Xavier Borràs | Actualitzat el 27/11/2012 a les 10:30h

Els naturalistes de Girona tampoc no volen la fracturació hidràulica

L'Associació de Naturalistes de Girona considera que es podrien contaminar aqüífers, causar danys ambientals i amenaçar la salut humana, especialment a la Vall d'en Bas

La fracturació hidràulica pot comportar la contaminació d'aqüífers, danys ambientals i amenaces a la salut.

L’Associació de Naturalistes de Girona ha presentat al·legacions a la sol·licitud dels permisos d’investigació d’hidrocarburs anomenats Darwin (que afecta a 89.683 ha) i Leonardo (que afecta a 76.641ha) en diferents zones de Catalunya (Osona, La Garrotxa, La Segarra) mitjançant l'ús de la fracturació hidràulica ( fracking ) a l’empresa Montero Energy Corporation, SL, de Madrid.

L’entitat ha estudiat la documentació i denuncia que és escassa, la sol·licitud no conté informació sobre les activitats, emissions i residus, ubicació exacta dels sondejos, potencial risc mediambiental ni per a la salut humana que implica l'autorització. És a dir, no conté la informació ambiental necessària per valorar l'expedient. Per tant, inicialment ja suposaria la transgressió de la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d'accés a la informació, de participació pública i d'accés a la justícia en matèria de medi ambient.

A manca de detall, cautelarment i considerant els referents habituals d’aquesta mena d’explotació, l’entitat ha pres com a referència l’afectació ambiental de la perforació horitzontal i la fracturació hidràulica, o fracking , com a hipotètica tècnica a aplicar. La seva aplicació als EUA des de fa anys fa que se’n coneguin els riscos i les conseqüències.
Tal i com es pot consultar a l’estudi de les “Repercussions de l’extracció de gas i petroli sobre el medi ambient i la salut humana”, elaborat per la DG de Polítiques Interiors del Parlament Europeu al juny de 2011, la tècnica de Fracturació Hidràulica, combinada amb la perforació horitzontal a grans profunditats, és una tècnica agressiva (usada sovint per explotar les últimes reserves de gas natural) que esdevé excessivament complexa, costosa i gens rendible. A més, provoca gravíssimes conseqüències sobre el medi ambient, les persones i les reserves d'aigua dolça: emissió de contaminants a l'atmosfera, contaminació de les aigües subterrànies a causa de cabals de fluids o gasos provocats per fuites o abocaments, fugides de líquids de fracturació i descàrregues no controlades d'aigües residuals, així com la utilització de més 600 productes químics per alliberar el gas natural.

La investigació mitjançant tècniques de fracturació hidràulica podria tenir greus conseqüències en el manteniment i en la millora de la qualitat d’aquestes masses d’aigua subterrània per la qual cosa demanem que es valori per part de l’Agència Catalana de l’Aigua si aquest tipus d’investigació amb els riscos per contaminació d’aigües subterrànies és compatible amb el compliment de la Directiva Marc de l’Aigua pel que fa a garantir la qualitat de l’aigua.

També s’han documentat afectacions, en el sector de l’alimentació. Els animals criats per produir aliments i productes làctics i carnis per a consum humà (activitat especialment rellevant i difosa en el territori afectat) poden absorbir les substàncies químiques emprades en els processos extractius i fer-les aparèixer en els productes fets a partir d'aquests animals.

Si es du a terme el projecte, tindria afectacions sobre un paisatge d’alt valor i qualitat i afectaria greument activitats de desenvolupament sostenible que s’estan duent en aquest territori. Cal esmentar que la quadrícula d'investigació Leonardo afecta en part als PEIN Serres de Milany- Santa Magdalena i Puigsacalm- Bellmunt, Guilleries, Collsacabra i algunes zones humides a la comarca d'Osona (Bassa de les Salines, Pantà de Gavarresa, Pantà de la Fusta, torrent i pantà de Garet).

Les al·legacions de l’ANG criden a fer seguir les normatives de protecció dels ciutadans i el medi ambient, des de la Constitució espanyola a la Llei catalana del Paisatge, passant per directives europees com la Directiva Hàbitats de 1992.

L’ANG demana que s’acordi la denegació dels permisos d’investigació d’hidrocarburs sol•licitats i que, si el sol·licitant manté la seva petició, s’obri un procés d’informació i participació pública respecte les afectacions socials, econòmiques, sanitàries, alimentàries, paisatgístiques i ambientals del projecte. Considera que “és més que evident que la recerca de petroli i gas suposa una fugida endavant i una activitat merament especulativa que, a fi de comptes, no fa sinó contribuir a un model de desenvolupament agònic vinculat als combustibles fòssils”.

L’entitat gironina dóna suport a la plataforma catalana antifracking que s’està constituint .

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 754
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: