l’auxili a d’altres compatriotes? No, i recordeu l’episodi de la sequera 2007-2008, que meresqué un pròleg de més de cinquanta pàgines al llibre Els guardians de l’aigua (Borràs i Balasch editors, Clipmèdia edicions, 2009) on, de manera clara, directa i documentada, es demostrava que el nostre país és un país malalt. Fou en l’època d’aquella sequera que personalitats del “territori” com el president de la Comunitat de Regants de l’Esquerra de l’Ebre, o com qui llavors era el delegat del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, mostraven la seva oposició a un possible socors des de les conques catalanes de l’Ebre cap a la Regió Metropolitana de Barcelona, la mateixa Regió la capital de la qual, i capital de la nació, hostatjà més de 200.000 persones en la manifestació contra el transvasament de l’Ebre que aprovà el Partido Popular.

Dubtem molt que la PDE sigui conscient que, en agafar com a exemple aquests quatre pobles de Catalunya, el que fa és un molt flac favor al país i, a l’ensems, un gran favor a l’enemic polític, cultural, històric, financer i lingüístic del nostre poble. És més, en el cas concret dels quatre municipis, que són dins el projecte d’abastament en alta des del quilòmetre 21 del Canal Segarra-Garrigues per a 42 municipis de la Segarra, l’Urgell, la Conca de Barberà i l’Anoia, juguen a favor també d’Acuaebro, la societat estatal que ha d’executar l’obra. Acuaebro, malgrat haver signat un conveni amb la Generalitat de Catalunya per a l’execució del projecte d’abastament d’aquests 42 municipis, ara es nega a fer les obres que li pertoquen perquè reclama un aval a la Generalitat, aval que no apareixia en el conveni signat el juliol de 2009. Un altre mal favor al país !!

És indubtable la capacitat de mobilització social de la Plataforma en Defensa de l’Ebre. I, també, ho és el seu paper en defensa del riu, un riu que ha esdevingut emblema i símbol en la lluita de les terres de l’Ebre davant la manca d’infraestructures i serveis, segons creuen llurs habitants. Però la legítima denúncia ha de fer-se des del coneixement, l’objectivitat i sense demagògia; la manca d’objectivitat i la patrimonialització d’un riu que és de tots els catalans són tant o més perillosos que la privatització dels serveis de l’aigua a què estem assistint.

El transvasament del Segre cap a la Regió Metropolitana de Barcelona no començarà per satisfer les necessitats d’abastament amb garanties de 4 pobles que a penes sumen 3.500 habitants; el transvasament del Segre vindrà com a conseqüència del fracàs del projecte de reg del Segarra-Garrigues, una obra faraònica que ni té l’aigua suficient per a regar, ni té clients que paguin, ni el finançament resolt, ans al contrari. I qui està més interessat en aquest transvasament és el poder econòmic, representat per Suez-Agbar qui, oh casualitat, és una de les 8 empreses constructores a compte de Regsa, l’empresa pública que executa obres de reg de la Generalitat. Ja ho va dir el president de Suez-Agbar, Sr. Ángel Simón, el juny de 2012 a Mollerussa: “Ha reclamado la interconexión de redes y un proyecto compartido de país que sea un modelo de éxito”. Un model d’èxit que es basi en la inexistència d’una concessió, com passa a la ciutat de Barcelona, i en posar el comptador de l’aigua a facturar a la Panadella. Aquest és, i no un altre, el risc que ha de denunciar la PDE.

I al costat de la denúncia, la proposta. Una proposta propositiva que alguns col·lectius com Compromís per Lleida i Gent del Ter fa temps plantegen per redistribuir els recursos hídrics i la contribució que alguns rius, com el Ter, fan forçosament a l’abastament metropolità de Barcelona. Una estratègia del futur Estat català lliure dins d’Europa: inversió de la Catalunya metropolitana cap a la Catalunya rural en infraestructures, universitats, centres de recerca, empreses competitives, modernització de regs, etc. I, a canvi, aquesta Catalunya rural aporta aliments de qualitat a la metròpoli i, només quan calgui en situacions de sequera, puntualment aigua cap a la gran ciutat sota la regulació i la tutela de l’administració pública de l’aigua de Catalunya. Un pacte de país, un pacte d’Estat.

Ara que sembla que el canal Segarra-Garrigues està despertant l’interès del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), esperem que actuï realment com “el periscopi del Govern en matèria de sostenibilitat a llarg termini”, en paraules del seu director, i indiqui a Presidència quin és el camí que cal seguir en la gestió de l’aigua i del territori nacional per als pròxims decennis.

Un camí on esperem que la PDE hi sigui també!

COMENTARIS

+13
-11
eco què? ecooooo què?
Josep Juan Segarra, 04/03/2013 a les 12:24
bahhhh........ aquest és el model d'estat català q voleu? aquest és el model territorial? centralisme i almoines.. se us veu el llautó des de quatre km de distància companys.... la PDE porta molt temps denunciant el que vosaltres afirmeu al final de l'article d'OPINIÓ. En cap cas la PDE s'ha centrat mai en atacar aquests 4 pobles sinó en denunciar la mentida i el negoci per a alguns q significa dir que el Segarra-Garrigues és un canal de reg. I el que va passar amb la tant publicada sequera de bcn del 2008 va ser una vergonya senyors.. allà els que se diuen ser ecologistes-socialistes van quedar ben retratats. A veure si ens espavilem i comencem a crear models de vida realment sostenibles perquè els rius no són de ningú senyores i senyors. L'Ebre no és de tots els catalans com vostés diuen, l'Ebre és de l'Ebre. Demagògia barata és el que vostés fan servir per legitimar models de capitalisme neoliberal i centralisme absurd. FELICITATS PEL GRAN FAVOR QUE FAN A UN FUTUR MILLOR, MÉS HARMÒNIC SOCIALMENT I MEDIAMBIENTALMENT.
+12
-13
Bon article
L. Serres, 04/03/2013 a les 12:31
Cal felicitar EcoDiari per donar cabuda a articles com aquest. Efectivament, la PDE al final sembla que serveixi els interessos dels nostres enemics. La part catalana de l'Ebre és de tots els catalans i si cal fer-ne servir una part per ajudar unes poblacions, només faltaria.

La llàstima és que hi ha gent, com lo sinyor Josep Juan Segarra, que no solament no saben llegir, sinó que fan el joc de les gran multinacionals. Passa a les millors famílies!
+8
-7
som l'"enemic"???
Enric Carbó, 04/03/2013 a les 15:59
Ostres! Quan defensavem el riu pensàvem amb les fronteres *naturals* de les conques (no detreure aigua d'elles). Ara resultarà, segons L Serres que la PDE "serveix els interessos dels nostres enemics", perquè dur aigua a la conca del Segura no, però al Segarra-Grrgues sí. Fronteres administratives per damunt de les naturals. La naturalesa i la sostenibilitat que es foti, primer la pàtria i la nació. I si els de la PDE defensen el riu i la naturalesa se'ls titla de "defensa d'Espanya" i d'enemics.
És per a que se us caigui la cara de vergonya. Fins ara pensava que la sobirania l'acabariem guanyant gràcies als Werts i Montoros, grans defensors d'Espanya. Tanmateix, si els defensors del futur Estat català comencen a repartir carnets de patriòtics i "enemics" i s'atreveixen a titllar la PDE -exemple de democràcia directa- de defensors d'Espanya m'entren ganes de sortir corrents. Per a n'això es vol la sobirania?
S'havia de portar aigua a Múrcia perquè "el agua es de todos los españoles". Ara el L Serres diu "La part catalana de l'Ebre és de tots els catalans i si cal fer-ne servir una part per ajudar unes poblacions, només faltaria". On està la diferència? El que abans ens sentiem del PP "egoistes, insolidaris" ara ens ho diran aquests "patriotes" de la futura Catalunya independent?
+10
-12
L'enemic té múltiples disfresses
Joan Solius, 04/03/2013 a les 16:10
Magnífic article d'aquest col·lectiu: divulgatiu, científic i profètic. Que n'aprenguin tots els rucs que, pel que sembla, o no se l'han llegit o, bàsicament, no saben llegir i que confonen el personal. La PDE ha de ser conscient que amb aquest tipus de posicionaments afavoreix els qui ens volen esberlar el país.
+16
-7
no comulguem en rodes de molí
susanna, 04/03/2013 a les 20:06
Voldria felicitar al fletxa que ha escrit el títol de l’article, tot una mostra d’objectivitat, coneixements i manca de demagògia ¡!!

OLE TU!!

El canal Segarra-Garrigues és un obra faraònica que ens està costant molts diners als catalans, als mateixos que ens retallen per tot arreu. Ara s’agafa l’excusa de quatre pobles (avui ja 9 segons el president de la Conca de Bàrbera i demà ves a saber quants...) que tenen problemes de manca d’aigua per justificar una infraestructura que te com a únic objectiu arribar a portar aigua a l’entorn metropolità i continuar fomentant el gran desequilibri territorial que pateix Catalunya.

Defensar que els riu Ebre (o Segre, Ter, Llobregat, Foix, Francolí, Gaia, Tordera, Besos etc... ) tingui un cabal ambiental i un desenvolupament en el territori on transcorren no és ser ni demagògic, ni mancat de coneixements, ni d’objectivitat i molt menys fer el joc als espanyols i a la CHE.

Defensar que els rius no entenen de fronteres administratives, únicament de les “fronteres” hidrològiques que formen les carenes de les muntanyes, no és fer el joc a Espanya i a la CHE, és simplement aplicar Directiva Marc de l’aigua en quan a la unitat de conca. Unitat de conca que també te el Danubi, Rhin, Roina i tants i tants rius europeus que passen per diferents estats.

No ens equivoquem tots plegats, creant un conflicte territorial dins de Catalunya que no existeix, que ens perjudica a tots els que volem la independència de Catalunya i serveix només per afavorir els gran lobbys de l’obra pública i de la gestió de l’aigua, que per cert, no són catalans per molt català que es fiquen el nom, ni coneixen cap altra pàtria que no sigui el color del diner.

En tots els fórums on es parla de l’aigua a Catalunya, el punt recorrent és la interconnexió de conques del Segre amb l’entorn metropolità. Dis-li fòrums de regants, d’usuaris, taula de l’aigua, consell assessors, cambres de comerç, diputacions etc.., fins i tot tesis doctorals impulsades des de la UPC i especialment el col•legi d’enginyers.

Els quatre poblets de la Conca de Bàrbera (avui ja 9!!) només són l’excusa per sentar un precedent i justificar una obra mal vista e injustificable des de tots els punts de vista. Aquest 4 pobles (avui ja 9) necessiten un cabal totalment irrisori, però quan es proposarà l’obra aquesta estarà sobredimensionada. Aquest 4 pobles (avui ja 9) són el cavall de Troia per espoliar el Segre i de retruc l’Ebre.

A les comarques del Sud, aquestes que limitem en una part important Països Catalans com és el País Valencià, tenim la lliçó ben apresa des dels anys 80 amb el minitransvasament al Camp de TGN.
Inicialment aquest “mini”transvasament no arribava ni a 0,5 m3/s per TGN i Reus amb problemes d’aqüífers sobreexplotats per l’indústria. Quan es va fer la llei, de 0,5 vam passar a 4 m3/s i de 2 ciutats a tota la província. Quan es va construir, un dels enginyers que va fer l’obra va dir que s’havia fet amb capacitat per 6 m3/s. Ara any rere any es van ampliant dipòsits, torres, bombaments, desdoblant canonades etc... i mes d’un cop s’ha demanat l’ampliació de la concessió (no en públic es clar!) ara que les infraestructures estan ampliades i ho permeten.

Amb aquests antecedents i coneixent com funciona aquest món podrit en que vivim, algú espera que ens creguem que tots aquests grans esforços són per 4 pobles (avui ja 9)???

Preferim que ens digueu insolidaris a que ens preguen per tontos?


Per cert, ara som tan insolidaris com quan venien els pobrets i assedegats pagesos regants del Xúquer i Segura a demanar el transvasament d’aigua de l’Ebre l’any 2000.
L’experiència és la mare de la ciència i a les TTEE ja portem moltes dècades en la mateixa cantarella .

Sento la pallissa que os he pegat però m’ofèn molt que ens vulguin ficar “el sant benito” d’espanyols, crec que les TTEE no ens mereixem que es dubte de la nostra pertinença a Catalunya i als Països Catalans.
+3
-6
Quins collons...
EBRENC, 04/03/2013 a les 23:02
Preteneu vindre a les TE i parlar-mos de solidaritat? desprès de que ens tracteu com el cul de catalunya.

Preteneu acusar-nos de defensors dels interessos espanyols??? En serio???

Sou IGUAL que els ESPAÑOLS !!! Una Catalunya independent amb el sistema actual serà pitjor que Espanya.


+1
-0
una mica de seny!
perparal, 12/03/2013 a les 14:21
Crec que hem superat moltes crisis, polítiques i ecomòmiques, per entrar a debatre ara sobre "patriotes", "enemics", espanyols o catalans en una matèria essencial com és el subministrament d'aigua per als usos bàsics (no els suntuaris de jardinets i similars).

Cal parlar de les opcions amb dades i sense adoctrinament polític. L'article planteja qüestions importants però acaba perdent valor quan es posa a fer tripijocs amb l'E de la Plataforma. Hem de parlar i pensar, ja tenim les tertúlies barates de TV per sentir estupideses.

Seny, dades i debat de tot sense prejudicis, és el que demanem.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 736
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: