Redacció | Actualitzat el 25/01/2013 a les 09:15h

La incineració a Europa: + transport de residus, - reciclatge

La porta que va obrir la Directiva Marc de Residus per al trasllat de residus per a la incineració posa en dubte els principis d'autosuficiència i proximitat de la pròpia normativa

Acció de Greenpeace a Son Reus (Mallorca) contra la incineració de residus. Foto: Efe/alfredo Aldai.

Un estudi de GAIA (Global Alliance for Incinerator Alternatives) alerta de l'augment de la quantitat de residus que són transportats a llargues distàncies per a ser cremats en incineradores. La Directiva Marc de Residus (Directiva 2008/98/EC) manté la jerarquia de gestió que estableix que els residus han de ser evitats i recuperats abans que cremats o abocats, però la consideració dels residus com a combustible per a produir energia la posa en entredit i fa que se saltin els requisits d'autorització per al transport entre estats i regions.

Aquest estudi revela que les incineradores que estan en funcionament en alguns estats de la UE sumen més capacitat que la quantitat de residus no reciclables generats. No obstant això, la indústria està pressionant per ampliar encara més la capacitat d’incineració a Europa.

L’estudi conclou que:
  • Alemanya, Suècia, Dinamarca, els Països Baixos i el Regne Unit ja tenen un excés de capacitat d’incineració;
  • Com a resultat, el transport internacional de residus per a incinerar s’ha incrementat a través de les fronteres nacionals, la qual cosa contradiu el principi de proximitat (1) i comporta emissions innecessàries de CO2,
  • Malgrat que ja es crema el 22% de residus de la UE, la indústria planeja augmentar la capacitat d’incineració europea, soscavant els objectius establerts en el Full de ruta cap a una Europa eficient en l’ús dels recursos, que advoca per prioritzar la prevenció de residus, la reutilització i el reciclatge (2);
  • L’augment del transport de residus pot posar en perill l’èxit dels objectius de reciclatge, especialment en aquells països que actualment són estan més lluny d'assolir-los.
"Si la Comissió Europea vol mantenir el seu compromís de limitar la incineració dels residus no reciclables per a l’any 2020, l’estratègia hauria de ser tancar les incineradores i no de construir-ne de noves. Els objectius de l’eficiència dels recursos objectius del Full de ruta no s'assoliran a menys que la Comissió Europea controli estretament la capacitat d’incineració europea" diu Joan Marc Simon, coordinador de GAIA.

La incineració en terres catalanes

En el nostre país ja es comencen a donar casos d'enviament de residus a grans distàncies per a ser cremats, el més recent des del Vallès cap a la incineradora de Son Reus de Mallorca. Aquesta incineradora que es posa com exemple en l'estudi de Gaia. Amb una capacitat de processament de 750.000 tones anuals, ja ha començat a acceptar residus procedents de diferents indrets d'Europa pel que el Grup Ornitològic Balear (GOB) ha endegat la campanya “ No volem ser el femer d'Europa

"Mallorca doncs, té el trist honor d’acollir la major incineradora del sud d’Europa. Com a resultat, els ciutadans paguen la taxa de residus més alta de l’estat i pateixen els efectes sobre la salut associats amb la crema dels seus residus i els dels altres. La Directiva marc sobre residus va ser l’excusa per a construir una incineradora que depèn de les importacions de residus i posa en perill el reciclatge. En 2011 el 84% dels residus municipals van ser incinerats i només el 16% reciclats", apunta Margalida Ramis, coordinadora del GOB Mallorca.

“A Catalunya la preparació dels residus per a ser incinerats, als quals passa a anomenar-se “combustibles derivats de residus” (CDR), és una pràctica que s'està estenen ràpidament, facilitant així la crema de residus tant en les pròpies incineradores de residus com en cimenteres, en grans plantes de crema de biomassa o en forns industrials”, remarca Mercè Girona, portaveu del Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA).

L'estudi, a més, ens recorda que la incineració no és cap solució al canvi climàtic: és una font molt intensiva en emissions de carboni si es compara amb altres tecnologies energètiques disponibles, i estalvia menys emissions que les estalviades amb el reciclatge; no hi ha una justificació energètica vàlida per a la crema en dels residus municipals. No obstant, la pujada de preus de les energies fòssils i el tractament benèvol que té el mercat de drets d'emissions de carboni respecte a la incineració de residus, estan propiciant que la crema entri en conflicte amb la recuperació i la preservació i estalvi dels recursos que hi ha a les deixalles.

"Si l’excés de capacitat d’incineració continua o s’amplia serà a costa dels contribuents ―ja que augmentarà les taxes de residus per a compensar la capacitat instal·lada no utilitzada― o a costa de la prevenció i reciclatge de residus ―ja que no hi haurà residus suficients per a cremar―. La Comissió Europea ha de controlar la capacitat d’incineració en el mercat europeu per a garantir que no es posi en perill la prevenció i el reciclatge. També ha d’eliminar tots els incentius econòmics i jurídics que avui fan preferible la crema de residus a reciclar".

“Tot i que les noves incineradores incorporin millores tecnològiques en els sistemes de retenció de partícules i contaminants, i independentment de la tecnologia adoptada, es produeixen milers de substàncies contaminants; d’aquestes solament el 10-20% són conegudes” assegura Pep Martí del Centre d'Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS). “La seva formació depèn, entre d'altres, del material que es destina a la combustió, de la temperatura registrada i de la mescla totalment casual de les substàncies en els forns. La crema de residus municipals és molt problemàtica per la gran heterogeneïtat que els caracteritza”, rebla Martí.

La crisi ecològica i econòmica contemporània recomana abandonar les pràctiques més devoradores de materials i energia i, en aquest sentit, la incineració de residus municipals per a fer electricitat i calor no és sostenible, ja que es fonamenta en la crema de residus en massa, sent aquests majoritàriament evitables, aprofitables i no renovables.
Es prou evident que al nostre país també cal canviar el model de producció, consum, generació i gestió dels residus, cal avançar en l’Estratègia Catalana Residu Zero que ja s’està impulsant des de diferents àmbits institucionals.

GAIA és una aliança internacional de més de 650 organitzacions de base en més de 90 països que treballen per a detenir incineradors i promoure alternatives segures, sostenibles i justes.

COMENTARIS

+0
-1
Guerra a la logistica MUNDIAL
indptista instrumental, 25/01/2013 a les 12:58
Deixeu-vos de parides. Sis plau qui produeix els residus? ¿ Heu analitzat quin tant % de cada domicili aboca envoltoris, forespan , cartro, capses , selofanes , xarxes en interes de les multinacionals de la logistica i, els fabricants i els comercialitzadors ? COMENÇEM PER AQUI

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 684
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: